No sempre cal fer el hàmster...

Bon dia,

Una altre setmana per acumular quilòmetres a les cames i intentar arribar en bona forma a la darrera ultra de la temporada, amb l’únic objectiu d’acabar-la, bé i com sempre que el patiment no superi el gaudi.

Després d’un diumenge de caminada, dilluns la pota estava en bones condicions, sortida des de Pont Major cap al Pla de Campdorà, pujada a l’església, seguint cap a Torre Bonica per anar a buscar el pont de la variant, avall cap a Sant Daniel, a la dreta per pujar a la terrera, corriol de l’esquerre (pujada Carrer Camp d’Or) i cap a casa baixant per la Decsa.

Dimarts em trobo amb un circuit que penja en Jordi a wikiloc (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7772273), passa per els mines Victòria, cartell que vaig veure el dissabte anant cap a Celrà i que volia inspeccionar, així que no em puc resistir a tastar-lo, això si, amb variants marca de la casa. Per començar surto de Pont Major, així que l’aproximació fins a la variant és per la Decsa, un cop aquí a seguir el recorregut. Camí de l’esquerra, tallafocs i amunt cap a Sant Miquel, agafo un corriol que sempre havia volgut agafar i que després de la sortida de dissabte sabia on em portava, a la pista de Sant Miquel a Celrà, així que m’estalvio un tall de pujada. Un cop a la pista vaig tirant fins a trobar el cartell de les mines cal agafar el camí de l’esquerre, no agafeu el de la dreta que us duria a Celrà, ni feu com jo que vaig tirar recte i vaig haver de recular, 100 metres enllà del camí correcte corriol a l’esquerre, pràcticament és tot de baixada, estret i una mica pedregós, no se’n troben d’aquests per aquí així que s’agraeix, el corriol no te pèrdua, es va baixant fins a trobar una pista on cal trencar a l’esquerre i seguim baixant, aquesta vegada pel tallafocs que es veu des de la variant baixant cap a Celrà, feia temps que tenia ganes de trobar-lo. Al final de tot de la baixada ens trobem un cartell que ens indica per anar al carregador de les mines, cal saltar-se’l i agafar un corriol força embardissat que hi ha uns metres més endavant a la dreta, quasi ni es distingeix així que al lloro, que ens porta amunt per anar a trobar els caminois que volten prop del tallafocs del principi. Un cop a la pista principal desfer el camí d’anada i a casa. Una molt bona ruta amb possibles variants que caldrà investigar.

Dimecres no tenia gaire temps, així que vaig fer una sortida gas a fons en pla per Sarrià, també va bé practicar la velocitat de tant en tant, encara que el que m’agrada és pujar i baixar muntanya, com diuen a Buff "flat is boring".

Dijous arranco amb la pota de fusta, costa fer les primeres passes i més encara la primera rampa d’asfalt camí de Sant Medir, la xafogor de mil dimonis que fa tampoc hi ajuda massa. Faig el recorregut de sempre, però provo un parell de coses noves, la primera elimino un parell de ziga-zagues per pista per un corriolet ben frondós, la segona allargo un tallafocs quasi a tocar de Germans Sàbat, això si al segon intent, que en el primer m’he trobat al bell mig d’un mas mig abandonat sense sortida aparent, ha tocat pujar els més de 600 metres que havia fet de baixada.

Al final bones sensacions i conscient que demà costarà tant o més que avui, però això ja us ho explicaré la setmana vinent, juntament amb el cap de setmana que ens n’anem d’excursió a Núria, això si amb cremallera i a passejar.

Salut i camins!!!!!!