Bon dia,
Després de la TransGavarres aquest diumenge tenia marcat
al calendari la que, si no hi ha cap canvi de darrera hora, serà la meva
darrera cursa de la temporada, encara que coneixent-me no ho tinc del tot clar.
No és cap altre que la cursa de muntanya de la Ratafia que organitza per segon
any consecutiu el Club Olímpic Farners.
Anem al gra, a les 8 del matí ens trobem amb en Josep a
plaça Catalunya, avui ens acompanyen un parell d'amigues seves, l'Arantxa i la
Jess, que participen al recorregut d'11 quilòmetres. En uns vint minuts cotxe
aparcat i a buscar el dorsal, hi ha força cua, avui haurem d'anar ràpid o no
sortim. Tot i això, hi ha temps per saludar gent de la organització, en Jordi,
en Joan i en Carles, així com algun conegut, n'hi ha una bona pila, Uri, Jordi,
Gerard, Narcís, etc... Quan queden menys de cinc minuts per començar tot just
estic esmorzant, el ja clàssic esmorzar de cursa, beguda energètica i barreta,
no se si és el millor però sempre se’m posa molt bé.
A les 9 en punt tret de trabuc i a córrer, primer quilòmetre
totalment pla, el grup s’estira, però nosaltres tot i anar ràpid no ens passem
del tot, això és molt llarg i avui toca gaudir no pas anar a morir. Abans de la
depuradora, un corredor que va al meu costat s’entrebanca amb un roc que estava mig amagat per les fulles i cau, entre dos o
tres l’ajudem a aixecar-se, tot al seu lloc i a continuar. Revolt a la dreta i primera
pujada, comença per pista, però la deixem ràpidament per encarar corriols,
petit descans, i a tornar-hi, avui serà la tònica un circuit trencacames.
Després d’uns 500 metres de descans, primera baixada. Ja
ens han avisat que estava tot molt sec, la cosa promet emocions fortes, doncs
les patinades poden ser d’escàndol. Això primera baixada picadíssima, vaig a
gaudir així que no forço en excés. Sense temps per respirar tornem a pujar, un
recorregut preciós que ens porta per un laberint de roques, m’aturo a llegir
algun cartell, noms com rinoceront o diamant, us poden donar una idea del que
hi ha en aquest rocar, que a més a més puja dret tal i com m’agrada a mi.
Deixem el rocar i continuem pujant cap a Gatoses, al darrer tram ja per pista
em trobo amb l’Uri i xerrem una estona, després en Banyoles amb qui continuo
xerrant i finalment corono el turó on hi ha el primer avituallament.
Quasi 7 quilòmetres per arribar-hi, pregunto als del
control si tenen ratafia, no n’hi hauria d’haver, però una ampolleta petita
pels més valents la troben, així que primera ratafia al sac. Tornem a anar
plegats una estoneta amb en Josep, un quilòmetre i mig de baixada i pla
mentider, a diferència de l’any passat intentant fugir de la pista en tot
moment. Amb aquestes ens trobem amb una altre pujadeta picada, quin espectacle
avui. Seguidament un tallet de pista que ens porta al darrer avituallament,
encara que ara no toca, aquí hi ha en Manel, la fem petar un momentet, però ja
xerrarem de tornada, serà cap al 21, ens tornem a trobar ràpidament amb en
Josep. Acabem de pujar una miqueta i a baixar s’ha dit, primer per un corriol
preciós amb roques i salts, per acabar per pista, un cop al fons de tot una
altre pujadeta d’anar-hi. Avanço a bon ritme cap a l’ermita, on hi ha un grup
d’escoltes animant els corredors. Darrera apretada fins al Castell i
avituallament, segona ratafia al sac. Aquí m’hi trobo l’Arantxa, que em comenta
la duresa del que s’estan trobant.
Sortim amb en Josep enfilem fins a trobar el trencant on
es separen les dues curses, ens esperen un parell de quilòmetres de baixada
gens difícil, no acaba de ser pista però tampoc és un corriol estret i mal
parit, abans de la pujada a roca Guillera. El tram de pujada és totalment nou,
han substituït una gran part de pista per una pujadeta picada espatarrant.
