Sense rutina aparent...

Bon dia,

Ja començo a acostumar-me a la manca de rutina en els meus entrenaments, això implica que una setmana surten 30 quilòmetres amb tres hores d’entrenament i la següent salto als 80 amb 8 o 9 horetes, l’altre 5, després tornem a les 3 i així anar fent. Total que un fa el que pot per compaginar-ho tot, poder mantenir la forma mentre gaudeixo de la família, si també us tinc al cap encara que a vegades no ho sembli. Aquesta setmana és de les “llargues” amb sortides curtes, esperant la llarga del cap de setmana, si és que arriba, que mai se sap.

El dilluns al vespre al carril bici, tenia poc temps i encara em vaig poder empescar una pujadeta a la creu de Palau per fer uns 90D+. Destacar que tota aquella zona semblava nevada després de la calamarsa que havia caigut a la tarda. 10 quilòmetres a tot drap en menys de 43 minuts. Un vespre a ritme alt.

Per no estar variant el planning he decidit que, hi hagi o no futbol, el meu dia de nocturna serà el dimarts, i aquest amb en Josep varem anar a fer un Sant Miquel diferent, pujant pel corriol de la línia, la font Martina i baixant per pista per poder-la anar fent petar. Van sortir 10,5km amb 350D+ a un ritme més alt de l’esperat, tenint en compte que la varem fer petar quasi tota la sortida.

El dimecres, aprofitant que al migdia no hi havia ningú a casa, una nova sortida curta, però abans em vaig acostar a Espots Nabes a firar-me nou material. Volia comprar unes vambes per “cremar goma”, una cosa polivalent, que es comporti bé per camins de terra i pugui pasturar sense problemes pel carril bici, les escollides, unes Mizuno Wave Ascend 7. Així que les vaig anar a provar pel camí de les Dones, un puja i baixa eminentment pistero, de 10km amb 270D+, bones sensacions. Al vespre vaig acostar-me a buscar la llicència federativa per aquest 2014, com ja us vaig dir em canvio de club, aquest, i espero que per molts anys, cap al Club Esquí Girona a recollir-la.

Després del futbito de dijous, el divendres una altre sortida curteta al migdia per tancar la setmana. Enfilo cap Sant Miquel, volia passar pel cementiri però em despisto i segueixo per fer la volta per la font del Ferro, començo a pujar i a la que arribo a Can Lliure baixo i faig la pujada de Cala Farriola. Un cop arribat al final del primer tram, cap avall per anar a parar al pont de pedra del camí de Sant Miquel i enfilo cap a Torre Bonica, baixo per l’antiga terrera i cap a casa a menjar canelons, de la meva dieta millor no parlar-ne massa que segur que no la recomana cap nutricionista. 13,5km 400D+.

El cap de setmana tinc previst fer una sortida pels voltants de Palau-saverdera i el dilluns a cal cardiòleg que toca fer la revisió de maquinària, imprescindible per seguretat.

Salut i Gavarres!!!!

Primers canvis al calendari...

Bon dia,

Passada una setmana poc moguda, el cap de setmana havia d’anar a provar les raquetes, bàsicament fer alguna pujada amb cara i ulls per assaborir sensacions, però les previsions de vent i neu als Pirineus em varen fer canviar de plans. Després de no poder entrenar cap dia he decidit eliminar la participació a la cursa amb raquetes a Núria, ara caldrà buscar alguna alternativa.

Fent un cop d’ull hi ha tres opcions, anar a Campdevànol a la hivernal, apuntar-se a la Marató la de les Vies Verdes o la Maratrail de l’Anar-hi anant de Bonmatí. Em podeu donar un cop de mà? Quina faríeu vosaltres??

Passant a les sortides, al final una pel pla de l’Empordà. Vaig sort de Palau-saverdera pel camí de Pau, seguint cap a Vilajuïga, d’aquí cap a Sant Esteve de Pedret, amb una petita aturada doncs la tortuga treia el cap, i tornada cap a Palau passant per l’altre costat de carretera, per acabar fent una ruta circular de 15 quilòmetres amb poc més de 60 metres de desnivell.

La setmana vinent una mica més.

Salut i cames!!!!

Una flor que farà estiu...

Bon dia,

Aquesta setmana va començar amb una jornada de descans, era el més raonable després dels 30 quilòmetres del diumenge, amb la mitja de l’Albera inclosa. Així que vaig aprofitar per anar-me’n a can Nabes per firar-me unes vambes noves. Aquesta vegada i després de quedar molt content amb les meves primeres Sense Mantra de Salamon no em va fer res repetir.

Després de descansar, el dimarts la clàssica nocturna amb els Intrèkkids, entre horaris diferents i lesions diverses, només varem poder en Josep i jo, però comptàrem amb la participació d’un convidat, l’Oriol. Així doncs, els tres ens vam trobar al Cul del Món per pujar als Àngels. La pujada pel camí clàssic anar tallant pels corriols, a un ritme que ens permetia fer-la petar, però a la baixada varem haver de passar a la pista en arribar a l’Olivet, el meu frontal il·luminava tant poc que el descens pels corriols hagués estat massa lent, o una temeritat. Bona sortida 15,5km 630D+.

La resta de la setmana cap sortida, només el clàssic partit de futbol sala del dijous, esperant el dissabte per anar a fer el test amb les raquetes de cares a la més que probable participació a la cursa de Núria.

Com diu el títol d’avui esperem que tot i acumular pocs quilòmetres d’entrenaments, pugui gaudir més que no pas patir a les curses que em venen per endavant. Però això ja us ho aniré explicant més endavant.

Salut i diversió!!

Fotos: Mitja Marató de l'Albera

Bon dia,

Avui va de fotos.

Les dues primeres de l'Oriol Batista. Gràcies, com sempre grans fotos.

Baixant cap a Sant Silvestre.

Quin paio més lleig!!!

Trobareu l'àlbum complert a flickr.

Les que venen ara son de la Sílvia. Gràcies, una vegada més per deixar-te enganyar de bon matí.

Arribant amb en Carles

Arribant amb en Carles

L'àlbum complert a GooglePlus.

Si en surten més, que se que n'hi ha, ja actualitzaré aquesta entrada.

Salut i cames!!!

Temporada 2014, el calendari...

Bon dia,

Ja tinc a punt, i força pactat, el programa de la present temporada. És possible que al final hi hagi algun canvi, tot dependrà de com evolucionen les coses a casa i si el meu cos aguanta com fins ara.

Per començar un parell de coses curtes, primer ja he participat a la Mitja Marató de l’Albera, 21 quilòmetres amb uns 1.000 metres de desnivell, content amb el resultat però amb marge de millora si hagués fet una mica de bondat, i al febrer cap a Núria per repetir cursa amb raquetes, espero millorar respecte al 2013 encara que a hores d’ara encara he de fer algun entrenament, aquest dissabte hauria de ser el dia.

Al mes de març una cursa per etapes, cap a Xerta per participar a l’UT Les Fonts. És un format que no he tastat mai, en un entorn on no he corregut, així doncs tot nou de nou, me l’agafo amb moltes ganes.

La següent serà a l’abril, repetint a les 24 hores del Cap de Creus, enguany introdueixen dos recorreguts nous i el més provable és que estreni el de 60km així no carrego tant la pota de cares al que em vindrà, encara que no descarto repetir el de 87. Bé, ja veurem.

El maig no ho tinc del tot clar, si em toqués Zegama, aquesta seia la cursa, però per si les mosques en tinc dues de possibles a la recambra. La UT Aiguamolls-Montgri, amb l’espineta clavada d’un abandonament, o La Tramun RUN, un bon circuit de trialeres.

Tot això per intentar arribar bé a la cursa més dura, o això crec jo, de l’any, repetiré a l’UT Emmona. Espero poder córrer el circuit clàssic, però tot dependrà de les condicions del terreny.

I aquí comença la preparació per la CCC, a ritme d’ultra. Si tot va bé, participaré a la Travessa Núria-Queralt i la Cadí Ultra Trail, amb dues de la Copa Catalana i amb uns números interessants.

I a l’agost la cursa de l’any, no és cap altre que la CCC, una setmana a Chamonix en  família al bressol europeu del muntanyisme. Que més es pot demanar???

Per tancar la temporada tornen els dubtes, tot dependrà de dates, però CMG, Ratafia i MpM sempre venen de gust, per preparar la darrera, cap a l’Ardenya on ja decidiré a quina distància enfrontar-me.

I me n’oblidava, potser una tornada a l’asfalt per la sant Silvestre de Girona.

És possible que aparegui alguna que altre cursa, però es podran comptar amb els dits d’una ma o encara me’ls tallaran tots.

Salut i muntanya...

Mitja Marató de l'Albera

Bon dia,

Arriba el diumenge amb la primera competició de l'any, la mitja marató de l'Albera, que organitzada per la Unió Excursionista Llançanenca arriba a la seva quarta edició. Fa un parell d'anys vaig participar a la segona, enguany han millorat el recorregut per treure-hi una mica de pista, a canvi d'uns corriols ben bonics.

Per no anar amb massa cotxes, decideixo que de Palau-saverdera a Llançà hi aniré xino-xano, això vol dir aixecar-se d'hora, allà les set del matí, canviar-me, agafar tot el material possible, i enfilar el camí del Mas Ventós. Un cop a dalt, creuo la carretera i vaig a buscar la font de la Bassa i el camí que em portarà fins a trobar el Coll de Perer. D'aquí en endavant baixa que baixaràs cap a Llançà. Un escalfament de 8,5 km amb 400D+ que faig en menys d'una hora.

Arribo a Llançà i m'hi trobo en Josep, en Carles, en Savi, en Marc, l'Oriol i una bona colla de gent coneguda. Vaig a recollir el dorsal i aprofito per esmorzar una mica, no ho he fet abans de sortir de casa i estaria bé recuperar-se una mica després de l'escalfament. Sense massa temps per recuperar ja estem tots a la línia de sortida, un parell de petards i gas. Bé, com sempre començament amb molta gent i lo just per no menjar-te el del davant i que el del darrera no se t'endugui, el que te sortir a la meitat tirant enrere.

Els primers 3 quilòmetres son eminentment plans, per intentar que el grup s'estiri, però la gent surt a tot gas i tot i anar a un ritme ràpid, per sota de 5 el quilòmetres, en prou feines avances ningú. Això es nota al arribar a la primera pujada del recorregut, la cua comença abans d'arribar-hi i tot, així que paciència només son 400 metres, això si, amb un 20% de desnivell fins a Sant Genís del Terrer. Una mica de pla mentider i cap a coll de Portes.

En aquest punt hi ha el primer control, i seguidament la primera baixada de la cursa, una baixada fàcil per pista fins a pocs metres de Sant Silvestre de Valleta, on enganxem un corriol senzill de baixada fins a l'ermita, a mig corriol ens espera l'Oriol amb la seva càmera. Segon punt de control i a seguir el curs del riu. Es un tram que lleugerament puja cap amunt, però es pot portar un bon ritme, que es veu tallat de tant en tant per creuar el riu, avui porta una mica d'aigua i cal vigilar a no patinar amb les pedres.

Anem seguint durant uns quatre quilòmetres fins a trobar l'entrada del nou corriol. Aquest corriol es divideix en tres trams, el primer molt tancat i en pujada, on és del tot impossible avançar, toca anar al ritme que porta el de davant, el segon tram és corrible i es divideix en una primera meitat per corriol tancat i una segona per pista fins a l'avituallament, finalment el tercer una pujada picada molt oberta on l'avançament era possible. I ens plantem al tall final de pujada. Ara una mica de pista i corriol fins a dalt de tot de Puig d'Esquers, bec una mica d'aigua i en veure una llauna de cervesa no m'en puc anar sense fer-li un bon glop, gràcies!!!

Sense massa temps per apreciar el paisatge enfilem la baixada cap a Mas Patiràs, una d'aquelles ben picades que la pluja del vespre ha respectat més del que podria semblar. Seguim amb la darrera gran pujada de la jornada, i a carenar per la serra del Socarrador, puja i baixa, baixa i puja anant-nos acostant cap a Llançà. Ara ja començo a notar els quilòmetres extres de l'escalfament, però cal acabar i fer-ho amb bona cara.

Abans d'arribar una mica d'asfalt pels carrers de Llançà acompanyat per en Carles. Les nens i els pares a la recta d'arribada i tanquem els 21,8km amb 1.047D+.

Al final se m'ha fet llarg pels quilòmetres de primera hora, les cames no acabaven de funcionar del tot. També hi pot tenir a veure una setmana amb moltes hores d'entrenament a ritmes alts després de molt de temps, però cal anar afinant la pota per Xerta. Amb aquesta cursa pràcticament puc dir adéu a les Sense Ultra, poc més de 400 quilòmetres i la sola de la vamba dreta ha quedat trinxada, tenint en compte que la vida útil és d'uns 200 quilòmetres no em puc queixar.

Per acabar felicitar a l'organització, els voluntaris i voluntàries, a la resta de participants, als  acompanyants i sobretot als pares, la Sílvia i l'Ivet.

Demà una mica de descans que ja hi tornaré dimarts.

Molt Sant Daniel…

Bon dia,

Després de mes d’un més amb el un dia si un dia no, aquesta setmana les coses han canviat una miqueta, només m’han acompanyat el migdia del dimecres i no he estat capaç de resistir-me a la temptació de sortir els altres quatre dies, així que una setmana d’acumular quilòmetres per Sant Daniel.

El dilluns vaig començar amb la pujada a la muntanya de la O venint des del Cul del Món, vaig seguir amunt cap al pirulí, baixada per darrera i a buscar les trialeres de Vilaroja. Creu la variant pel pont i un puja i baixa per anar a trobar la font del Lleons, d’aquí cap a buscar la font del Ferro, allargant el camí clàssic, el que passa per sota la variant, amb un altre puja i baixa.  De la font del ferro cap a casa per Galligants. 13km 360D+.

El dimarts una mica més, aquesta vegada surto com si volgués pujar a Sant Miquel, però a l’alçada del pont trenco a l’esquerra sentit Campdorà, aquí vaig a buscar el tallafocs del camí que queda  a l’esquerra després del pont que creua la variant, un cop a dalt faig una petita investigació i vaig a buscar altre vegada el pont per pujar pel de la dreta i fer el corriol dels pals de la línia, d’aquí agafo un corriol que em porta al camí de Sant Miquel i ja sense entretenir-me més, cap a casa. 12km 340D+.

Després d’un dia de descans, el dijous enfilo cap a la font del Ferro pel cementiri de Sant Daniel, ressegueixo la riera de l’Onofre i acabo fent la pujada culminant, una de les més exigents de la vall. Un cop aquí cap a buscar el camí dels Àngels i pujar fins a l’Olivet, quasi a dalt em trobo en Martí i la fem petar una estona, em diu coses molt interessants al voltant de la UTMB, ell farà la TDS, i coses interessants que es poden fer per Chamonix, son uns 10 minuts molt ben aprofitats. Un cop a l’Olivet, i ja de tornada, vaig a buscar el corriol embardissat, baixo fins a trobar el pont de la variant, enfilo la trialera fins al polvorí i cap a casa, que es va fent tard i s’ha d’anar a treballar. 13km 480D+.

Per acabar bé la setmana, una sortida amb tres bones pujades. Surto cap a Sant Daniel, passo pel cul del Món, segueixo per can Sirvent i agafo el corriol que puja just abans de la font dels Lleons, dret com una mala cosa, tot i tenir algun descansat on es pot córrer. Un cop a dalt, vaig a buscar el fons de tot de la vall i enfilo el corriol del dipòsit, dur, exigent i llarg, se'm fa molt llarg avui. Un cop a dalt a buscar el camí de les dones, quan arribo al primer revolt pronunciat que hi ha després del tall de pista nou, amb el que es van carregar un bon corriol, veig un nou corriol que segueix recte, decideixo agafar-lo, només de començar nyac turmell dret enlaire, fot mal, però cal seguir, me'n sentiré d'aquesta reblincada. Segueixo pel corriol i vaig a parar a la pista que baixa de Can Pol, una drecera que feia temps que buscava. Per acabar enfilo la trialera de Vilaroja, pujada al Pirulí per darrera i cap a casa, baixant pel camí del Calvari i la pujada a la Universitat. 13Km 450D+.

Demà dissabte a descansar una mica i diumenge intentar estar a punt per gaudir a la mitja marató de l'Albera, espero que el turmell estigui en condicions.

Salut i Sant Daniel!!!

Material: New Balance Minimus MT10GL2

Bon dia,

Avui us parlaré de la meva experiencia amb les New Balance Minimus MT10GL2, pels amics i amigues les minimus.

Les minimus

Estèticament la neboda de la Sílvia les ha definit com a sabates de pallasso, i raó no li manca, son estretes de la part posterior i central de la vamba i molt amples a la zona davantera, tenint en compte això podreu entendre el comentari. Però aquesta forma és molt beneficiosa per prevenir les famoses ungles negres, doncs es minimitzen altament els impactes amb la punta dels dits, bé sigui a la pròpia vamba o amb alguns obstacles del camí.

Després d’aquests apunts estètics, seguirem amb el que més us destacaré, no és normal que en tres mesos de vida acumulin poc més de 100 quilòmetres, quan en aquest temps he rodat més de 700 quilòmetres.

Les noves compres acostumo a fer-les quan alguna de les velles ja estan a punt de caure per poder disposar de tres parells en bones condicions per no acostumar el peu sempre al mateix calçat. Ara gasto principalment les Sense Mantra, al límit de la jubilació, les Sense Ultra, els queda una mica més de vida però no aguantaran massa, i les Kinabalu, la darrera compra de les que ja us parlaré més endavant, també tinc les Xodus, en molt bon estat després d’uns 500 quilòmetres, però ara per ara son a Palau amb el kit serra de Verdera.

Han estat 8 o 9 sortides, mai per sobre dels 15 quilòmetres i el record de quasi totes és acabar amb la zona just sota el dit gros de les dues plantes del peu adolorides pels “impactes” amb les pedretes, no m’he plantejat en cap moment usar-les per una mitja, tinc la sensació que acabaria amb aquesta zona tant destrossada que hauria d’aturar-me uns quants dies, i això ara per ara no és possible.

La meva teoria sobre aquest problema, és la següent: per un costat hi ha la meva manera de córrer, aterro principalment amb la part  anterior del peu, o sigui amb la punta del peu, per un altre que la meva tècnica no és massa depurada, coses de ser un senglar, encara n’hi ha més el meu pes tot i reduït, supera els 60 quilos, segurament un pes excessiu per les minimus, hi afegirem una mica de velocitat, els darrers entrenaments els faig a bons ritmes, quan no he anat tant ràpid no he patit, per acabar el disseny de la sola de la vamba consta de diferents plaques amb espais entre elles, alguns d’aquests serveixen per a permetre una major flexió, però exposen més a les condicions del terreny, just en la zona adolorida hi ha un espai d’aquests. Total que si ho ajuntem tot i remenem ben remenat, el còctel està servit.

És per això que mai els he tingut massa confiança, sobretot baixant, doncs és quan més em castiguen els peus, en les pujades es comporten molt bé, encara que m’esperava millor adherència amb terra humit, tenint en compte la sola Vibram, sense anar més lluny a la darrera sortida, però tampoc estan tant malament.

Una altre cosa son els cordons de sèrie, quilomètrics, ja se que es poden canviar, però considero que unes vambes de Trail sense cap element especial per guardar els cordons necessita que els que venen de fàbrica siguin adients al que es trobaran, o sigui en sotabosc perfecte per enganxar-se.

Estan dissenyades per poder anar sense mitjons, però el parell de vegades que ho he fet, a poc ritme i en circuits poc tècnics, m’han deixat els peus bruts com una mala cosa. El teixit de la part superior, la clàssica reixeta, molt bo per airejar el peu a l’estiu i expulsar l’aigua en cas de pluja, deixa passar moltes partícules de pols, potser un pèl massa pel meu gust, però si t’hi poses un mitjó no fas cap mal.

Una compra que m’ha sortit granota, i que hauré d’aprofitar per anar a pasturar al carril bici, encara que darrerament no el freqüento massa.

Per ara això és tot, avui sabré si em volen a la CCC, a veure si hi ha sort.

Salut i a córrer!!!

Sense raquetes, però amb grampons...

Bon dia,

Al final el cap de setmana va ser una mica diferent de l'esperat, però abans de comenta-lo faré cinc cèntims de dues coses que passaran el dia 15, d'una banda hi haurà el sorteig de places per la UTMB, a veure si tinc sort i em toca plaça per la CCC, també desitjo sort als coneguts i conegudes que s'hi han inscrit!!!!! i a tothom en general. Per l'altra s'obren les inscripcions per a la Zegama-Aizkorri, que es tancaran el 7 de febrer, una cursa que us recomano a aquells que us agrada això de pujar sempre amunt!

Tornem als entrenaments, el dissabte, aprofitant que havia d'acompanyar l'Ia fins a la Universitat per fer un examen, vaig fer una baixada ràpida cap a casa. Van ser només 5 quilòmetres amb poc més de 25 metres de desnivell, pujant fins a la creu de Palau, això si, vaig suar de valent al apretar el màxim.

El diumenge cap a Setcases, la previsió era fer una primera presa de contacte amb les raquetes, però al final va ser una altra cosa. Arribava cap a les nou a lloc, no feia massa bona pinta pel que fa a la quantitat de neu, però tot i així vaig pensar que més amunt hi podria haver més sort, així que vaig carregar tot el material a l'esquena tirant amunt esperant trobar bons tous de neu.

El circuit començava creuant el Ter, just davant dels aparcaments, i amunt pel GR, després de creuar el torrent de Vall-llobre. 500 metres després de sortir deixem el GR i enfilem cap el Sud per un caminet que ens durà a la Cabana de Socarrats, d'aquí en endavant muntanya amunt per pastures amb alguna zona amb quatre arbres. Només a poc més de 100 metres del cim hi ha un tou de neu, en arribar-hi veig que està glaçat, així que avui estrenaré els grampons.

Feia set o vuit mesos que els tenia, veureu el model a la pàgina de material, però encara no els havia pogut estrenar, em vaig sorprendre la rapidesa amb que es posen i treuen, poc més d'un minut per operació. Vaig trobar tres o quatre zones més com aquesta així que ja podeu calcular un quartet d'hora en total. Les sensacions molt bones, no havia de patir on posar el peu doncs tot i ser lleugers i semblar poca cosa, fan la feina que els pertoca, això si, no eren glaceres, només trams de 100 - 150 metres de neu dura amb alguna que altra placa de gel.

Torno on estava, a cent metres del cim grampons a les vambes i continuar amunt. Quasi en arribar al cim he de fer una petita marrada per creuar el pastor elèctric que voreja el Puig, les següents vegades que el creuo simplement m'esmunyo per sota el fil, més ràpid i sense perill. Les vistes son precioses, això si, constato que avui les raquetes es quedaran a la bossa i les hauré carregat per res.

M'aturo a fer unes quantes fotos, més avall les veureu i continuar la ruta cap a Puig Sistra pel cordal que baixa del Costabona, aquí hi trobo un parell de trams amb neu tova, però són tant curts que ni em plantejo posar-me les raquetes. Un xic abans d'arribar-hi, miro el rellotge i constato que vaig tard, així que decideixo baixar pel dret per trobar el GR i baixar cap a Setcases. Al final faig poc més de 8km amb 730D+.

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

360º Puig de les Agudes

La setmana vinent més, amb el resultat del sorteig de la CCC i la participació a la mitja marató de l'Albera.

Salut!

Amb tota la intenció...

Bona tarda,

Després d'una marató, un parell de dies de descans, el dilluns dia d'il·lusió amb els Mags de l'Empordà, de fet la il·lusió la deixarem pels petits, que els grans ja sabem de què va això, i el dimarts per jugar amb els regals.

Arribem al dimecres on tenia prevista una sortida nocturna amb els Intrèkkids, al final m'ha tocat sortir sol i com que a casa la bestiola estava inquieta, he acabat fent una cosa ràpida. Feia temps que no sortia a córrer menys de mitja hora, però les coses canvien i aquesta vegada ha anat així. Ha estat una circular a la font del Ferro i tornada per la pujada que hi ha al Cul del Món en direcció a la muralla. Això si, he anat a tot drap, uns sis quilòmetres i set cents metres amb cent quaranta de desnivell positiu a un ritme de 4:15, per mi això quasi és volar.

El dijous retorna el clàssic partit de futbol sala, després de quasi dos mesos, en prou feines sabia com tocar la pilota ni posicionar-me al camp, però he suat una miqueta.

Per tancar la setmana el divendres al migdia un puja i baixa a Sant Miquel, anada per corriol, tornada per pista. He anat força ràpid, però he notat que el futbito castiga més del que sembla. Han estat una mica més d'11 km amb poc més de 360D+.

De moment això és tot, aquest cap de setmana m'espera el primer test amb raquetes de neu, la intenció és fer un circuit circular que m'ha de portar a dos cims de la llista, el Puig de les Agudes i el Costabona, tot des de Setcases, però això ja us ho explicaré dilluns.

Salut i diversió!!!!

Aprofitant el bon temps...

Bon dia de nou,

Finalment han acabat les festes, han estat dues setmanes amunt i avall, arribant tard a tot arreu, amb un descontrol horari absolut i unes ganes boges que la normalitat torni a esdevenir el dia a dia, i dic normalitat en comptes de rutina perquè això de la rutina s'ha acabat, si és que mai he estat capaç de seguir-ne cap.

Al final aquest cap de setmana llarg ha donat per una única sortida, això si, amb aquesta m'he posat les botes i hi he acumulat tots els quilòmetres que tenia previst fer, de fet ja tenia ganes de fer una tirada llarga en solitari. Ha estat el diumenge i he aprofitat per buscar els mags pel Cap de Creus, aprofitant que passàvem la nit a Palau-saverdera.

Em llevava cap a tres quarts de vuit del matí, després d'una nit prou plàcida, arreglar-me una mica i a córrer. Sortida en sentit Mas Fumats, un tram d'uns 3km amb una mica de pujada que faig xino-xano per escalfar. Un cop aquí el dilema, pujar a la carena o seguir per la riera de la Trancada, provo el segon camí així que segueixo cap a Roses i gir a l'esquerre per agafar la pista que em va portant per diversos masos. M'embolico una mica fins que enganxo el rec del Mas dels Arbres, on acabo enfilant amunt per anar a trobar l'encreuament del Pení a la carretera de Cadaqués, just al km 43 de les 24 hores del Cap de Creus.

En comptes de seguir per la carretera asfaltada, trobo un camí força ben fresat que em porta al mateix punt però per l'altre costat, seria una bona alternativa per estalviar una estoneta d'asfalt a la ruta de les 24 hores. Un cop recuperat al camí em dirigeixo cap a Puig Alt, enganxo la pista que baixa a Jóncols i a mig camí enfilo la pista que es fa de baixada a la Trail Roses Cap de Creus. Una pista que metres enllà empalma amb un corriol que m'acaba duent a la pista cap a Cadaqués.

