dilluns, 22 de setembre del 2014

Investigacions i descans...


Bon dia,

La sortida de dijous va provocar uns quants comentaris a strava, en un d’aquests en David va fer arribar un recorregut que havia traçat per la zona (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7756656) amb el que ell més li havia agradat, com que hi havia trams nous que no havia explorat, no m’hi vaig poder resistir, em vaig carregar el track al Garmin i a córrer.

Primer de tot cap al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, per seguir cap al tallafocs de Sant Medir, fins aquí bé, però en arribar a un encreuament de camins, tenia tres opcions, sabia perfectament quin era el recorregut real del track, però vaig decidir fer el bucle d’una altre manera, trencant a la dreta en comptes de tirar recte així passava primer prop del Salt del Timbarro i anava a buscar el tallafocs de baixada, per provar coses noves.

El problema va ser que a mig camí vaig veure un corriol desconegut que pujava dret i m’hi vaig tirar de caps, vaig anar a parar a una pista coneguda, i a buscar el recorregut un xic més amunt. En trobar-lo vaig anar a investigar el que m’havia saltat, doncs el tall que venia ja el coneixia i em vaig trobar de nou a l’encreuament de camins. Aquí vaig seguir recte, per anar a fer un tram que encara no havia tocat mai, em vaig trobar una combinació de pista i corriols per anar a parar al restaurant els Ocells Perduts. Tornar a agafar corriols fins a tocar de l’autopista on em trobo al bell mig d’una zona coneguda, un tallafocs, on torno a deixar de banda el track perquè es fa tard i toca anar a treballar.

Els corriols i trams de pista nous molt interessants de cares a l’estiu, sobretot el corresponent al segon bucle que és molt ombrívol.

El dissabte cap a Ribes de Freser en família, passejant una mica pel poble, observant les muntanyes i fent seguiment dels que corrien l’Ultra Pirineu, enhorabona a tots, Jordi, Josep, Sergi, Marc, Juan Diego, Lluís, Carles, Lluís, Philippe, David, Tina, Marta, etc... alguns acabant d’altres havent-ho de deixar a mitges, i de com anava la Rialp Matxicots, una cursa que tinc al cap pel 2015.

El diumenge a Núria, a fer una mica el turista, fent una volteta al Llac i observant des de baix unes muntanyes que mica en mica vaig coneixent millor, així doncs, un cap de setmana relaxat, que de tant en tant convé.

Carregant el bitxo fent la volta al llac
Foto: Sílvia
La setmana vinent a continuar amb el treball de formigueta, acumulant quilòmetre a quilòmetre i pujant metre rere metre, que queden 12 dies per la Trepitja Garrotxa i cal acabar d’afinar la màquina.

Salut i investigacions!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada