Bon dia de nou,
Aquesta setmana vaig a post per dia, moltes coses a explicar. Ara toca parlar-vos de les darreres vambes que han caigut a les meves mans, les Saucony Xodus Progrid 3.0.
 |
| Saucony Xodus Progrid 3.0 Foto: Imatge d'Internet |
Porto pocs dies amb
elles, però ja els ho fotut una mica de tralla, sobretot destaquen dues
sortides de més de 50km, així que toca fer resum de sensacions.
Presa de contacte
Com tot el material que
compro pels meus peus destaquen per gaudir d’una forma molt ample. El teixit
exterior, allò al que li diuen upper, és molt adaptable, a primer cop d’ull fa
la sensació que poden transpirar força bé i alhora ser resistents.
Pel que fa al cordat,
la casa s’ha decantat per uns cordons plans, tot i que una mica massa llargs
pel meu gust, per reduir el pes, i incorpora una bosseta a la llengua de la
sabatilla per guardar-los i evitar sorpreses amb les branques que ens podem
trobar per la muntanya, la gran majoria de les vambes de muntanya ja disposen
d’ella, tot i que els cal una petita millora, no acaba de tancar bé, haurien de
posar-hi una goma que subjecti una mica més.
La sola VIBRAM fa molt
i molt bona pinta per agafar-se a tot arreu, en tots els comentaris que havia
trobat només en canten glories.
La lleugeresa no és el
seu fort, però tot i això tampoc son un mort, no son unes voladores, però
s’adapten a un perfil com el meu el d’un corredor de llargues distancies en
moltes hores, o sigui més senglar que llebre.
Sobre el terreny
Al començament la petjada és nota
una mica dura, però això és cosa de la novetat, doncs en terrenys compactes els
tacos de goma es deformen més del que pot semblar a primera vista i permeten
córrer sense tenir la sensació de flotabilitat que aparentment presenten.
Als terrenys més tous es claven
raonablement bé per no ser una vamba específica, tot i això es nota el perfil
del terrenys, en terrenys on domina la pedra eviten notar-la en excés, un punt
mig que costa de trobar, però que pel meu gust han clavat.
En pendent ascendent pronunciat s’agafen
força bé al terra, la única pega inicialment que vaig patir, és que em provocava
un fregament excessiu a la zona alta del taló dret, en la darrera sortida, les
24 hores del Cap de Creus he aconseguit evitar-ho apretant una mica més els
cordons i fent que la vamba es mogui molt menys al córrer o en aquest cas caminar
amunt molt vertical, hauré d’acostumar-me anar ben falcat.
En baixades empinades el poc
“drop” que té i estar acostumat a aterrar amb l’avantpeu em dona una seguretat
molt alta, cap problema a les puntes dels dits. En les baixades per pista van
de meravella, i no carreguen en excés.
No els agrada massa l’aigua, com
a quasi cap vamba, cal anar amb compte a les superfícies dures i mullades,
pedres i branques, això si, tenen una capacitat increïble per evacuar l’aigua,
ho vaig comprovar després de creuar cinc vegades el mateix rierol, al cap de
mitja horeta ja estaven seques.
En pla es defensen prou bé,
encara que al ser d’un pes entremig no destaquen per permetre grans ritmes, en
el meu cas tampoc hi acostumen a ser.
Segons la distància
No son la millor
elecció per tirades curtes, doncs hi ha material més adient per curses on impera
la velocitat per sobre la resistència si el circuit no és extremadament
exigent.
On realment m’han
agradat és en llargues distàncies, m’han anat molt bé
per les plantes dels peus i les puntes dels dits, que no han patit gens. A Cap
de Creus després de 87 quilòmetres cap dolor, cap llaga, cap morat, una
meravella.
Durabilitat
Per ser exactes només
porto 170 km en cursa i uns 30 caminant, total 200 km, però exteriorment estan
com el segon dia, és inevitable que es noti que s’han fer servir, m’he trobat
moltes branques i espines amb ganes de gresca, tot i que s’han submergit unes
quantes vegades a l’aigua per creuar rierols tampoc es nota massa.
La sola tampoc ha
patit massa, conservant tots els tacos pràcticament com sortits de fàbrica,
segurament és un dels punts més forts de la vamba.
Resum
És una vamba que es
pot fer servir tranquil·lament a les sortides curtes del dia a dia, però on les
aprofitarem realment és per aguantar tirades de la llarga distància.
Una gran compra
qualitat/preu.
 |
| Creant el rierol de Valleta Foto: Oriol Batista |
Les volia reservar per
Emmona, però no descarto que primer volin entre volcans a La Palma, ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada