Millor la muntanya...

Hola a tots i totes,

Després d’uns caps de setmana força tranquils, tot i una setmaneta molt atapeïda, aquest l’he pogut aprofitar al màxim.

Per començar el dissabte al matí volia resseguir el circuit de 18km de la cursa de muntanya de Girona. No les tenia totes per culpa de les punxades musculars provocades pels entrenaments de la setmana, però al final ho vaig aconseguir. El recorregut és interessant, els primers 11 quilòmetres coincideixen amb els de la de 26, però al arribar a la pista que baixa cap a Celrà les dues curses es separen una cap als Àngels i l’altre cap a la casa de les Figues, on tornen a coincidir per encara la part final cap a Girona.

La sortida és de la plaça Sant Domènech, s’enfila amunt creuant per sota la muralla i cap al cul del Món. Es segueix cap a la font del Ferro, on, a punt d’arribar-hi, es trenca per resseguir la riera de l’Onofre, tram bonic, ombrívol i corrioler, però molt humit. Compte amb les patinades que poden provocar les pedres. Al final de tot, quan sembla que ja no es pot seguir per enlloc, una rampa curta, però intensa porta just sota puig Estela. Baixada a l’esquerra, molt bruta, plena de branques, pedres i algun que altre clot, seguim amb una petita pujada per canviar de feixa i ens trobem a punt per encarar la baixada que ens portarà a Can Lliure, una baixada estreta, revirada i molt bonica de fer. Un cop a Can Lliure, la cosa torna a pujar, aquesta vegada cap a Sant Miquel pel corriol que ens porta fins a la zona de pícnic. Baixem directament pel corriol que ens porta a l’accés a les Mines, un corriol estret amb molta bardissa, baixades picades, fins arribar a una zona més planera on es pot córrer prou bé si es va en fila índia. Seguim fins a una construcció que hi ha al mig del bosc i ens desviem per un corriol lentot. Després d’unes quantes corbes, esquivant arbres i punxes, una mica de pujada i finalment ens plantem a la pista. Aquí es desviaran les curses. Només d’entrar a la pista agafem un camí que baixa a la dreta, és molt corrible, tot i que hi ha alguna pujadeta que amb la xafogor que fa i que vaig sense res per beure, comença a entravessar-se. Després d’uns 4 quilòmetres de puja i baixa ens plantem a la casa de les Figues, d’aquí fins a tornar a Sant Domenèch només ens resta anar resseguint el camí dels Àngels fins a tornar a Sant Daniel i desfer el primer quilòmetre. Han estat 19 km, 18 i mig de la cursa i mig d’aproximació, amb més de 900D+. Un circuit molt bonic, tot i que el de 26 és molt millor. El temps, una mica més de dues hores.

El diumenge la cursa del Carrer Nou. Després de més de dos anys sense competir a l’asfalt, vaig decidir de participar a la clàssica de les clàssiques de Girona, 35ena edició. Havíem de ser tres Intrèkkids, però en Josep no va poder participar, així doncs en Tapi i jo ens varem trobar per sortir junts. Ens varem col·locar a la part del darrera de la zona 40-45 o a la del davant de la 45-50. La Sílvia s’encarregava de les fotos, abans de sortir, als primers metres a Jaume I, al pas pel pont de Pedra, a la plaça Catalunya i a la recta d’arribada al carrer Nou.

Fent temps abans de sortir.
Foto: Sílvia

A dos quarts tocats d’onze, amb uns 10 minuts de retard, va sonar la botzina que indicava la sortida, varem tardar uns 30 segons en passar per sobre l’estora, en aquell moment començava la cursa. Sortim del carrer Nou i enfilem Jaume I, em poso a la banda dreta perquè la Sílvia pugui fer bé la seva feina.

Primer pas per Jaume I.
Foto: Sílvia

Seguim fins a correus, passem per sota les vies buscant la copa, gir a l’esquerre cap a la rodona de la devesa, i ja entrem a la perimetral de la devesa, on es fa el mercat. Aquí puc fer una mica el senglar evitant passar per l’asfalt, encara que per desgràcia no dura massa. En arribar a l’alçada de l’auditori, mitja volta passem pel costat de la piscina i a la dreta del vial principal. Dos cents metres i s’esvaeix la terra, torna l’asfalt, ha estat bonic mentre ha durat. Seguim pel carrer lateral en direcció al palau de congressos de la Devesa, al arribar a la girola, amunt per anar a trobar la punxa, d’aquí tornem cap a Jaume I. Resseguim de nou el mateix tram que hem fet al començament de la cursa, però en arribar a la copa, cap a la dreta pel passeig Canalejas. Creuem la plaça Independència i entrem a Santa Clara, ja portem mitja cursa. Al arribar al pont de Pedra, ja veig a la Sílvia amb la càmera a punt, a fer bona cara.

Saludant a la fotògrafa.
Foto: Sílvia

Seguim pel barri vell, Ciutadans, Ballesteries, Pou Rodó i cap la temuda pujada a la Catedral. Portem sis quilòmetres i mig i al ritme que es porta en aquestes curses, una pujadeta com aquesta fa mal, però a mi se’m posa molt i molt bé, ja era hora una mica de desnivell. Un cop a la porta dels apòstols, seguim cap a la plaça Sant Domènech i enfilem el darrer tram de pujada fins just sota el pont de la muralla. Tot el que puja baixa, això no només passa a la muntanya, així que passem pels jardins fora muralla per anar a buscar la plaça Catalunya. Ja enfilant cap a la Rutlla la Sílvia per tercera vegada amb la càmera a punt, li passo les ulleres de sol, em molesten.

Pas per plaça Catalunya, adéu ulleres.
Foto: Sílvia

Menys de tres quilòmetres, serrar dents i gas. Seguim amunt pel carrer de la Rutlla fins arribar a Emili Grahit, gir a la dreta fins a trobar el trencant que ens portarà a Joan Maragall. Darrer esforç, ara la cuixa esquerra fa una punxadeta, però no abaixo el ritme, em sento bé. Seguim fins a plaça Catalunya, girem per anar a buscar el pont de Pedra i recta d’arribada, on torna a haver-hi la Sílvia, aquesta vegada no la veig. Podria acabar esprintant però no em ve de gust, així que faig el que m’agrada, agafar-me l’arribada cosa que fa que m’avancin tres o quatre corredors. Al final aturo el crono en 41:44, que descomptant els 32 segons que hem perdut en sortir fan un temps real de 41:12 (4:07 el quilòmetre). Uns 5 minuts més tard arriba en Tapi, amb un temps de 46:46, molt i molt bé!!! Felicitats!!!!!

Això s'acaba.
Foto: Sílvia

Ha estat estrany, m’he sentit bé tota la cursa, però això no és lo meu, m’ha faltat desnivell, pedres, arrels, branques arbres, caminar a les pujades, birres als avituallaments, etc. No m’esperava aguantar aquest ritme, més tenint en compte que anava tocat i que els meus entrenaments son de resistència més que de velocitat. Em dono per satisfet i ja veurem si hi torno o no, diuen que l’asfalt és perillós pels que no el toquem massa.

Un altre detall, les Salomon Sense Mantra, amb més de 700 quilòmetres de muntanya han estat unes grans voladores per aquesta cursa.

A part de tornar a felicitar en Tapi, també fer-ho als més de 1.200 participants, i en especial  a en Jordi D., molt bona cursa per sota de 44 ho comentarem a futbito, en Marc X., molt i molt bé, per sota de 50, i per acabar en Jordi R. sisè i en Toti que ha acabat setè, els dos molt per sota de 35 minuts, quines màquines.

Per acabar, comentar que penjaré les fotos en una entrada a part, n’hi ha unes quantes, i felicitar a la fotògrafa, gràcies Sílvia com sempre per ser-hi, la paciència i els ánims.

Això és tot, la setmana vinent cap a explorar el monte madrileny, ja us dic que serà difícil perquè m'he deixat el frontal a casa i les sortides han de ser nocturnes segurament tocarà una mica més d'asfalt si vull entrenar una mica, i fer la UT Carllaràs, si tot va com ha d’anar.

Salut!!