dimecres, 25 de juny del 2014

Cap de setmana llarg ben aprofitat...

Bon dia,


Aquest cap de setmana llarg no les tenia totes, la previsió inicial era fer un parell de dies de descans després d'una setmana amb moltes hores acumulades, i sortir només el dilluns, però al final la cosa va anar per altres viaranys. Vaig aprofitar per fer un parell de rutes per la muntanya de Palau-Saverdera, les trobareu totes les "oficials" al següent enllaç, la de Veta Negre i la de Febrosa-Sinols.

El diumenge, aprofitant que el dia era excepcional, primer dia de bany a la piscina de Palau. I a la tarda vaig anar a investigar un camí nou per la muntanya. Sortida de casa, anar a buscar el camí de Sant Onofre, trencar per pujar a Veta Negra i un cop aquí enfilar un camí nou que han obert que porta directament al Castell de Sant Salvador de Verdera. Espectacular, mig quilòmetre vertical directe a la vena, un bon entrenament pel començament de la Ultra Ulldeter on ens n'espera una de bona. La tornada per Coll de Mosquit i Camí de Mas Ventós. Una mica més d'una horeta de muntanya.

El dilluns tocava treballar, i al migdia vaig aprofitar per anar a investigar per Sarrià. Sortint de Pont Major, vaig creuar per sota l'autopista i amunt per la muntanyeta que queda a l'esquerra de l'autopista al seu pas per Sarrià en sentit Figueres. Vaig anar a parar al Golf Girona i de tornada al mig d'una casa. El més destacable dels quaranta minutets de sortida, en no saber on anava no calia abusar en el temps, va ser la forta calor que feia tot i passar per zones d'ombra.

I ahir dimarts vaig anar a investigar l'itinerari megalític Febrosa-Sinols a la muntanya de Palau. Ja n'havíem fet una part xino-xano amb la Sílvia, però aquesta vegada el vaig fer sencer. La ruta és circular i en menys d'un quilòmetre i mig passem dels 100 als 325 metres sobre el nivell del mar, passant per les Roques del Duc, el dolmen de Febrosa I i coronant al paradolmen dels Sinols, així que ja us podeu imaginar les rampes, la baixada més del mateix, en un quilòmetre ens posem a 140 metres, per un camí que encara s'ha de polir ple de branques seques, restes de matolls tallats fa poc, terra gens compactada i acabant baixant per el rec del serrat del Nin, en resum un terreny altament tècnic no apte per a qualsevol caminador. Per rematar-ho vaig anar a investigar una miqueta per l'entorn, trobant bàsicament punxes, punxes i més punxes que em van deixar les cames com un cromo. Tres quarts d'hora de bons desnivells i calor extrema, vaig sortir a les dotze del migdia.

I de moment això és tot. Queden tres dies per acabar de posar la pota a punt per dissabte encarar una bona ruta de muntanya per l'entorn de Setcases, de la ma de Klassmark.

Salut i calorassa!!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada