Cims de Girona: els Àngels tropical o em falta un bull.

Bon dia amics i amigues,

Aquesta setmana hi tenia el segon assalt dels Cims de Girona, en aquest cas una pujada nocturna als Àngels amb unes temperatures ja d’hivern, però millor anem pas a pas i no ens avancem.

Després de la cursa de diumenge, el més recomanable era descansar el dilluns i així ho vaig fer, però dimarts al migdia recuperava la bicicleta després de tres setmanes sense tocar-la. Com que soc senglar de mena, vaig anar a buscar el camí de les Dones i amunt, la carregada als quàdriceps d’escàndol, un xic abans d’arribar a l’Olivet, a buscar la carretera dels Àngels i avall. Una sortida ràpida, 16,5km 380D+.

Dimecres altre vegada bicicleta al migdia, aquest cop tocava barallar-se amb el vent, com costa d’avançar si les ràfegues son gaire fortes, però el que pitjor es porta és el vent lateral, semblava com si m’hagués de fer fora de la carretera, però això només va ser a la tornada a la recta infinita de Sant Gregori a Girona, doncs per les deveses de Salt anant cap a Bescanó la vegetació em protegia. Aquest cop 18km amb escassos 100D+. Amb els que he assolit els 1.000 quilòmetres sobre la bicicleta durant aquest 2013.

I al vespre nocturna, havia de ser amb els Intrèkkids, però al final hi he anat tot sol. Com que la temperatura exterior era baixa ha tocat que m’abrigués bé. He fet una pujada fins a l’Olivet pel camí dels Àngels, tot i notar els quàdriceps encara carregadets he anat prou lleuger, així he pogut revisar el recorregut de dijous, el vent no ha fet destrosses i l’aiguaneu que ha caigut no ha enfangat res. Un cop a dalt a buscar el Puig Estela, únic punt on s’apreciava l’enfarinada del migdia, he baixat directament a Can Lliure i ja al camí de Sant Miquel gas a fons, he baixat molt i molt ràpid. Han estat 11km amb 340D+ quedant força content de les Minimus.

Arriba dijous, plego de treballar a les 7 del vespre i cap a casa a canviar-me, però primer toca aparcar i avui sembla totalment impossible, així que, quan queda un quart d’hora per les 8, deixo el cotxe de qualsevol manera i pujo a agafar els trastos, entre ells un premi per l’arribada. Em vaig despullant pel camí, aprofitant els semàfors i arribo al Cul del Món 5 minuts abans de sortir, temps suficient per canviar-me.

3, 2, 1 i gas. Com que no hi ha ningú que tanqui cursa i vaig una mica carregat, aprofito per fer-ho. Així doncs avui serà una pujada xino-xano, s’agraeix per un dia prendre un ritme més descansat. El camí ja el conec de sempre, la diferència més gran és que no passem pel Matahomes com l’any passat, ho veig encertat per evitar possibles problemes a la carretera. Faig quasi tota la pujada amb una parella que no coneixen el recorregut, així que els vaig guiant. Després de poc més d’una hora arribem a dalt. En arribar ens diuen que encara no ha arribat tothom, hi ha gent que s’ha perdut pel camí, no he fet massa bé de corredor escombra. Em deixava el premi, en arribar a dalt una Voll Damm per celebrar-ho. Per cert, vaig fer una part de la pujada directament sense samarreta, i això que les temperatures eren sota zero, suposo que alguna foto sortirà, si definitivament em falta un cargol al cervell.

Per acabar, donar-li les gràcies a l'Oriol per baixar-me dels Àngels, a la gent de Klassmark i Esports Nabes per muntar aquests saraus. A tots els que vau ser-hi ànims i si tot va bé ens veiem a Rocacorba.

Apa doncs, aquesta setmana la deixarem aquí i encararem un cap de setmana d’espera, llarga espera.

Salut i gassss!!!