Bon dia,
Tal i com us vaig dir a la darrera entrada, el dissabte ens n'anàvem amb els Intrèkkids a repassar la CMG 26K. Va ser una demanda d'en Tapi, per conèixer tots els trams del recorregut, que varem entomar en Francesc, en Josep i jo.
Varem quedar a les 9 a plaça Catalunya, molta puntualitat tot i ser el primer cap de setmana de Fires, com es nota que tots varem fer bondat. Vam enfilar xino-xano cap a a Sant Daniel i d'entrada varem fer una pujada mig per corriol mig per pista fins a l'entrada a les mines de la pista a Sant Miquel, d'aquesta manera guanyàvem mitja horeta ben bona al rellotge, en no fer el tram inicial que ja coneixem de sobres.
Un cop a les mines, varem seguir el recorregut fins als Àngels, en Francesc ens va deixar a mig camí, doncs tenia sarau a casa i li tocava fitxar. En Tapi va veure ràpidament en quins punts s'havia desviat del recorregut el dia que la va anar a fer, així va quedar més tranquil, i va veure que tot i la duresa, amb la reductura s'arriba a tot arreu. En el fons, l'objectiu del 80% dels que participem a aquestes curses no és acabar a dalt de tot, si no passar-ho el màxim de bé i patir el mínim possible. El primer és relativament fàcil, el segon ja depèn de cada casa. Un cop als Àngels, per anar més ràpid varem fer la baixada clàssica, matahomes i avall que fa baixada. Varen sortir 21km amb 1000D+, arribant a casa amb temps d'anar a fer una volta i tot.
L'endemà dia de descans després d'un sopar amb els amics amb incursió a les barraques per veure una estona d'un dels darrers concerts dels Obrint Pas. Però al vespre hi havia el Catedral Sprint 2013 i vaig anar a treure-hi el cap per animar en Josep, tenia clar que aquest any no hi participaria, per evitar temptacions vaig anar-hi amb xancles.
No se si va ser per ser la segona edició, pel canvi d'horari, per l'auge d'això de córrer, o perquè, però enguany hi havia molts més espectadors que l'any passat. El nivell dels participants en augment, la diversió assegurada, més comptant amb la presència al micròfon d'en Pep Rafart animant la cosa.
El sistema de competició va canviar una mica, crec que encertadament, però millorable, us explico més avall. Primera ronda, tothom pujava un cop, la meitat passaven a la final. La segona ronda, una altre pujada per persona, el millor guanyador provisional. Darrera ronda per superar el millor. Finalment última pujada del que havia estat millor a la segona ronda, doncs a l'anterior l'havien superat. Resultat el millor noi Sergi Nuell 10.53 la millor noi Martha Kazimierczak 13.35
De cares a la organització, seria molt interessant fer la competició d'una altre manera, tres pujant a l'hora, les escales donen per això amb públic a banda i banda, el primer passa ronda, el segon a la repesca. En funció de la gent fer diferents rondes, amb o sense repesca, fins arribar a la final amb tres corredors a l'hora. El que arriba primer guanya,
S'evitaria el problema del cronometratge manual, la vistositat augmentaria, crec que seria interessant, si més no aquí queda.
Apa doncs, la setmana vinent a pensar en la TransGavarres.
Salut i fires!!!!
Tal i com us vaig dir a la darrera entrada, el dissabte ens n'anàvem amb els Intrèkkids a repassar la CMG 26K. Va ser una demanda d'en Tapi, per conèixer tots els trams del recorregut, que varem entomar en Francesc, en Josep i jo.
Varem quedar a les 9 a plaça Catalunya, molta puntualitat tot i ser el primer cap de setmana de Fires, com es nota que tots varem fer bondat. Vam enfilar xino-xano cap a a Sant Daniel i d'entrada varem fer una pujada mig per corriol mig per pista fins a l'entrada a les mines de la pista a Sant Miquel, d'aquesta manera guanyàvem mitja horeta ben bona al rellotge, en no fer el tram inicial que ja coneixem de sobres.
Un cop a les mines, varem seguir el recorregut fins als Àngels, en Francesc ens va deixar a mig camí, doncs tenia sarau a casa i li tocava fitxar. En Tapi va veure ràpidament en quins punts s'havia desviat del recorregut el dia que la va anar a fer, així va quedar més tranquil, i va veure que tot i la duresa, amb la reductura s'arriba a tot arreu. En el fons, l'objectiu del 80% dels que participem a aquestes curses no és acabar a dalt de tot, si no passar-ho el màxim de bé i patir el mínim possible. El primer és relativament fàcil, el segon ja depèn de cada casa. Un cop als Àngels, per anar més ràpid varem fer la baixada clàssica, matahomes i avall que fa baixada. Varen sortir 21km amb 1000D+, arribant a casa amb temps d'anar a fer una volta i tot.
 |
| Baixant cap a Sant Daniel pel camí dels Àngels. Catedral, Sant Feliu i la clàssica noria de les Fires. |
No se si va ser per ser la segona edició, pel canvi d'horari, per l'auge d'això de córrer, o perquè, però enguany hi havia molts més espectadors que l'any passat. El nivell dels participants en augment, la diversió assegurada, més comptant amb la presència al micròfon d'en Pep Rafart animant la cosa.
 |
| Gran ambient al Catedral Sprint. |
Actuació d'en Josep
De cares a la organització, seria molt interessant fer la competició d'una altre manera, tres pujant a l'hora, les escales donen per això amb públic a banda i banda, el primer passa ronda, el segon a la repesca. En funció de la gent fer diferents rondes, amb o sense repesca, fins arribar a la final amb tres corredors a l'hora. El que arriba primer guanya,
S'evitaria el problema del cronometratge manual, la vistositat augmentaria, crec que seria interessant, si més no aquí queda.
Apa doncs, la setmana vinent a pensar en la TransGavarres.
Salut i fires!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada