Felicitacions, conclusions i més.

Bona tarda,

Per començar les felicitacions.

A tots els que han intentat acabar alguna de les curses de la UTMB, i l’enhorabona als que heu aconseguit l’objectiu de traspassar l’arc d’arribada.

Felicitacions especials per la gent del Nabes Team, un gran paper de tots i totes, Jordi, Toti, Tina, David, Luis, Luis, Carles, etc.. Felicitar el Team Koala, ja en teniu una més a la saca. Felicitar en Tapi, primer Intrèkkid en arribar a Chamonix.

Ja ho he fet abans, però vull tornar a donar les gràcies a en Ruben per arrossegar-me fins al cim del Grand Col Ferret i estirar-me juntament amb en Dani fins a mig camí de Champex, sense vosaltres no hauria arribat tant lluny.

I per acabar donar les gràcies als de casa per ser-hi i donar tot el suport.

Com que no m’agrada donar moltes voltes a les coses aquestes son les conclusions que he tret:

Material, la tria ha estat encertada, em ratifico que soc carn de Sense Mantra, peus impecables, la hibryd excepcional, no he trobat a faltar res de res, només hauria de mirar d’arreglar la motxilla, es descorda i balla massa.

Millorar l’alimentació, més ben dit no refiar-me dels avituallaments i portar a sobre el que m’entra millor és un punt a favor. Llamins i fruits secs.

Mentalització, no arribava amb la tensió necessària, de fet aquest any 0 de 3 en ultres no diu massa a favor, i el cap sol fer anar les cames.

Preparació, sabia que arribava justet, tot i les darreres alegries, de cares a properes cites planificar millor les coses i esperar l’inesperable.

Altres coses a comentar:

La organització de la cursa molt bona en línies generals, però peca en detalls.

Mirar d’evitar tants trams d’enllaç asfaltats, no me la conec, però segur que hi ha molta muntanya per evitar-los.

El tema dels busos de retorn hauria d’estar controlat per algú de la organització i no deixar-ho en mans dels conductors.

Ja se que és difícil d’evitar, però controlar els quatre punts accessibles per carretera no estaria de menys per evitar actuacions impròpies per part d’alguns corredors i corredores.

Cal fer més pedagogia de muntanya, no pot ser veure embolcalls a tord i a dret. Si la gent continua així poques curses es deixaran fer. Cal buscar la manera ideal per controlar aquestes coses, i amb donar unes bossetes en agafar el dorsal no n’hi ha prou.

Tinc força coll avall que l'any vinent no tornaré a Chamonix, segurament el 2016, quan el bitxo sigui més gran i pugui adonar-se del que s'hi respira, o el 2017 i celebrar els 40 creuant la línia d'arribada després de completar els 168km de la prova reina. Però mai se sap.

Bé, la propera encara no està clar quan serà, però segur que us ho explicaré com cal.

Salut i recuperació!