Exigent al 200%, en alguns punts un xic exposada, però amb seny no hi ha
perill. Les Sense Ultra responen prou bé, però avui hagués estat un molt bon
dia per les SpeedCross o unes FellCross. Abans de la tartera ens espera una
estoneta de descans amb desnivell poc pronunciat que, estant en bones
condicions permet avançar moltes posicions.
I ja hi som, comença la tartera. Primer una aproximació
picada menys rocosa, però en un tres i no res pedra, pedra i més pedra. Hi foto
la directa i apreto les dents, això pica, però m’encanta. En arribar a dalt de
tot m’esperava un bon got de ratafia, però no aquest any l’avituallament és a
baix a Santa Victòria de Sauleda, en comptes d’anar-hi a més córrer, em prenc el
meu temps per apreciar les vistes, espectaculars. Ara si, no m’hi entretinc més
i cap a Sauleda. Primer un tram de baixada una mica brut i pista pisteta fins a
l’avituallament. Com no pot ser d’una altre manera tercera ratafia al sac, la
cosa promet.
Una mica de xerradeta i a seguir. Continua baixant fins
arribar a la darrera pujada, curta però intensa. Una mica de pla fins a l’avituallament,
moderadament en baixada, vaig força embalat, no sembla que estiguem al
quilòmetre 21, però si, aquí al davant hi tinc la carpa de l’avituallament. Saludo
en Manel, quart got cap dins i comentem la jugada per pair una mica el trago.
Queden uns cinc quilòmetres, encara que em diu que son 3 i mig, objectiu baixar
de 3 hores, així que gas, gas i gas.
Primer un tram molt corrible, la ratafia fa moviments
estranys a l’estómac, sort que arriba el darrer repetjó que em permet recuperar
l’esma. Un cop acabat, una trialera d’aquelles que fan venir trempera, li’n
diuen el “Dragon Kahn”, senzillament espectacular. Em deixo anar i gaudeixo al
màxim de la baixada. Es creua la pista de Farners i a seguir per corriol.
Esperono el noi que duc al darrere per intentar baixar de 3, però és
pràcticament impossible, hauríem de volar.
Arribem a la riera de Sant Salvador, escassos 500 metres
i l’arribada. Em trec la samarreta, dits al cel i estelada intrèkkidda al vent.
Crono aturat en 3 hores 3 minuts i 4 segons.
Got de ratafis, cerveseta i entrepà de botifarra, es pot
demanar més????
Agraïments i felicitacions.
Com sempre començaré
felicitant a tots els i les que han participat a la cursa. Menció especial per
en Josep i l’Uri amb qui he rodat una bona estona.
Al guanyador i
guanyadora de la llarga, en Toti Bes i l’Adriana Grosu.
Seguiré
amb tota la gent del club Olímpic Farners, us heu superat, els canvis al
recorregut, tot i les dificultats, molt adients. Encoratjar-vos a seguir així,
hi ha molt per explorar i oferir en aquestes muntanyes.
Agrair
com sempre la presencia a l'arribada dels pares i la Sílvia, encara que aquesta
vegada un problema logístic ha impedit les fotos a l’arribada, moltes gràcies!
Material.
Només
destacar que avui les Sense Ultra han tornat a triomfar. En un terreny molt
exigent s’han comportat fantàsticament bé.
Valoracions personals.
Competitivitat, és
una paraula que hauria de posar un xic més amunt al meu diccionari particular.
Està bé prendre’s alguna cursa per gaudir-ne, però de tant en tant deixar-ho
tot podria ser una opció. Encara que no tinc clar que gaudís tant com ho vaig
fer ahir. Un difícil equilibri.
La setmana vinent una
miqueta més, dijous cims de Girona i dissabte la marató pirata de Montserrat. La
temporada s’acaba, però els Pirineus ja comencen a estar enfarinats.
Apa doncs,
Salut,
herbes i fermentats!!!!
.JPG)
