Bona tarda,
Tanco setmana a
només tres de la Trepitja Garrotxa, amb una càrrega important de treball a les
cames, cal fer treball de formigueta per posar la pota el més a punt possible
de cares als 112 km del 4 d’octubre.
El dilluns volia
fer una sortideta en planer, així que vaig anar a buscar el camí de Sant Jaume,
però mentre anava avançant metres m’anava mirant l’església que hi ha al costat
del castell de Sant Julià, era conscient de quin camí havia d’agafar per pujar però
mai l’havia encarat, aquesta vegada no m’hi vaig poder resistir, així que un
xic abans d’arribar a Medinyà, a l’esquerre i amunt, una pujadeta maca fins a
Sants Metges, que així és com es diu aquesta església. D’aquí cap al Castell i
a baixar per la carretera, vaig veure un corriol, però en anar just de temps
vaig preferir deixar-lo per un altre dia, hi tornaré.
El dimarts
sortida nocturna amb els Intrèkkids, aquesta vegada des de Galligants amb en
Peio i l’Oriol, només de sortir l’Àlex, un noi de l’Estartit, en veure’ns va apuntar-se a la sortida per
conèixer nous camins per la zona. Només de començar corriol dels Jardins d’en
John Lenon a Montjuïc, d’aquí combinem carretera, pista i corriol fins a Torre
Bonica, baixem i creuem la variant per pujar cap a Sant Miquel passant pel
corriol de la línia i el de la font Martina. Per baixar què millor que agafar
la pista per fer-la petar tot xino-xano fins arribar altre vegada a Galligants.
En deixar-los vaig anar a fer un ressopó per allargar la sortida, reculant fins
a la font del Bisbe, pujadeta pel carrer de les creus fins a trobar l’església
del Calvari, baixadeta fins a Sant Daniel i a buscar la font d’en Fita i la
dels Lleons per tornar ràpidament que es feia tard i dimecres es treballa.
El dimecres al
migdia el seny deia descans, però a aquesta hora quasi sempre guanya la rauxa,
així que em vaig calçar i a fer el volt. Pujadeta per la Decsa, un cop a dalt
cap a Torre Bonica, segueixo amunt cap a Montjuïc per anar a buscar el corriol
de baixada a la terrera i avall fins a Sant Daniel, tornada paral·lel a l’N-II,
seguint fins a trobar el nucli de Campdorà, amb l’església i el castell,
baixada al pla i cap a Pont Major.
Dijous 11 de
setembre, per celebrar la diada què millor que acostar-se a algun cim i desplegar-hi
l’estelada. Com que érem a Palau-saverdera i no baixàvem a Barcelona per la V,
amb l’Ivet tot és menys senzill, vaig decidir que el cim seria el Castell de
Sant Salvador de Verdera. La ruta clàssica, pujada a Sant Onofre, pla mentider
fins a Mas Ventós, pujadeta a Santa Elena, segon pla mentider fins a Sant Pere
de Rodes i amunt amunt fins al castell. Desplegar l’estelada, foto per
immortalitzar el moment i avall. De baixada coll de Mosquit, Mas Ventós, Sant
Onofre i avall cap a Palau, però a mig camí incursió per la ruta de la
Fontasia, trencant a l’esquerra, amb diversos dolmens i paradolmens, podeu
veure més rutes per la muntanya de Palau en aquest enllaç.
 |
| Port de la Selva des de Sant Salvador de Verdera. |
Per tancar la
setmana el divendres sortida suau de migdia, o això em creia. Vaig tirar cap a
Sarrià, la vaig creuar pel dret i me’n vaig anar a buscar l’Apaga la Tele, un
cop aquí ja no he pogut estar-me’n de fer uns quants quilòmetres pel recorregut
que em va passar en Tapi temps enrere. Com que ja l’havia fet un cop, he
intentat alguna variant per corriol que m’ha suposat haver de tornar per les
meves passes en un parell d’ocasions,però ha valgut la pena, sobretot el tram
final en canviar una mica d’asfalt per un bon tallafocs.
Ja arriba el cap
de setmana i segur que alguna cosa acaba caient, per començar el dissabte al
matí un Pont Major – Celrà per anar a buscar el tren i un Vilajuïga –
Palau-saverdera per anar del tren a casa, però millor no avançar-se que després
les coses es torcen.
Salut i llibertat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada