Bon dia,
Aquesta ha estat
una setmana de recuperació, amb pocs quilòmetres. Tot comença el dilluns, al
migdia no estic del tot fi i em quedo a casa a descansar, després de notar-me massa
tapat el diumenge és el més recomanable. Al vespre encara estic pitjor que al
migdia, em poso el termòmetre i com era d’esperar una mica de febre, sóc el
darrer que cau a casa. Així que antigripal i descans.
El dimarts estic
molt millor, però cal fer net del tot, decideixo agafar-me el dia de descans
total, a part és l’aniversari de la Sílvia i he d’acabar de fer quatre compres,
per preparar un bon soparet, o com a mínim intentar-ho. Crec que me’n vaig
sortir.
El dimecres sembla
que estic del tot recuperat, decideixo anar a fer un tomb, això si, en planer.
Surto de Pont Major, baixo cap a Pedret, creuo el pont cap a Sant Ponç, recta
eterna de Sarrià i cap a Pont Major altre vegada. No arriba a 7km sense desnivell,
prou bon ritme, bones sensacions, però no estic del tot recuperat, tocarà
descansar una mica més aquesta setmana.
Així doncs, tant
dimecres, com dijous i fins i tot divendres decideixo no sortir i quedar-me a
casa als migdies, les ganes hi son, però ja arribarà el cap de setmana.
El dissabte a
Palau-saverdera és el dia de pujar a Sant Onofre, ens llevem d’hora, no és
novetat que el bitxo es desperti aviat. I a dos quarts de deu comencem a
enfilar amunt. És la primera sortida a muntanya del bitxo i estrenarà la seva Salewa
Koala. Li encanta, ben enlairada, ho pot xafardejar tot, però tot i així es
queda adormida a mitja pujada.
 |
| El bitxo a punt de marxa... Foto: Sílvia |
En 40 minuts ens plantem a dalt, després dels
quasi des quilòmetres amb 300D+, amb una calor que espanta. He suat més que
pujant a tot gas. Ens hi quedem una estoneta mentre la gent va preparant les
taules per dinar. De baixada més del mateix, el bitxo s’adorm senyal que li ha
agradat l’experiència.
 |
| Vista des de Sant Onofre |
I diumenge
darrera tirada llarga abans de l’Emmona, tenia la necessitat de fer cim al
Balandrau i aquesta vegada ho he aconseguit. A les sis sonava el despertador,
carretera i manta fins a Riber, aturada tècnica per esmorzar i cap a la Daió,
pel camí recullo un nano que vol fer el Puigmal des de Queralbs i l’acosto. A dos
quarts tocats comença la ruta, vaig amb el GPS i el track gravat, però després
de dos intents ja em conec el camí.
Només de sortir
em trobo una grata sorpresa, un ramader ha deixat anar un vedell a la muntanya,
la bestiola només té dos dies i ja va trempat corriol amunt de quatre grapes, i
nosaltres tardem mig any a gatejar, buff si que en som de maldestres. Segueixo
fins arribar al nucli de Serra i ja comença la pujada eterna fins al Balandrau.
Em noto recuperat del dimarts i en dues hores i cinc minuts em planto al
capdamunt, constatant que el primer dia em vaig quedar a no res del cim.
Segueixo fent la
carena est de Coma de Vaca, passant pels Tres Pics, i baixo al seu coll, on
començo a veure el marcatge de l’UT Emmona, estic temptat de seguir-lo, però
decideixo seguir amunt cap al Puig de la Coma, d’aquí a la Collada del Catllar,
Puig de les Borregues i finalment anar a trobar el Coll de la Coma de l’Orri on
m’aturo a menjar un momentet.
 |
| Coma de Vaca |
El recorregut
continua pujant al Gra de Fajol, baixant al Coll de la Marrana, Bastiments,
etc..., però decideixo baixar cap a la vall que fot molta calda i vaig justet d’aigua.
Enfilo pel dret fins a trobar-me de nou amb les marques de l’Emmona, déu n’hi
do quina pujadeta ens espera fins a la Marrana. La Vall de Coma de Vaca està
preciosa, el desgel ho ha deixat tot verd, l’aigua crua pel mig del camí en molts
moments, arribo al refugi, carrego una mica d’aigua i a seguir cap a Daió.
Per començar una
petita pujadeta i després baixa que baixaràs per un terreny no molt adient per
fotre-li llesca, a la segona regirada de turmell afluixo una mica, no tinc
pressa. Finalment després de cinc horetes i quart, poc més de 26km i uns 2.000D+
arribo al cotxe.
Ha estat una bona
ruta, però he constat que no estic, ni molt menys, en el meu millor moment de
forma, això vol dir que a l’Emmona patiré de valent.
La setmana vinent
descans que dissabte tocarà apretar les dents.
Salut i
convicció!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada