Bon dia,
Després de l’Emmona
tinc clar que em toca apretar per posar la màquina a punt. No és el mateix fer una
mitjana de 10 horetes setmanals d’exercici físic, que haver-me de conformar amb
cinc, d’alguna manera ho ha de notar el cos, ara no m’esperava que ho notés
tant i tant.
Per posar-hi
remei, aquesta setmana he apretat força. El dilluns em llevava a les quatre de
la matinada per anar a Barcelona i agafar un vol cap a Toledo. Però al vespre
quan em varen deixar a l’hotel no em vaig escapar d’anar a fer un tomb pel Tajo.
La ruta era molt planera, és per això que primer vaig fer una pujada pel nucli
antic de la ciutat. La pota no estava en les millor condicions, però vaig poder
aguantar una horeta i quart a prou bon ritme.
El dimarts més
del mateix, llevar-se d’hora i tard a l’hotel, altre vegada a fer un tomb pel
Tajo, res de pujades que avui sembla que tingui ciment a les cames. Tres quarts
d’hora mal comptats a un ritme un xic més ràpid que el dia anterior.
El dimecres
impossible posar-s’hi, lleva’t a les sis per anar a treballar, a l’aeroport a
tres quarts de deu del vespre i a casa a quarts de dues de la matinada. Ho
deixo per dijous, un Sant Miquel clàssic des de Pont Major, faig la pujada per
la Decsa, baixo a la pista de Sant Miquel pel corriol de Torre Bonica i amunt
per corriol fins a Sant Miquel. De baixada vaig a buscar la Font Marina, el
corriol de la llum de baixada, creuo la variant i cap a Campdorà. Pujada pel
tallafocs, jo tampoc faig sèries quan hi ha un tallafocs a ma, i baixada per
can Rubau. Un bon recorregut que faig en una horeta i quart, amb molta calor i
la pota encara justeta.
El divendres descanso
al migdia, com que dissabte treballo tornaré corrent a casa. A les set de la
tarda em canvio i gas. La ruta és prou interessant, surto de Sant Dalmai, vaig
a buscar Estanyol creuant per les Guilloteres, m’acosto a Bescanó i vaig a
buscar Sant Grau. La pujada la faig per un recorregut totalment improvisat, vaig
amb un track de BTT baixat de wikiloc, veig un tallafocs només de començar i no
me’n puc estar, amunt apretant les dents. Després intento retrobar el camí,
però només de trobar-lo em desvio per un corriolet, això de no saber on vas i no
fer cas del rellotge no és el més aconsellable. Em trobo un parell de
corredores i els pregunto se vaig bé per Sant Grau, m’indiquen que a uns 200
metres agafi un corriol a l’esquerra i amunt. I quin corriol, 900 metres empalmant
tres trams que et fan cremar les cames. Un cop a dalt avall que fa baixada
seguint les marques del PR que em portarà fins a Sant Gregori, un cop aquí
enfilo el carril bici cap a Girona, segueixo cap a Sarrià, creuo el pont i ja
sóc a Pont Major. Han estat dues hores i quaranta cinc minuts per un circuit
nou, força planer tret de la part de Sant Grau.
El dissabte
llevar-se d’hora i cap a treballar corrent. La pota està toveta, porto un ritme
molt més baix del que m’esperava, però què vull si ahir em vaig passar tres o
quatre pobles. Surto a quarts de vuit de casa, enfilo cap a Sarrià i d’aquí a
Fontajau, faig tot el Güell amunt, a la dreta cap a Vilablareix, Aiguaviva,
creuo la Crosa per l’esquerre, arribo a Sant Dalmai i a treballar s’ha dit. He
intentat fer el circuit més curt, una hora i mitja, i això vol dir llepar molt d’asfalt,
què hi farem no es pot tenir tot.
Per ara això és
tot la revetlla de Sant Joan ens cau al damunt i serà una bona oportunitat per
gaudir del solet a La Fresca, la piscina de Palau-saverdera, així que bon cap
de setmana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada