Bon dia,
Ja tinc a punt, i força pactat, el
programa de la present temporada. És possible que al final hi hagi algun canvi,
tot dependrà de com evolucionen les coses a casa i si el meu cos aguanta com
fins ara.
Per començar un
parell de coses curtes, primer ja he participat a la Mitja Marató de l’Albera,
21 quilòmetres amb uns 1.000 metres de desnivell, content amb el resultat però
amb marge de millora si hagués fet una mica de bondat, i al febrer cap a Núria
per repetir cursa amb raquetes, espero millorar respecte al 2013 encara que a
hores d’ara encara he de fer algun entrenament, aquest dissabte hauria de ser
el dia.
Al mes de març
una cursa per etapes, cap a Xerta per participar a l’UT Les Fonts. És un format
que no he tastat mai, en un entorn on no he corregut, així doncs tot nou de nou,
me l’agafo amb moltes ganes.
La següent serà a
l’abril, repetint a les 24 hores del Cap de Creus, enguany introdueixen dos
recorreguts nous i el més provable és que estreni el de 60km així no carrego
tant la pota de cares al que em vindrà, encara que no descarto repetir el de
87. Bé, ja veurem.
El maig no ho
tinc del tot clar, si em toqués Zegama, aquesta seia la cursa, però per si les
mosques en tinc dues de possibles a la recambra. La UT Aiguamolls-Montgri, amb
l’espineta clavada d’un abandonament, o La Tramun RUN, un bon circuit de
trialeres.
Tot això per
intentar arribar bé a la cursa més dura, o això crec jo, de l’any, repetiré a
l’UT Emmona. Espero poder córrer el circuit clàssic, però tot dependrà de les
condicions del terreny.
I aquí comença la
preparació per la CCC, a ritme d’ultra. Si tot va bé, participaré a la Travessa
Núria-Queralt i la Cadí Ultra Trail, amb dues de la Copa Catalana i amb uns números
interessants.
I a l’agost la
cursa de l’any, no és cap altre que la CCC, una setmana a Chamonix en família al bressol europeu del muntanyisme.
Que més es pot demanar???
Per tancar la
temporada tornen els dubtes, tot dependrà de dates, però CMG, Ratafia i MpM
sempre venen de gust, per preparar la darrera, cap a l’Ardenya on ja decidiré a
quina distància enfrontar-me.
I me n’oblidava,
potser una tornada a l’asfalt per la sant Silvestre de Girona.
És possible que
aparegui alguna que altre cursa, però es podran comptar amb els dits d’una ma o
encara me’ls tallaran tots.
Salut i
muntanya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada