Cims de Girona primer assalt...

Bon dia,

Amb quasi tota la feina competitiva de l’any feta, només em queden els cims de Girona i la pirata de Montserrat, no és qüestió de perdre el to físic, així que aquesta setmana, tal i com faré amb les que queden, em dedicaré a mantenir la pota en les millors condicions possibles, esperant que entrat l’hivern pugui calçar-me les raquetes per participar en alguna de les curses de la copa catalana. Encara que ja veurem si al final em quadra tot plegat.

Al gra, dilluns vaig decidir fer series per primera vegada en molt temps, de fet ni recordo quan va ser la darrera vegada. Així que vaig anar-me’n al carril bici i varen caure 5 de mil. He de reconèixer que no m’agrada gens fer aquest tipus d’entrenament, és avorrit avorridot, però diuen que va tant i tant bé. A veure si soc capaç de continuar-ne fent i em dona algun resultat. Ja us ho explicaré.

El dimarts al migdia ens en varem anar amb en Tapi a fer un tastet del recorregut de la que serà la 3a edició de la cursa de les Pedreres, una bonica ruta d’uns 11,5km 420D+, encara que nosaltres en fem 12 amb 440, que podeu córrer/caminar el proper 24 de novembre. Més informació a: Esports Nabes de Girona.

Sortim dels jardins fora muralles i pugem per Caputxins, anant a buscar el camí del Calvari, fem la baixada i ja som a Sant Daniel, seguim cap a la font dels Lleons i enfilem el camí de les dones, fent un extra de pujada abans d’entrar-hi. A mig camí ens enganxen en Toti i en Miquel, van a un ritme molt superior al nostre, així que podríem dir que ens passen per sobre. Avancem fins al corriol embardissat  i enfilem fina a la pista que va a Can Pol. Un cop aquí ens dirigim cap al Polvorí, baixem pel corriol que va directe al pont de la variant i encarem les trialeres de Vilaroja fins al Polvorí.  Ja al Polvorí anem vorejant el pirul·lí per pujar-lo pel dret, seguint un corriol que no està del tot ben traçat. Una mica de planer i tornem a baixar cap al Polvorí, aquesta vegada per un corriol ben net, enfilem per la pista cap al Calvari, però just abans d’arribar-hi amunt cap a Caputxins. Ja a dalt, baixada per asfalt anant a buscar la torre Alfons XII, fem la ferradura i en un tres i no res tornem a trobar-nos als jardins.

El dimecres canvi de company i horari, aquesta vegada ens trobem amb en Miquel per anar a fer una volta nocturna. Sortim a quarts de nou de Galligants i decidim resseguir el recorregut de 10km de la CMG 2013. Així doncs anem en sentit Sant Miquel, ens desviem per la terrera fins a torre Bonica, d’aquí baixem al camí de Sant Miquel i ens n’anem a buscar la font del Ferro, seguim cap al camí dels Àngels i anem a buscar la font dels Lleons, agafem la ruta que trenca a l’esquerra abans d’arribar a la plaça de la Sardana, un cop a la font enfilem cap al Cul del Món, passant per Can Sirvent, i d’aquí altre vegada a Galligants. Bonica ruta, 11km 230D+ al sac.

I dijous arriba el primer cims de Girona. A les tres quarts de 7 passo a buscar en Josep per l’aeroport de Vilobí, els dos duem la roba a sobre, però com que hem anat més d’hora de l’esperat, podem passar per casa a canviar-nos. Així que puc anar xino-xano cap al Cul del Món,  punt de sortida. Som una bona colla, més de 150 corredors i corredores amb l’objectiu, general, de pujar el més ràpidament possible a Sant Miquel, el recorregut està marcar, però no cal seguir-lo al 100%.

 

Els corredors i corredores prenent la sortida
Foto: Aniol Resclosa (diaridegirona.cat)

Abans de sortir algunes salutacions, és en aquest moment que decideixo quedar-me a tancar la cursa, no tinc ganes d’anar gas a fons, prefereixo guardar una mica de pota per dissabte. A les 8 en punt sortim, els primers disparadíssims, tot just acabem de sortir i ja treuen més de 50 metres als que anem al darrere de tot. La pujada es fa per la ruta clàssica de corriols, el primer quilòmetre quasi pla, anem a bon ritme, però a la que comença a pujar una mica, just després del pont de pedra, ja es comença a caminar. Tot i això en algun tram amb pendent molt suau es trota una mica, però a la que arribem a Can Lliure i comencem a enfilar corriols altre vegada peu a terra. Pujada fins a Can Mistaire i altre vegada una mica de trot, però a la que torna a pujar, moment en el que ja baixen els primers d’arribar, caminem fins a l’arribada. Un cop a dalt, no queda pràcticament ningú, la gent de l’organització desmuntant i poc més, felicitar-los per muntar aquest sarau gratuït. De baixada aprofito per treure les cintes baixant tot xino-xano, no costa gaire fotre un cop de ma.

Avui he recordat les meves primeres pujades a Sant Miquel, quan se’m feia eterna una ruta que a dia d’avui és un escalfament, això m’ha fet adonar que he millorat molt la meva condició física ara només queda anar-la conservant i per molts anys.

Pel que fa a la classificació, els tres primers nois han estat l’Adrià Canimas (18:35), en Sergi Bassas (18:43) i en Toti Bes (19:10), en noies hi ha hagut petits dubtes, resulta que un noi va córrer amb un dorsal de noia i es va colar per davant de les tres primeres, n’hi ha que tenen poc cap, així doncs els resultats son Anna Vinyolas (23:47), Martha Kazimierczak (24:10) i Eugènia Miró (24:20).

Divendres descans pensant en Montserrat, la història començarà aquest vespre, però això ja us ho explicaré més endavant.

Salut i amunt!!!