Material: Salomon XT Wings S-Lab 4

Bona tarda,

Quan les tinc quasi a punt de jubilar, després de més de 700 quilòmetres només em serviran per passejar algun dia i pedalar altres, és el moment de donar la meva modesta opinió sobre les S-lab 4.

Abans de començar, he re recordar-vos que per gustos colors, el que és bo per a un és un desastre per un altre i això que us explicaré només ho podeu prendre a tall d’exemple, no com a dogma de fe. Dit això gas.

 

Aquestes son les S-lab 4 de Salomon
Foto: Salomon

Com sempre, i no em cansaré mai de dir-ho, amb Salomon m’entren pels ulls, amb el vermell amb tocs ataronjats i les línies negres impressiona només de veure-les, unes ales flamejant als peus.

Al sostenir-la, certifiques que no pesen gens ni mica, en el moment de comprar-les eren de les menys pesades del mercat, i alhora unes de les més cares, això segon és un clàssic del material que surt del laboratori de competició d’Annecy. Ara la seva durabilitat, per pesar menys d’alguna manera s’ha de notar, és justeta, tot i això crec que he superat el que marca el fabricant, la necessitat és molt puta i no puc estar comprant vambes cada tres dies, deixem-ho en quatre.

És per aquestes dues coses, guapes i lleugeres, que vaig decidir comprar-les, a part, creure que les vambes son part essencial de la millora en els resultats, si un top les porta i li van bé a mi també, no tenir en compte la morfologia del peu, gran error, creure que tots els models d’una marca son essencialment iguals, les XA Pro m’havien anat a les mil meravelles. En resum anar mancat d’experiència i creure’s invulnerable, o sigui ser un passerell de cap a peus, vaig comprar les S-lab, unes vambes amb les que havia de córrer molts i molts quilòmetres, com qui compra una camisa per anar de copes, quan més moli millor.

Els més aguts anireu veient que no n’he quedat massa content, però he de reconèixer que el producte era sensacional, i ho continua essent en la seva nova versió, si, ja han tret la 5, el problema era jo, o potser hauria de dir soc jo.

La sola, tot i degradar-se amb facilitat per terrenys abrasius, cosa de la que era plenament conscient, s’agafa molt bé en terrenys amb pendents pronunciats, i a hores d’ara quan ha perdut bona part dels tacos, encara funciona a la perfecció. La relació entre duresa i flexibilitat, una cosa complicada, està prou ben trobada, o aquesta és la meva sensació, flexiona molt bé i alhora té resistència als impactes.

El drop, diferència d’alçada entre taló i dits, de 10mm no és l’ideal per córrer amb grans desnivells, però en aquells temps encara no havia pres massa importància, o jo ni ho sabia, però la sensació, totalment subjectiva, ha estat d’una gran estabilitat, no havent de modificar la meva manera de córrer.

Tot i no gaudir de gran esmorteïment, crec que en el meu cas no em va perjudicar gens, entrenar fent distàncies curtes, entre 10 i 15 quilòmetres majoritàriament, no ser excessivament ràpid i anar reduint de mica en mica el meu pes, eren punts al meu favor, no he patit cap problema per fer-hi distàncies més llargues, amb un màxim de 87 km.

Però amics i amigues, el principal problema ha estat la seva estretor a la part davantera, segurament les ungles negres venen per aquí degut als impactes constants entre els dits i la part interior de la puntera, sobretot en les baixades, a la part del metatars, em destrossa, literalment, els peus, com si tingués un galindó a l’alçada del dit gros.

Avui, amb la possible compra de les Sense Mantra al cap, de fet ja està coll avall, les he agafat per darrera vegada, amb previsió de conseqüències funestes, i, per sort, m’he equivocat, avui he tingut la sensació d’haver crescut com a corredor.

D’entrada si la vamba apreta, doncs no te la cordis tant, mai havia anat amb el peu ballant tant dins una vamba, només he fet 10 km i no he deixat temps per patir cap llaga.

Si el problema son els cops amb les pedres per l’estretor de la zona, cal aprendre a esquivar-les o directament trepitja-les de manera controlada, que per això hi ha la sola, la mitja sola, l’OS tendon i la mare que els va parir a tots plegats, l’important és protegir les zones més sensibles.

Bé al final el que he aprés és que cal pensar-se bé les coses i no precipitar-se, encara que en un món on tot gira i canvia tant ràpid és complicat.

Pel que fa al producte, no apte per a principiants, jo ho era i vaig fer una mala compra, avui hauria estat una millor elecció, però no me’n penedeixo, m’han permès aprendre molt i molt, i això m’ha fet millorar encara més.

Salut!!!