Davant els imprevistos i les dificultats, aixecar-se, gas i amunt!!!!

Bon dia,

Aquesta ha estat una setmana a mig gas, com que tenia molta feina per casa era impossible arribar a tot arreu.

El dilluns, després de tres dies de descans, tocava estrenar les New Balance, per evitar maldecaps, una sortida curta per començar a conèixer-nos. Pujada pel camí dels Àngels, baixar cap a la Font dels Lleons, seguir fins a la Font d’en Fita, enfilar pel Calvari i a casa. Bones sensacions en la meva primera sortida amb les minimus, tastet sense mitjons, em faltarà acostumar-me a baixar, tinc la sensació que són molt diferents de tot el que he portat fins ara. 9km 280D+.

Dimarts doblet, al matí una sortideta mixta en BTT, pujada pel camí de les Dones a ritme tranquil i baixada per la carretera dels Àngels. És un circuit que darrerament em fa peça, combina una pujada per pista amb poca dificultat tècnica, amb una baixada per carretera així es redueixen els impactes, tot en una horeta mal comptada. 16km 350D+.

Al vespre, la primera nocturna intrèkkida amb cara i ulls de la tardor, això vol dir sortir amb frontal des de la banqueta. A les 8 del vespre ens trobem amb en Josep i en Miquel a Galligants per fer un puja i baixa eminentment pistero a Sant Miquel, cal anar-se acostumant a això de la llum abans de cremar corriols tècnics. 10km 340D+.

El dimecres no surto fins al vespre, com us he comentat tenia força feina per casa. Faig el segon Sant Miquel de la setmana, però aquesta vegada pujant per corriols i baixant per la pista. 11km 340D+.

I ja no és fins dissabte que arriba la darrera sortida. En aquest cas es tracta de l’Homenatge a en Víctor Funosas, encara que havíem coincidit en més d’un sarau, Girona és petita i els quatre que correm per les muntanyes ens tenim molt vistos, no havíem arribat a  fer-la petar mai, però volia ser-hi.

La convocatòria era a les 8 del matí a les corbes de Vallter. Es tractava de pujar a Bastiments per col·locar-hi un recordatori, baixar al refugi i llegir unes paraules amb música de fons. Som una bona colla, cares conegudes, altres que no tant o gens, ningú li agrada ser-hi, però tots hi volem ser, i n’hi ha que voldrien però no han pogut. Cadascú al seu ritme, alguns correm d’altres xino-xano, ara t’atures a contemplar el paisatge, ara xerres amb un, ara ho fas amb un altre, ara ajudes en el que pots, ara penses, ara recordes, una horeta i mitja que es fa curta, però alhora dona per a molt.

Primer ens aturem al refugi d’Ull de Ter, per compactar el grup, alguns s’hi quedaran, després al coll de la Marrana, fa vent encara que és suportable, està mig enfarinat i molt glaçat ja s’acosta la temporada de neu, ens aturem ben poc, hem d’anar ràpid que a dalt hi ha feina a fer. Un cop a dalt gratar terra per instal·lar el recordatori, els amics d’en Víctor s’ho han currat i molt.

 

Aquest és el record.
Foto: Carles J.

La segona part de l’homenatge no serà fina a les 12 així que em decideixo fer una volteta. Sense forçar, avui no toca, arribo al coll de la Marrana i em miro el Gra de Fajol, no hi he pujat mai i sempre l’he tingut a tocar. Em decideixo i amunt, una pujada molt guapa, curta però exigent, quasi un km al 20%. Segueixo cap al Gra de Fajol Petit, per baixar directe al refugi, però la tartera no fa bona pinta, així que remunto i a baixar per on he pujat.

Arribo al refugi i m’hi trobo l’Andreu, ja m’havien comentat que hi havia un conegut treballant-hi, la fem petar una estona amb una cervesa a la ma, em saludo amb en Miquel, ens teníem vistos, però no havíem parlat encara.  És l’hora dels parlaments, hi ha uns músics, violí i flauta, toquen una cançó, no recordo quina, després en Sergi llegeix un escrit que s’ha preparat, paraules ben trobades, una mica de música, un parlament de la mare, el llegeix una amiga ella no hi ha pogut ser, per tancar la vall del riu vermell. La gent s’emociona, no és per menys, moments complicats de descriure, però amb un pensament al cap, davant els imprevistos i les dificultats, aixecar-se, gas i amunt!!!!

Per acabar, després de quasi dos anys tornaré a l’asfalt. Només he fet 3 curses 100% asfalteres, la meva primera cursa a l’abril de 2011, els 10 km de Girona, organitzada per Esports Parra, única marca oficial en la distància 45 minuts llargs, la segona ja va ser la mitja marató d’Empúries, un parell de setmanes després, on vaig baixar de l’hora i 40 minuts, i per acabar la Sant Silvestre del 2011, on vaig acompanyar la Sílvia en la seva primera cursa i varem superar per poc els 30 minuts. M’hi he apuntat per no quedar-me amb les ganes, l’any passat vaig anar a veure la sortida i l’arribada, hi corrien amics i coneguts, l’ambient que hi havia era bonic i feia aparèixer les ganes de sortir a córrer.

Objectiu, cap en concret, no entreno específicament per això, no surto a fer sèries ni farleks , simplement surto a córrer per la muntanya i apreto el que puc, com puc i quan puc, intentant no rebentar mai, m’agrada patir, però sobretot passar-ho bé, de fet aquest és l’objectiu passar-ho el màxim de bé i patir el mínim, no sempre ho aconsegueixo, ara sempre hi ha allò de baixar dels 40, encara que en el meu cas seria un miracle si ho fes.

Salut!