Bon dia,
Cada vegada queda menys per l’aperitiu, del que serà un mes intens de
curses de muntanya, la Trail Cap de Creus, però primer a continuar amb les
sortides.
Després de passar-me mig dia a la carretera per anar des de casa fins a
Miranda de Ebro, uns 600km llargs, tranquils no els vaig fer corrent, les cames
i el cervell necessitaven una mica de gresca. Tenia dues rutes, una de 17 i
l’altre de 26, em vaig decidir per la de 17, per intentar no haver de córrer de
nit en terreny desconegut.
D’entrada començava amb una aproximació d’uns 5 km per asfalt, no m’ho
esperava. Quan busques un trac de muntanya, acceptes que hi hagi una
aproximació de 1,5 o 2 km a molt estirar, però de cap de les maneres 5 km, més
tenint en compte que veus una pista de terra que potser va allà mateix on et
portarà el trac, com així va ser. Un cop passat el tràmit, un xic de pista, una
mica de corriol, una mica més de pista, encara més pista i més pista que
pistejaràs.
Total que a part d’un parell de quilòmetres ben parits, la resta no em va
convèncer massa, l’altre recorregut feia millor pinta, a veure si li puc fer un
tast el dimecres. A part, vaig arribar a l’hotel amb la pota en massa bones
condicions, com si no hagués fet gaire cosa, en veure el desnivell, uns escassos
400D+, ho vaig entendre. Ara, el tall al peu el vaig notar una mica, encara
hauré de repensar-me el Girona - Palau. El resum 17km 400D+, una passejadeta.
Dimarts prenc la mala decisió de quedar-me a l’hotel a veure el futbol,
millor passem al dimecres, aprofito que al migdia he de menjar jo solet, per
anar a fer un tastet diürn a la ruta de 26km. Com era d’esperar al cap de poc
més d’un quilòmetre del punt de sortida, uns dos des de l’hotel, comencen les
garrotades, m’equivoco al seguir el trac i vaig a parar a un fangar, estic a
punt de patinar no se quantes vegades, així que al final decideixo córrer pel
dret i mullar-me una mica, de fet les Sensor desaigüen de conya. Corriolet en
una arbreda, una mica de fals pla, una mica per terra una mica per asfalt, una
mica de despistada intentant seguir el recorregut, havent de recular un parell
o tres de vegades, i a menjar corriols.
Puja que pujaràs, una mica de pista per desembocar en una cruïlla on
s’intueix un petit corriol, aquest és el que em porta fins al pico de Monte Fuerte
de 927 metres, forma part dels anomenats Montes Obarenes amb una alçada màxima
de 1435 metres, el pico Humión. Un cop a dalt decideixo fer mitja volta i
tornar, això si, primer pujo a un lloc de guaita que hi ha just davant, per fer
una mica més de desnivell, i al baixar veig un corriolet que fa molt bona
pinta.
L’agafo i em començo a trobar amb trams d’un desnivell important amb cordes
i tot per baixar/pujar millor, un clar encert, al final vaig a parar al camí,
havent gaudit d’un corriol de nota. Desfaig el camí seguint el recorregut de
tornada, un xic diferent del d’anada i em planto a Miranda amb temps per fer un
mos i tot. El resum 17km 560D+.
Dijous estic de tornada, així que impossible anar-se’n a córrer, el
divendres torno a descansar tinc dinar de feina i viatge al vespre, però, tot i
que les sensacions al tall del peu han millorat, decideixo no fer el Girona –
Palau, tinc el gruix de la temporada a tocar i forçar seria contraproduent.
Així que la següent sortida no és fins diumenge, tinc ganes de provar les
Sense Mantra per les Gavarres. La ruta escollida, Ecosistemes 1, camí de les
Dones, camí dels Àngels per la pista i tornada per Puig Estela. 23km 730D+.
Primera impressió de les Sense Mantra:
 |
| Abans de sortir |
La sortida és sobre mullat amb bassals, rierols i una mica de fang,
adherència al terreny molt bona, tot i que el ritme és d’entrenament en
solitari (5:33), o sigui forçant lo just per no fer-me mal. Sensació de
sequedat molt alta, tot i no ser impermeables, l’aigua s’evacua molt bé.
En pla i fals pla bona estabilitat, petjada molt normal. En pujada,
tècnicament puntejo, una gran tracció facilita l’ascens, al baixar es pot
clavar prou bé a les corbes més tancades, evitant veure de massa a prop el
marge del camí.
Els peus no han patit cap contratemps, tot i que no és aconsellable fer més
de 10km a l’estrena. La sensació de quedar agafats és molt alta, però de cap de
les maneres sembla presoner, és més portar un botí que unes vambes. El drop de
6mm és fantàstic, tot i això m’agradaria provar-les amb menys drop, però ja
parlem d’altres coses. Cap impacte als dits, ni llagues, res de res.
 |
| De tornada |
Només em queda veure quina durabilitat tenen, tot i que crec que no seran
les que m’han durat més.
La setmana vinent entrenament intensiu i Trail Cap de Creus, acabant de preparar
la pota per Transvulcania, on si no canvien les coses correré amb les Mantra.
Salut i muntanya!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada