Compartint coneixements…

Bon dia,

Un parell o tres de mesos enrere us vaig comentar que un company Intrèkkid, en Tapi, em va demanar ajuda per tal de preparar la Cursa de Muntanya de Girona d’enguany, ja sabeu el que dic sempre, jo tot el que he aprés ha estat a base d’hòsties o sigui d’assaig error, i encara continuo equivocant-me i ho seguiré fent tota la vida, no tinc cap títol ni estudi que sustenti la meva forma d’entrenar, simplement a base de fer-ho em vaig coneixent millor i adapto els entrenaments a les sensacions i possibilitats del dia a dia.

Tot i això, no em va costar massa acceptar la proposta, però advertint-lo del que hi havia, així que al final li vaig definir un pla d’entrenament, bàsicament quins dies era convenient anar a córrer, per on i de quina manera, quins tocava fer descans per no carregar massa la pota, etc... El varem revisar un parell de vegades, així hi podíem introduir la participació a la cursa del Carrer Nou, una cursa de 10 quilòmetres pels carrers de Girona que enguany arriba a la 35ena edició, per finalment obtenir alguna cosa amb cara i ulls que li servis com a guia.

Mitjançant http://www.strava.com he pogut anar fent seguiment dels seus entrenaments, i, fins i tot, l’he pogut acompanyar en una de les sortides, si no fos pels horaris poc coincidents segur que n’hauríem compartit alguna altre. Els he analitzat una mica i li he proposat alguns canvis a l’hora de traçar les rutes d’entrenament, sempre intentant que el seu rendiment millorés, evidentment.

Li he resolt dubtes sobre molèsties, inevitables quan s’incrementa la càrrega de treball, encara que sigui de manera progressiva, passar d’entrenar un parell o tres de cops per setmana i aturar-se en sentir dolor a entrenen 3 o 4 dies per setmana i acceptant el dolor com a mal necessari, saber diferenciar-lo d’una lesió, etc... això gràcies al contacte pel correu i WhatsApp, no era cosa de posar quilòmetres en un calendari i desentendre’m. Si és fa una cosa s’ha d’intentar fer el millor possible.

A la vista dels entrenaments el seu rendiment ha millorat substancialment, com a mínim els temps  en trams així ho diuen. La Cursa del Carrer Nou s’acosta, queden justament 10 dies, la darrera vegada que varem parlar ell no les tenia totes, dubtava si arribaria massa carregat a la cursa per rebaixar els temps d’anys anteriors, però sincerament crec que, si no pateix cap contratemps, està preparat per acostar-se als 45 minuts.

Em puc equivocar, veient les coses des de fora es perden molts factors, però tinc aquesta sensació, que d’altra banda li serviria com a injecció de moral de cares al 3 de novembre.

Per ara això és tot, en deu dies continuaré escrivint aquest post per veure si anava errat o no.

No em vaig equivocar de massa, va ser capaç d’aturar el crono per sota dels 47 minuts, 46:46 per ser més exactes, rebaixant de molt el millor dels temps que havia fet amb anterioritat en aquesta cursa.

Només quedaven un parell de setmanes per la Cursa de Muntanya de Girona i el neguit anava en augment, tampoc hi va ajudar un gran fail en la sortida que havia de fer per reconèixer la cursa, així que just una setmana abans, vaig acompanyar-lo juntament amb en Josep i en Francesc a fer el reconeixement de la zona desconeguda on s’havia mig ensorrat. Després d’això setmana de poca càrrega per intentar arribar en les millors condicions possibles al diumenge.

Finalment aquest diumenge era el dia marcat en vermell al calendari, i la veritat és que el resultat ha estat plenament satisfactori.  No només va acabar la cursa sinó que ho va fer en un molt bon temps, 3:12:23. Al seu bloc podeu llegir la crònica: http://tapiolet.blogspot.com.

 

En Tapi a l'arribada de la CMG.
Foto: Sílvia

Només em resta felicitar-lo, encoratjar-lo a buscar noves fites i oferir-me pel que faci falta.

Pel que fa a mi, l’experiència m’ha agradat, he aprés coses, la frase aquesta de “no tot és físic ni mental, si no sentimental” segurament té més de cert que de conte de fades, a vegades un mateix no és plenament conscient del que millora fins que els del voltant no li ho fan veure i mira que acostumem a ser molt fills de puta i només sabem cantar les errades però gairebé mai aplaudir els encerts.

No se si hi tornaré, doncs no m’ofereixo obertament per aquestes coses, però segur que si algú tira un cable seré a l’altre banda per agafar-lo, falcar-lo i tenir cura que no es desprengui.

Salut i amunt!!!!