Cadaqués des de la pista.

Segueixo fins a Cadaqués aprofitant les dreceres que indica el GR, a l'arribada ja porto la meitat del recorregut i aprofito per fer una petita aturada tècnica per esmorzar una mica. Surto de Cadaqués seguint el GR en sentit Port de la Selva, per començar una important pujada a muntanya negra, és la primera amb cara i ulls del dia, encara estic prou fresc i a estones puc córrer. Un cop a dalt segueixo per la pista avall per anar a trobar l'aparcament de Sant Baldiri, però un xic abans trobo uns indicadors que em duran a una baixada molt dreta que no havia fet encara, paga la pena provar camins de tant en tant.

A Port de la Selva vaig fins a una font que hi ha a la plaça Pol Nadal i Mallol on m'aturo a repostar aigua, ja toca que vaig buit. Decideixo seguir pel GR cap a Sant Pere de Rodes. És una bona pujada amb unes vistes precioses, però entre el cansament i la calor que comença a fer se m'entravessa de mig a mig, es noten els torrons i la manca de quilometratge llarg, ja veig que a Xerta hauré d'apretar fort les dents.

Port de la Selva pujant pel GR.

Un cop a dalt només em queda passar per Sant Elena, baixar fins a Mas Ventós, acostar-me fins a Sant Onofre i avall fins a Palau-saverdera, per completar la primera marató de 2014, amb quasi 1.800D+.

Serra de Verdera amb Sant Onofre i
el Castell de Sant Salvador.

Apa doncs, per ara això és tot.

Salut i torrons!!!

Canvis mai por!!!

Bon dia,

Els que aneu seguint el bloc ja ho sabreu que a casa hi ha hagut un gran canvi, bé ara és petit, però déu ni do la feina que dona, i a poc a poc es va fent més i més gran. És per això que he actualitzat la denominació del bloc, passant a anomenar-se "Bolquers i alguna cosa més...". Al mateix temps he modificat la imatge identificativa.

Nou logo del bloc.

L'adaptació ha estat prou ràpida, per un costat he decidit reduir el ritme d'entrenaments, un ha d'ajudar a casa, també el nombre de curses i sobretot gràcies a la comprensió de la gran de casa.

Un altre canvi és el club a través del que he tramitat la llicencia federativa, no m'afecta massa, però és possible que fem colla per participar a la Copa Catalana de Curses, això està per veure, ara, continuaré lluint els colors dels Intrèkkids per allà on corri.

Parlem d'entrenaments, per començar el dimarts 31 al migdia, varem organitzar la segona TrailSilvestre Intrèkkids, consistent en una pujada a Sant Miquel, la participació no va ser massa reeixida, entre que uns treballaven i altres encara estan en procés de recuperació varem acabar trobant-nos en Tapi i jo. El recorregut el varem anar decidint sobre la marxa, terrera, torre Bonica, corriol de la llum de Campdorà, font Martina i Sant Miquel, per baixar una combinació de corriols i pista xino-xano fent-la petar. 13km amb 400D+. Una bona manera de tancar l'any.

El dia 1 no és el més propici per sortir a córrer, tot i que enguany no hagués tingut cap problema, però volia estar per casa i havíem quedat amb uns amics. Així que la primera sortida del 2014 el dijous al migdia. Un puja i baixa al camí de les dones a bon ritme, per mi això vol dir córrer per sota de 5 el km. Han estat poc més de 10km amb 320D+.

Pel que fa a curses, ja estic oficialment inscrit a l'UT les Fonts de Xerta, no se pas en quines condicions hi arribaré, però intentaré fer bon paper, tenim allotjament pels tres i moltes ganes de passar-ho bé.

Salut gas i amunt!!