Sortides entre tren...

Bon dia,

Després d'una setmana intensa, amb un cinc de cinc, el cap de setmana no podia pas abaixar el ritme, així que després d'un divendres de soparet, el dissabte sortida matinal.

Em vaig llevar sense esperar el despertador, de fet va sonar a mitja sortida, en principi havia de ser una excursioneta de casa a l'estació de tren, per anar a Vilajuïga, però vaig pensar: "perquè no el vaig a buscar a Celrà". Sempre ve més de gust fer un puja i baixa a Sant Miquel que una sortida per l'asfalt de la ciutat.

Em vaig canviar i amunt cap a Sant Miquel, per començar camí de la Decsa, un cop a Torre Bonica a buscar el pont de l'N-II i a seguir amunt pel camí de la dreta, a mig camí en comptes de seguir em vaig desviar altre vegada a la dreta per prendre el corriol que va a trobar el camí clàssic a Sant Miquel. Vaig seguir amunt i a can Lliure vaig desviar-me a la dreta per pujar pel corriol i anar a parar a la pista que comunica Sant Miquel amb el Puig Estela, on vaig anar en sentit Sant Miquel, per pujar pel corriol fins a la zona de pícnic. Aquí em vaig trobar la gent de Klassmark prenent imatges de cares al vídeo promocional de la cursa de muntanya de Girona, breu aturada per fer-la petar i avall cap a Celrà.

Com que no havia fet mai el camí, bé si, un cop en bicicleta però no recordava per on havia passat, havia descarregat un recorregut que em va portar en tot moment per pista forestal fins a baix, passant pel costat de les mines Victoria, caldrà anar-hi a fer un cop d'ull algun dia. El resultat va ser una espera de tres quarts d'hora descansant a l'estació, pujada al tren i a continuar descansant tres quartets d'hora més.

Arribava a Vilajuïga després d'una hora i mitja aturat i tocava córrer fins a Palau. Al començament va costar tornar a arrencar, però mica en mica la pota es va posar a lloc, per fer la sortida més distreta vaig evitar tant com vaig poder el camí clàssic que comunica Vilajuïga amb Pau i Palau, primer anant a buscar un camí que passa per darrera el Rachdinge, entre vinyes, pujadeta a unes torres i baixada per corriolets i pistes a peu de muntanya, fins arribar a la zona alta de Pau, on no hi havia més remei que agafar el camí fins a Palau on, en arribar, vaig anar a buscar el camí de la Roja i cap a casa.

El diumenge va ser dia de caminada en família, érem la Laura, la Ia, la Sílvia i jo amb el bitxo a coll, vam agafar el cotxe fins a Mas Ventós i varem baixar xino-xano per la pista fins a Sant Onofre, un cop arribats uns minuts per descansar i gaudir de les vistes, mitja volta i altre vegada a buscar el cotxe, moment en que ens varem separar, tres es van quedar al cotxe per baixar cap a Pau, i la Ia i jo ho vam fer a peu per la Creu Blanca. Una bona matinal.

Això és tot per ara, comença una setmana en que he de continuar acumulant de cares a la Trepitja Garrotxa, queden 20 dies.

Salut i amunt!!!!!!!