Bon dia,
Arriba el diumenge amb la primera competició de l'any, la mitja marató de l'Albera, que organitzada per la Unió Excursionista Llançanenca arriba a la seva quarta edició. Fa un parell d'anys vaig participar a la segona, enguany han millorat el recorregut per treure-hi una mica de pista, a canvi d'uns corriols ben bonics.
Per no anar amb massa cotxes, decideixo que de Palau-saverdera a Llançà hi aniré xino-xano, això vol dir aixecar-se d'hora, allà les set del matí, canviar-me, agafar tot el material possible, i enfilar el camí del Mas Ventós. Un cop a dalt, creuo la carretera i vaig a buscar la font de la Bassa i el camí que em portarà fins a trobar el Coll de Perer. D'aquí en endavant baixa que baixaràs cap a Llançà. Un escalfament de 8,5 km amb 400D+ que faig en menys d'una hora.
Arribo a Llançà i m'hi trobo en Josep, en Carles, en Savi, en Marc, l'Oriol i una bona colla de gent coneguda. Vaig a recollir el dorsal i aprofito per esmorzar una mica, no ho he fet abans de sortir de casa i estaria bé recuperar-se una mica després de l'escalfament. Sense massa temps per recuperar ja estem tots a la línia de sortida, un parell de petards i gas. Bé, com sempre començament amb molta gent i lo just per no menjar-te el del davant i que el del darrera no se t'endugui, el que te sortir a la meitat tirant enrere.
Els primers 3 quilòmetres son eminentment plans, per intentar que el grup s'estiri, però la gent surt a tot gas i tot i anar a un ritme ràpid, per sota de 5 el quilòmetres, en prou feines avances ningú. Això es nota al arribar a la primera pujada del recorregut, la cua comença abans d'arribar-hi i tot, així que paciència només son 400 metres, això si, amb un 20% de desnivell fins a Sant Genís del Terrer. Una mica de pla mentider i cap a coll de Portes.
En aquest punt hi ha el primer control, i seguidament la primera baixada de la cursa, una baixada fàcil per pista fins a pocs metres de Sant Silvestre de Valleta, on enganxem un corriol senzill de baixada fins a l'ermita, a mig corriol ens espera l'Oriol amb la seva càmera. Segon punt de control i a seguir el curs del riu. Es un tram que lleugerament puja cap amunt, però es pot portar un bon ritme, que es veu tallat de tant en tant per creuar el riu, avui porta una mica d'aigua i cal vigilar a no patinar amb les pedres.
Anem seguint durant uns quatre quilòmetres fins a trobar l'entrada del nou corriol. Aquest corriol es divideix en tres trams, el primer molt tancat i en pujada, on és del tot impossible avançar, toca anar al ritme que porta el de davant, el segon tram és corrible i es divideix en una primera meitat per corriol tancat i una segona per pista fins a l'avituallament, finalment el tercer una pujada picada molt oberta on l'avançament era possible. I ens plantem al tall final de pujada. Ara una mica de pista i corriol fins a dalt de tot de Puig d'Esquers, bec una mica d'aigua i en veure una llauna de cervesa no m'en puc anar sense fer-li un bon glop, gràcies!!!
Sense massa temps per apreciar el paisatge enfilem la baixada cap a Mas Patiràs, una d'aquelles ben picades que la pluja del vespre ha respectat més del que podria semblar. Seguim amb la darrera gran pujada de la jornada, i a carenar per la serra del Socarrador, puja i baixa, baixa i puja anant-nos acostant cap a Llançà. Ara ja començo a notar els quilòmetres extres de l'escalfament, però cal acabar i fer-ho amb bona cara.
Abans d'arribar una mica d'asfalt pels carrers de Llançà acompanyat per en Carles. Les nens i els pares a la recta d'arribada i tanquem els 21,8km amb 1.047D+.
Al final se m'ha fet llarg pels quilòmetres de primera hora, les cames no acabaven de funcionar del tot. També hi pot tenir a veure una setmana amb moltes hores d'entrenament a ritmes alts després de molt de temps, però cal anar afinant la pota per Xerta. Amb aquesta cursa pràcticament puc dir adéu a les Sense Ultra, poc més de 400 quilòmetres i la sola de la vamba dreta ha quedat trinxada, tenint en compte que la vida útil és d'uns 200 quilòmetres no em puc queixar.
Per acabar felicitar a l'organització, els voluntaris i voluntàries, a la resta de participants, als acompanyants i sobretot als pares, la Sílvia i l'Ivet.
Demà una mica de descans que ja hi tornaré dimarts.
Arriba el diumenge amb la primera competició de l'any, la mitja marató de l'Albera, que organitzada per la Unió Excursionista Llançanenca arriba a la seva quarta edició. Fa un parell d'anys vaig participar a la segona, enguany han millorat el recorregut per treure-hi una mica de pista, a canvi d'uns corriols ben bonics.
Per no anar amb massa cotxes, decideixo que de Palau-saverdera a Llançà hi aniré xino-xano, això vol dir aixecar-se d'hora, allà les set del matí, canviar-me, agafar tot el material possible, i enfilar el camí del Mas Ventós. Un cop a dalt, creuo la carretera i vaig a buscar la font de la Bassa i el camí que em portarà fins a trobar el Coll de Perer. D'aquí en endavant baixa que baixaràs cap a Llançà. Un escalfament de 8,5 km amb 400D+ que faig en menys d'una hora.
Arribo a Llançà i m'hi trobo en Josep, en Carles, en Savi, en Marc, l'Oriol i una bona colla de gent coneguda. Vaig a recollir el dorsal i aprofito per esmorzar una mica, no ho he fet abans de sortir de casa i estaria bé recuperar-se una mica després de l'escalfament. Sense massa temps per recuperar ja estem tots a la línia de sortida, un parell de petards i gas. Bé, com sempre començament amb molta gent i lo just per no menjar-te el del davant i que el del darrera no se t'endugui, el que te sortir a la meitat tirant enrere.
Els primers 3 quilòmetres son eminentment plans, per intentar que el grup s'estiri, però la gent surt a tot gas i tot i anar a un ritme ràpid, per sota de 5 el quilòmetres, en prou feines avances ningú. Això es nota al arribar a la primera pujada del recorregut, la cua comença abans d'arribar-hi i tot, així que paciència només son 400 metres, això si, amb un 20% de desnivell fins a Sant Genís del Terrer. Una mica de pla mentider i cap a coll de Portes.
En aquest punt hi ha el primer control, i seguidament la primera baixada de la cursa, una baixada fàcil per pista fins a pocs metres de Sant Silvestre de Valleta, on enganxem un corriol senzill de baixada fins a l'ermita, a mig corriol ens espera l'Oriol amb la seva càmera. Segon punt de control i a seguir el curs del riu. Es un tram que lleugerament puja cap amunt, però es pot portar un bon ritme, que es veu tallat de tant en tant per creuar el riu, avui porta una mica d'aigua i cal vigilar a no patinar amb les pedres.
Anem seguint durant uns quatre quilòmetres fins a trobar l'entrada del nou corriol. Aquest corriol es divideix en tres trams, el primer molt tancat i en pujada, on és del tot impossible avançar, toca anar al ritme que porta el de davant, el segon tram és corrible i es divideix en una primera meitat per corriol tancat i una segona per pista fins a l'avituallament, finalment el tercer una pujada picada molt oberta on l'avançament era possible. I ens plantem al tall final de pujada. Ara una mica de pista i corriol fins a dalt de tot de Puig d'Esquers, bec una mica d'aigua i en veure una llauna de cervesa no m'en puc anar sense fer-li un bon glop, gràcies!!!
Sense massa temps per apreciar el paisatge enfilem la baixada cap a Mas Patiràs, una d'aquelles ben picades que la pluja del vespre ha respectat més del que podria semblar. Seguim amb la darrera gran pujada de la jornada, i a carenar per la serra del Socarrador, puja i baixa, baixa i puja anant-nos acostant cap a Llançà. Ara ja començo a notar els quilòmetres extres de l'escalfament, però cal acabar i fer-ho amb bona cara.
Abans d'arribar una mica d'asfalt pels carrers de Llançà acompanyat per en Carles. Les nens i els pares a la recta d'arribada i tanquem els 21,8km amb 1.047D+.
Al final se m'ha fet llarg pels quilòmetres de primera hora, les cames no acabaven de funcionar del tot. També hi pot tenir a veure una setmana amb moltes hores d'entrenament a ritmes alts després de molt de temps, però cal anar afinant la pota per Xerta. Amb aquesta cursa pràcticament puc dir adéu a les Sense Ultra, poc més de 400 quilòmetres i la sola de la vamba dreta ha quedat trinxada, tenint en compte que la vida útil és d'uns 200 quilòmetres no em puc queixar.
Per acabar felicitar a l'organització, els voluntaris i voluntàries, a la resta de participants, als acompanyants i sobretot als pares, la Sílvia i l'Ivet.
Demà una mica de descans que ja hi tornaré dimarts.
Hola.
ResponEliminaVeig que parles d'un tal Oriol que feia fotos a la baixada del corriol abans de Sant Silvestre. Un que tirava amb flash, oi?
Que saps si les té penjades? Tenien bona pinta.
Gràcies.
Salut
Hola Quel,
EliminaD'entrada gràcies per entrar al meu bloc i fer-li un cop d'ull.
Es tracta de l'Oriol Batista, va fer més de 1.000 fotos i tardarà uns dies en processar-les. No es per quedar bé, però a part de ser molt bon nano, fa unes fotos fantàstiques. Acostuma a compartir-les al seu perfil de facebook:
https://www.facebook.com/OriolBatista?fref=ts
Espero haver-te solucionat el dubte!
Salut!