Hola de nou,
Ara toca explicar la darrera sortida de la setmana, en aquest cas una ruta
pel Cap de Creus, resseguint la segona part de les 24 hores.
La previsió inicial era de fer uns 50km, però al final en surten 55 tot i
retallar-ne 5 al final del recorregut, amb uns 2500D+ en 8 hores i poc, es
tractava de fer una prova de material de cares a les 24 hores, doncs la
intenció és estrenar força material en la llarga distància.
Vaig sortir de Palau-saverdera a un quart d’onze del matí després
d’esmorzar una miqueta, més del que acostumo a fer, pujada fins a Mas Ventós
pel camí directe, només de començar em trobo amb el camí totalment inundat,
evitant pels pèls mullar-me els peus, esperem que no sigui premonitori, i un
cop a Mas Ventós a seguir la ruta.
De Mas Ventós enfilo cap a Coll de Mosquit per trencar a la meitat cap a
Santa Elena, una pujadeta de bon fer, un cop a Santa Elena directe cap al
monestir de Sant Pere de Rodes, vaig més ràpid del que havia previst, però és
normal, acabo de començar i les forces estan intactes.
De Sant Pere cap al castell de Sant Salvador, enfilo la carena en sentit
Roses és un dels trams més bonics d’aquesta zona, només de començar perdo les
ulleres de sol en un cop de vent, però gràcies a uns caminaires que apareixen
les puc recuperar, no em feia gens de gràcia que es quedessin per allà perdudes
i poguessin provocar un incendi a l’estiu. És una zona eminentment pedregosa
que penalitza força en temps, cosa que permet recuperar forces, que s’acaba al
Coll de Sant Genís.
 |
| Sant Salvador des del final de la carena |
Un cop acabada arribats al coll, la ruta continua cap a Cala Joncols, és un
tram que l’any passat el vaig fer per inèrcia, sense gaudir-ne gens i molt
petat, només recordava la baixada que em portava fins a la carretera de Roses a
Cadaqués, en aquest punt hi havia un avituallament on em vaig aturar quasi deu
minuts. Per sort aquesta vegada estic gaudint molt de la ruta.
Ara toca pujar per la carretera que ens porta a la base del Penís, només
faig un quilòmetre per asfalt, llavors ja entrem en un corriol, que ens portarà
fins a la pista que baixa a la cala, és una baixada d’uns quatre o cinc
quilòmetres que he pogut fer a molt bon ritme, sense forçar, però sense
aturar-me en cap moment a caminar. En arribar a la cala toca menjar una
miqueta, ja començo a anar justet d’aigua.
De cala Joncols cap a Cadaqués comença amb una bona pujada d’un 15% de
desnivell constant en tan sols quilòmetre i mig, vaig fent xino-xano sense
encantar-me gaire. En arribar al capdamunt, un parell de quilòmetre de fals pla
en pista que em permeten gaudir d’una imatge preciosa, precedint la baixada a
Cadaqués. Un cop hi arribo em trobo que cap de les fonts que hi ha pel camí
està en funcionament, així que amb poc més de 200 ml d’aigua, vaig pel quilòmetre
25 i en portava 1.200, em disposo a fer els 8 quilòmetres que em queden fins al
Cap de Creus, allà hi ha una font que espero que funcioni.
 |
| Cadaqués amb el far de Cap de Creus al fons |
Els quilòmetres que segueixen fins arribar a Port de la Selva, una vintena,
son el típic trencacames, puja, baixa, puja i baixa constant per anar acumular
desnivell quan en prou feines pujo fins a 200 metres. Primer passo per
Portlligat, apreciant la casa museu de la fundació Gala – Salvador Dalí, enfilo
per la urbanització i ja entro altre vegada en corriols, aquest tram el recordo
força bé, des del primer moment aprecies el far de Cap de Creus a la llunyania
i vas veient com s’acosta poc a poc, mentre devores el camí metre a metre.
En arribar al far, una darrera pujada que es fa feixuga i a buscar la font,
que, o sorpresa, no funciona. Així que no em queda més remei que anar-me’n al
restaurant a comprar una ampolla d’aigua. Bec una miqueta, escuro l’ampolla per
omplir una mica els bidons, faig un mos i segueixo endavant amb el puja i
baixa.
El tram següent, d’uns 11km, transcórrer per la zona interior del cap de
Creus en direcció a Sant Baldiri de Taballera, el ritme comença a minvar, el
cansament es nota, i el consum d’aigua a pujar de manera descontrolada, he
justejat una mica massa, però tot i això la pota la noto en condicions. En
arribar a l’ermita, ja estic sense aigua i em veig obligat a modificar la ruta
per trobar aigua el més aviat possible, així que en arribar a la zona d’aparcament,
un cal pujar una mica després d’arribar a l’ermita, baixo directament cap a
Port de la Selva estalviant-me uns quatre quilòmetres, tenia previst carregar
aigua a La Selva de Mar.
Faig la baixada tant ràpid com puc, però sense passar-me de rosca doncs
encara em queda la pujada final cap a Sant Pere. Al Port ja se on hi ha la font
i em dona aigua, ara, em trobo enmig de la V fira de l’espàrrec. Carrego
bidons, menjo una mica, descanso i decideixo pujar pel camí del GR en comptes
de passar per La Selva de Mar.
Faig la pujada a ritme de cargol, quan arribo al tram d’asfalt l’agraeixo i
tot. Com que ha entrat una mica l’aire, la temperatura ha baixat i la sensació
de set ha desaparegut, com son aquestes coses, així que no bec en tota la
pujada. Un cop a Sant Pere de Rodes, trot suau fins a Santa Elena i a desfer el
camí, aquesta vegada en el tram inundat aprofito per netejar les vambes posant
els peus a l’aigua fins als turmells, al final no ha anat gens malament.
Acabo cansat, però molt bé de cames. Content i a punt per d’aquí dos
setmanetes encarar les 24 hores en molt bones condicions.
Pel que fa al material, les Xodus m’han anat molt bé per les plantes dels
peus i els dits, cap molèstia, però el taló del peu dret no acaba d’entendre’s
amb elles, hauré de buscar la manera que això no passi, hi ha mil i una opcions.
Els compressius de bessons m’han anat d’allò més be, i no he tingut
molèsties als tendons d’Aquil·les al no carregar-se en excés.
Això és tot en aquesta segona part de setmana, la propera una mica més,
però amb no tanta canya.
Aprofito també per felicitar en Josep, en Pere i en Tapi en aconseguir els
seus objectius en les respectives curses, amunt Intrèkkids!!!!
Salut i Empordà!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada