De vacances a Chamonix (primera part)

Bon dia,

Ja s’han acabat les vacances, avui començaré a explicar-vos això de la cursa de muntanya més mediàtica d’Europa.

Dia 1: L’anada.

No hi ha gaire secret, per arribar a una hora raonable no hi havia més remei que llevar-se d’hora i esperar que el bitxo petit de la casa suportés de la millor manera els més de 700 quilòmetres que ens esperaven per davant. El resultat sortida a les vuit i vint minuts de Pont Major i arribada a quarts de set del vespre a Chamonix, després de quatre aturades tècniques i un parell de retencions que ens han suposat una hora extra, la cosa va anar prou bé.

Un cop a lloc, a localitzar la central de BigFoot, recollir les claus i instal·lar-nos. Mentre fèiem la instal·lació vaig sentir una veu inconfusible que venia de l’hotel del davant dels apartaments, vaig anar cap allà i em vaig trobar en Lluís i en David jugant a la pista. Varem xerrar un moment i amb en Lluís varem quedar per l’endemà al matí anar a fer un tomb.

Només quedava sopar i dormir.

Dia 2: Collons de temps.

El despertador no ha hagut de sonar, ja m’he llevat amb el xocar de les gotes de pluja a la finestra. Amb en Lluís varem dir que sortiríem si o si, així que a vestir-se i a trobar-nos a la porta del seu hotel.

D’allà mateix surt un camí de terra que ens portarà fins a les primeres rampes camí de la Flégère, anem fent a bon ritme tot xerrant, estem en una zona boscosa així que no hi ha massa a veure. De cop arribem a una zona amb més pendent, toca caminar ràpid, seguim sense vistes.

De cop arribem a La Florida, una casa enmig del camí amb taules per fer el toc. Aquí es comença a veure el paisatge, tot i estar el dia ennuvolat, el que s’entreveu fa patxoca. Deixem La Florida i el bosc i comencen els corriols, això és una altre cosa, anem seguint i m’indica on hi ha la vall de la Mer de Glace, fins arribar al trencant que ens portaria a la Flégère, agafem el camí que baixa cap a Les Praz.

Comença a estar una mica tou, però no hem de patir massa. Ràpidament perdem el desnivell que hem guanyat pujant i arribem a la vall, prop d’un camp de golf. Seguim per la vall fins arribar de nou al nucli principal de Chamonix i cap a casa. Una bona sortida, amb bona companyia, repetirem.

Un cop a casa, dutxa, esmorzar i a continuar el dia en família, sense poder fer gran cosa per la pluja. Només voltar-la una mica pel poble, prenent mides de més o menys on trobar totes les coses.

Dia 3: Sol i bon temps per la TDS.

Dimecres, el dia de la TDS, la cursa surt a les set del matí i jo avui vull fer una part del tram final de la CCC. Amb el recorregut carregat al rellotge surto abans de les 7 del matí de l’apartament. He d’esperar una bona estona per poder arrancar, doncs el rellotge no es posiciona ni a la de tres.

Quan finalment ho fa, arranco, el primer quilòmetre asfalt pur i dur, en tocar terra me n’adono que he anat a parar allà mateix on varem anar amb en Lluís, però aquesta vegada al trencant de la Flégère continuo amunt. El camí està bé, pica amb arrels, pedres, no és el camí més plàcid que es pot fer després de més de 90 quilòmetres, però res massa tècnic.

Tiro amunt un tall més, fins a quedar-me a un quilòmetre i mig de La Flégère, moment en que faig mitja volta per anar cap a casa. Les vistes d’avui son precioses, no hi ha núvols i tota la vessant oposada al balcó sud es veu de meravella.

Un cop a l’apartament, dutxa esmorzar i cap a Le Mer de Glace, amb el cremallera. Un cop a dalt comencem a baixar a peu, carregant l’Ivet en braços, al final hem de fer mitja volta i tornar a dalt, sort que la Sílvia ha posat seny. Un cop a la terrassa, torno a baixar, per enganxar els meus pares abans d’arribar a l’accés a la cova. Sobre aquesta, no impressiona, més tenint en compte que la llengua de glaç que anys enrere creixia a passes de gegant, ara mateix està en clar retrocés, potser culpa del canvi climàtic?

Un cop vist tornem amunt, uns ajudats pel telecadira, d’altres a pota i cap a la vall de nou. Anem a dinar i aprofitem per anar a buscar el dorsal, m’han avisat que es fa cua llarga, al final no arriba a una hora. Anema a veure l’arribada dels primers de la TDS, gran paper d’en Toti Bes fent tercer darrera el francès Thevenard i el nepalès Tamang. Anem a sopar i en acabat, com que ens han fet anar tard, som a temps de veure l’arribada d’en Jordi Gamito i en David Coma, quines màquines. Destacar la victòria de la valenciana Teresa Nimes, seguida de la italiana Lisa Borzani i l’incombustible Nerea Martinez.

Dia 4: OCC estiuenca

Mentre uns anaven a l’Aiguille du Midi, els altres aprofitàvem per llevar-nos tard, feia temps que no dormíem fins les 9 del matí.

Esmorzar i anar a fer la volta pels carrers principals de Chamonix, de fet son els dos que van paral·lels al riu, anar a veure els diferents estants, ullar les botigues de records i anar seguint els coneguts de la OCC.

Per la part alta en Marc Pinsach tercer, darrera els francesos Nicolas Martin i Regis Durand, pels coneguts bons papers d’en Luís Puig, en Fede, en Lluís Aurell i destacar sobretot l’actuació d’en Tapi, primer Intrèkkid en crear l’arc d’arribada a Chamonix, moltes felicitats!!!!

A la tarda una mica més de passejada i a descansar que demà toca la cursa.

Dia 5: La cursa

Aquest anirà a part, que hi ha força per explicar. Aquest és l'enllaç:
http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2014/09/de-vacances-chamonix-segona-part.html

Dia 6: CCC, regals i UTMB

Al matí em vaig llevar molt d’hora, vaig revisar quan arribava en Carles i a veure’l passar per l’arc, va anar just però era allà per felicitar-lo, bona cursa i espero que també et vagi bé a Cavalls. Vaig anar a buscar esmorzar i cap a casa.

Després d’esmorzar a fer un tomb per comprar regals, veure arribar els tres primers classificats de la UTMB, felicitar a François d’Haene, Tofol Castañer i Iker Karrera, així com els primers de la PTL, 300km amb 28000D+, una bestiesa. Varem anar a dinar i vam arribar per veure com la Rory Bosio arribava en primera posició per segon any consecutiu. Una darrera volta abans de veure passar la Núria Picas arribant en segona posició.

Cap a casa a fer maletes i a descansar que diumenge toca viatge llarg.

Dia 7: De tornada

Una tornada més plàcida que l’anada, sortida a dos quarts de nou del matí, per mitja horeta no he pogut veure l’arribada de l’equip Koala, enhorabona, però és el que te anar amb petita, ara manen els seus horaris, arribada a dos quarts de sis de la tarda, tres aturades i cap retenció. A casa a descansar!!!

Demà més.

Salut i alps!!!