Bon
dia,
La
sortida de dijous va provocar uns quants comentaris a strava, en un d’aquests
en David va fer arribar un recorregut que havia traçat per la zona (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7756656)
amb el que ell més li havia agradat, com que hi havia trams nous que no havia
explorat, no m’hi vaig poder resistir, em vaig carregar el track al Garmin i a
córrer.
Primer
de tot cap al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, per seguir cap al tallafocs de Sant
Medir, fins aquí bé, però en arribar a un encreuament de camins, tenia tres
opcions, sabia perfectament quin era el recorregut real del track, però vaig
decidir fer el bucle d’una altre manera, trencant a la dreta en comptes de
tirar recte així passava primer prop del Salt del Timbarro i anava a buscar el
tallafocs de baixada, per provar coses noves.
El
problema va ser que a mig camí vaig veure un corriol desconegut que pujava dret
i m’hi vaig tirar de caps, vaig anar a parar a una pista coneguda, i a buscar
el recorregut un xic més amunt. En trobar-lo vaig anar a investigar el que m’havia
saltat, doncs el tall que venia ja el coneixia i em vaig trobar de nou a l’encreuament
de camins. Aquí vaig seguir recte, per anar a fer un tram que encara no havia
tocat mai, em vaig trobar una combinació de pista i corriols per anar a parar al restaurant els Ocells
Perduts. Tornar a agafar corriols fins a tocar de l’autopista on em trobo al
bell mig d’una zona coneguda, un tallafocs, on torno a deixar de banda el track perquè es fa
tard i toca anar a treballar.
Els
corriols i trams de pista nous molt interessants de cares a l’estiu, sobretot
el corresponent al segon bucle que és molt ombrívol.
El
dissabte cap a Ribes de Freser en família, passejant una mica pel poble,
observant les muntanyes i fent seguiment dels que corrien l’Ultra Pirineu, enhorabona
a tots, Jordi, Josep, Sergi, Marc, Juan Diego, Lluís, Carles, Lluís, Philippe, David, Tina, Marta, etc... alguns acabant d’altres havent-ho de deixar a mitges, i
de com anava la Rialp Matxicots, una cursa que tinc al cap pel 2015.
El
diumenge a Núria, a fer una mica el turista, fent una volteta al Llac i
observant des de baix unes muntanyes que mica en mica vaig coneixent millor,
així doncs, un cap de setmana relaxat, que de tant en tant convé.
La
setmana vinent a continuar amb el treball de formigueta, acumulant quilòmetre a
quilòmetre i pujant metre rere metre, que queden 12 dies per la Trepitja
Garrotxa i cal acabar d’afinar la màquina.
Salut
i investigacions!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada