divendres, 29 de març del 2013

Countdown 11.1: posant la pota a punt per a Cap de Creus...


Bon dia,

Per poder comentar la cursa a fons, aquesta setmana la penjaré en dues parts, primer us explicaré els entrenaments preparatoris per la cursa, o sigui aquest post, en principi sortides curtes de dilluns a dijous, amb el dimarts doblat, i descans el divendres, la segona part les 24 hores del Cap de Creus.

Començo el dilluns amb una sortida d’11km 340D+ per les Pedreres i Sant Daniel, intento buscar pujades curtes però intenses, combinat amb trams corribles i alguna baixada picada, m’acaba sortint una mica trencacames. Interessant per començar la setmana.

Al vespre em passo per Esports Nabes, fa dies que em ronda pel cap comprar-me una bossa nova. La Salomon XT Advanced 12 litres que tinc va de conya, però amb la mica d’experiència que he agafat en llarga distància, tranquil·litat que encara em queda molt per aprendre, he arribat a la conclusió que per les 24 hores del Cap de Creus i Transvulcania és massa grossa, per Emmona ideal, així que vaig a buscar la petitona de 5 litres. Li han arribat els models nous, però com que encara li’n queda una de vella talla mini me la deixa a bon preu i a mi em va de perles.

El dimarts al migdia toca provar-la en una sortida curta, faig un puja i baixa al Camí de les Dones, 10,5km 340D+. Ja coneixia les bondats de la 12, però la 5 és una mica més petita (a part he agafat la S i s’agafa com si fos una paparra), pesa molt menys, així que quasi ni me n’adono que la porto a sobre, ara em falta provar-la amb una mica de pes extra, vull dir amb els bidons fins dalt, algun gel, paravents, frontal, etc...això serà al Cap de Creus, però de moment molt content.

Al vespre com que no n’he fet prou la nocturna amb els Intrèkkids, avui amb en Josep i sota una fina pluja. Fem una pujada fins a l’Olivet d’en Salgueda per un desviament que transcorre a la dreta del camí clàssic dels Àngels, és el primer cop que el fem de pujada i ens despistem en un punt, però acabem trobant el bon camí. La baixada la fem pel Camí de les Dones, uns 12Km 400D+.

Després de descansar una mic el dimecres, dijous faig una sortida d’exploració. Surto de Palau, pujo a Sant Onofre, d’aquí a Mas Ventós i llavors agafo el camí cap a Llançà per roca Miralles amb la intenció de trobar el camí que baixa a La Vall de la Santa Creu, però em passo quasi una hora donant voltes entre bardisses per acabar fent mitja volta i retornar al camí, veient el trac al mapa em vaig avançar a l’hora d’agafar el camí el proper dia serà. En tornant a Mas Ventós enfilo el camí de Coll de Mosquit, trenco cap a Santa Elena i després acabo d’arribar fins a Sant Pere de Rodes. Un cop allà dubto entre pujar al Castell o fer mitja volta, com que avui ja m’he embolicat prou torno cap a Palau desfent camí xino-xano, al final 18km 880D+. Destacar que el test clàssic, la pujada a Sant Onofre, l’he feta en menys de vint minuts, així que estic tranquil per dissabte.

Divendres comptava descansar del tot, però al final fem una pujada ràpida a Sant Onofre amb la Sílvia, menys de 29 minuts, i baixem molt xino-xano.

I com dirien els romans “Alea iacta est”.

Salut i muntanya!!!!!

dilluns, 25 de març del 2013

Noticies: Xerrada "Rendiment esportiu..."

Bon dia,

Avui toca noticia, us passo informació d'una xerrada que es farà el proper dimecres 3 d'abril i fa molt bona pinta.

Títol: Rendiment Esportiu en cursa de llarga distància.
Dia: Dimecres 3 d'abril de 2013
Hora: 21:00
Lloc: Pavelló de Santa Cristina d'Aro
Ponent: Xavi Cañellas (Regenera)
Cartell de la xerrada
Tinc la "cita" a l'agenda, si al final hi puc anar, ja us explicaré què hi he aprés.

Apa, a gaudir de la setmana!!!!

Countdown 12: de viatge...


Hola de nou,

Sempre que em toca sortir de viatge per feina em condiciona molt l’entrenament, jornades maratonianes de treball, descans inferior a l’habitual, àpats fora de les hores acostumades, etc... Però viatjar em permet canviar d’escenari en els meus entrenaments, encara que a vegades vol dir voltar-la per l’asfalt, i aquests canvis van molt bé per trencar amb la rutina.

El dilluns toca descans, després de la tralla del Cap de Creus era el més recomanable, però llevant-me a 2/4 de 6 del matí i arribant a l’hotel a 2/4 d’11 del vespre, tampoc per molt que ho tingués al programa no hagués estat capaç de fer res més que agafar el llit i intentar descansar el màxim, tal i com he fet.

El dimarts el temps no acompanya gens ni mica, encara que al final no plou durant la sortida, però com que les cames estan bé no hi ha excusa, així que en arribar a l’hotel, me’n vaig a fer una sortida asfaltera per A Coruña. Surto de l’hotel, prop de la platja de Santa Cristina, i enfilo per una avinguda que em porta fins a Santa Cruz de Oleiros un cop allà mitja volta i de nou cap a l’hotel, 10km 150D+. Gran part de la ruta contemplant el mar, s’agraeix.

Dimecres arriba la primavera, encara que segur que no durarà massa sempre acaba fotent un ruixadet, al migdia fa un dia preciós, i com que avui em deixen a l’hotel, aprofito per fer una sortida vorejant la ria, 10km 100D+. Entre que vaig massa abrigat i que el sol pica força, acabo suant com un garrí.

La resta de la setmana és impossible sortir fins diumenge per culpa del viatge, al matí ens n’anem a fer una caminada, amb petits trams de cursa, amb la Sílvia i la Lina. La ruta clàssica Sant Onofre, Mas Venós i tornar, 6Km 360D+.

La setmana vinent ja veure’m com m’ho faig per acabar de preparar-me, dissabte les 24 hores del Cap de Creus m’esperen.

Salut i liberdade!!!!!

divendres, 22 de març del 2013

Noticies: Ultra Cavalls del Vent 2013 @UltraCavalls

Bon dia de nou,

La organització de Cavalls del Vent ha començat a engegar els motors, aquest és el comunicat enviat als participants del 2012.



Benvingut a la Ultra Cavalls del Vent 2013 de Salomon!


Un any més la Ultra Cavalls del Vent aplegarà els millors ultra fondistes del món en un marc d’incomparable bellesa com és el Parc Natural del Cadí Moixeró i una convidada d’excepció: la lluna plena que farà de focus. Es per aquest motiu que enguany avançarem una setmana la cursa i se celebrarà el 21 de setembre.
El canvi de data és nomes una de les novetats, ja que en la seva cinquena edició la cursa creix, i molt, i passa dels 84 als 100 kilòmetres. Més ultra, més natura, més Cavalls que mai. El preu de la inscripció és de 85 euros.
En total, hi haurà 1.050 participants i 900 places obertes a tothom a través de pre-inscripcions que es podran tramitar al web www.ultracavallsdelvent.com entre el 23 d’abril (diada de Sant Jordi) i el 3 de maig. En cas que les pre-inscripcions superin les places disponibles es durà a terme un sorteig que tindrà lloc a l’Ajuntament de Bagà el 14 de maig.

Més informació al web i xarxes socials
 

Al web www.ultracavallsdelvent.com ja hi podeu trobar el nou reglament amb totes les novetats pel que fa a les pre-inscripcions, i en breu hi publicarem totes les novetats i millores en el recorregut de la cursa, el programa i noticies, entre d’altres. També podreu estar informats a través del Twitter de la cursa@UltraCavalls i al Facebook que activarem en pocs dies.

Comença el compte enrere!




Espero que aquest any torni a tenir sort, tanta com al sorteig de Zegama, i pugui millorar l'experiència del 2012.

Salut!!!

dijous, 21 de març del 2013

Una d'Intrèkkids

Hola de nou,

Amb els Intrèkkids tenim intenció de fer samarretes per a la temporada 2013-2014, a poder ser per estrenar-les a la travessa Cavalls del Vent que farem a finals d'agost.

Us passo una prèvia del que s'està coent al laboratori de la Rutlla.
Canvi de colors respecte el model bàsic de 2012-2013
Reducció de logo i incorporació d'un cremallera de 20 o 25 cms.
Com l'anterior + estelada al frontal
Tant la resta de companys intrèkkids com jo mateix us agrairem molt els vostres comentaris i oponions.

Gasss!!!!

dimarts, 19 de març del 2013

Countdown 13.2: perdent-me pel Cap de Creus...


Hola de nou,

Ara toca explicar la darrera sortida de la setmana, en aquest cas una ruta pel Cap de Creus, resseguint la segona part de les 24 hores.

La previsió inicial era de fer uns 50km, però al final en surten 55 tot i retallar-ne 5 al final del recorregut, amb uns 2500D+ en 8 hores i poc, es tractava de fer una prova de material de cares a les 24 hores, doncs la intenció és estrenar força material en la llarga distància.

Vaig sortir de Palau-saverdera a un quart d’onze del matí després d’esmorzar una miqueta, més del que acostumo a fer, pujada fins a Mas Ventós pel camí directe, només de començar em trobo amb el camí totalment inundat, evitant pels pèls mullar-me els peus, esperem que no sigui premonitori, i un cop a Mas Ventós a seguir la ruta.

De Mas Ventós enfilo cap a Coll de Mosquit per trencar a la meitat cap a Santa Elena, una pujadeta de bon fer, un cop a Santa Elena directe cap al monestir de Sant Pere de Rodes, vaig més ràpid del que havia previst, però és normal, acabo de començar i les forces estan intactes.

De Sant Pere cap al castell de Sant Salvador, enfilo la carena en sentit Roses és un dels trams més bonics d’aquesta zona, només de començar perdo les ulleres de sol en un cop de vent, però gràcies a uns caminaires que apareixen les puc recuperar, no em feia gens de gràcia que es quedessin per allà perdudes i poguessin provocar un incendi a l’estiu. És una zona eminentment pedregosa que penalitza força en temps, cosa que permet recuperar forces, que s’acaba al Coll de Sant Genís.
Sant Salvador des del final de la carena
Un cop acabada arribats al coll, la ruta continua cap a Cala Joncols, és un tram que l’any passat el vaig fer per inèrcia, sense gaudir-ne gens i molt petat, només recordava la baixada que em portava fins a la carretera de Roses a Cadaqués, en aquest punt hi havia un avituallament on em vaig aturar quasi deu minuts. Per sort aquesta vegada estic gaudint molt de la ruta.

Ara toca pujar per la carretera que ens porta a la base del Penís, només faig un quilòmetre per asfalt, llavors ja entrem en un corriol, que ens portarà fins a la pista que baixa a la cala, és una baixada d’uns quatre o cinc quilòmetres que he pogut fer a molt bon ritme, sense forçar, però sense aturar-me en cap moment a caminar. En arribar a la cala toca menjar una miqueta, ja començo a anar justet d’aigua.

De cala Joncols cap a Cadaqués comença amb una bona pujada d’un 15% de desnivell constant en tan sols quilòmetre i mig, vaig fent xino-xano sense encantar-me gaire. En arribar al capdamunt, un parell de quilòmetre de fals pla en pista que em permeten gaudir d’una imatge preciosa, precedint la baixada a Cadaqués. Un cop hi arribo em trobo que cap de les fonts que hi ha pel camí està en funcionament, així que amb poc més de 200 ml d’aigua, vaig pel quilòmetre 25 i en portava 1.200, em disposo a fer els 8 quilòmetres que em queden fins al Cap de Creus, allà hi ha una font que espero que funcioni.
Cadaqués amb el far de Cap de Creus al fons
Els quilòmetres que segueixen fins arribar a Port de la Selva, una vintena, son el típic trencacames, puja, baixa, puja i baixa constant per anar acumular desnivell quan en prou feines pujo fins a 200 metres. Primer passo per Portlligat, apreciant la casa museu de la fundació Gala – Salvador Dalí, enfilo per la urbanització i ja entro altre vegada en corriols, aquest tram el recordo força bé, des del primer moment aprecies el far de Cap de Creus a la llunyania i vas veient com s’acosta poc a poc, mentre devores el camí metre a metre.  

En arribar al far, una darrera pujada que es fa feixuga i a buscar la font, que, o sorpresa, no funciona. Així que no em queda més remei que anar-me’n al restaurant a comprar una ampolla d’aigua. Bec una miqueta, escuro l’ampolla per omplir una mica els bidons, faig un mos i segueixo endavant amb el puja i baixa.

El tram següent, d’uns 11km, transcórrer per la zona interior del cap de Creus en direcció a Sant Baldiri de Taballera, el ritme comença a minvar, el cansament es nota, i el consum d’aigua a pujar de manera descontrolada, he justejat una mica massa, però tot i això la pota la noto en condicions. En arribar a l’ermita, ja estic sense aigua i em veig obligat a modificar la ruta per trobar aigua el més aviat possible, així que en arribar a la zona d’aparcament, un cal pujar una mica després d’arribar a l’ermita, baixo directament cap a Port de la Selva estalviant-me uns quatre quilòmetres, tenia previst carregar aigua a La Selva de Mar.

Faig la baixada tant ràpid com puc, però sense passar-me de rosca doncs encara em queda la pujada final cap a Sant Pere. Al Port ja se on hi ha la font i em dona aigua, ara, em trobo enmig de la V fira de l’espàrrec. Carrego bidons, menjo una mica, descanso i decideixo pujar pel camí del GR en comptes de passar per La Selva de Mar.

Faig la pujada a ritme de cargol, quan arribo al tram d’asfalt l’agraeixo i tot. Com que ha entrat una mica l’aire, la temperatura ha baixat i la sensació de set ha desaparegut, com son aquestes coses, així que no bec en tota la pujada. Un cop a Sant Pere de Rodes, trot suau fins a Santa Elena i a desfer el camí, aquesta vegada en el tram inundat aprofito per netejar les vambes posant els peus a l’aigua fins als turmells, al final no ha anat gens malament.

Acabo cansat, però molt bé de cames. Content i a punt per d’aquí dos setmanetes encarar les 24 hores en molt bones condicions.

Pel que fa al material, les Xodus m’han anat molt bé per les plantes dels peus i els dits, cap molèstia, però el taló del peu dret no acaba d’entendre’s amb elles, hauré de buscar la manera que això no passi, hi ha mil i una opcions.

Els compressius de bessons m’han anat d’allò més be, i no he tingut molèsties als tendons d’Aquil·les al no carregar-se en excés.

Això és tot en aquesta segona part de setmana, la propera una mica més, però amb no tanta canya.

Aprofito també per felicitar en Josep, en Pere i en Tapi en aconseguir els seus objectius en les respectives curses, amunt Intrèkkids!!!!

Salut i Empordà!!!

divendres, 15 de març del 2013

Countdown 13.1: punció a seques...


Bon dia amigues i amics,

Aquest dilluns 11 de març ha començat la temporada de sortides sense samarreta, al migdia fotia una calor de por, això del canvi climàtic és l’hòstia, i he aprofitat per anar lleugeret de roba. Sortida de 12km 363D+ per Sant Daniel, pujant al mirador del Galligants i baixant per darrera can Pol, després d’un cap de setmana quasi aturat els tendons s’han queixat, espero que demà m’ho posin tot a lloc.

Dimarts al migdia toca saltar-se el programa i anar al fisioterapeuta, amb en Fede de FMG, ja ho recuperaré amb una sessió doble el dimecres. El bessó està millor, però per mirar de fer net, m’ha fet una punció seca, es tracta de disminuir la pressió del múscul amb una agulla aplicada sobre un punt gatell, per tal de descontracturar-lo, o això és el que he entès jo, total que he sortit totalment coix del massatgista.
Agulles
Foto: www.fisioterapiaequilibri.com
M’ha avisat que me’n sentiré un parell de dies, però també m’ha dit que no hi ha cap mena de problema en sortir a córrer, de fet millor estimular-lo que deixar que s’adormi.

Això de no sortir a córrer fa donar moltes voltes al cap, amb la previsió de curses d’aquest 2013 quasi tancada, s’ha de començar a pensar en el 2014, si nois i noies queden 9 mesos per endavant, però les coses s’han de planificar amb temps. No em dedico exclusivament a això, ni és la meva intenció fer-ho, així que he de combinar entrenaments i curses amb la família, els amics i la feina, si no viatjo per feina, entrenar és  es porta prou bé perquè tinc temps als migdies, però lo segon crema molts caps de setmana.

De cares a la temporada vinent per un costat intentaré participar a totes les curses de la Copa Catalana de Raquetes de Neu, em va agradar molt l’experiència i tinc la intenció de repetir, i sobretot millorar el meu rendiment.

També tinc ganes de racionalitzar les curses, fer més sortides llargues que no pas participar en curses.

Finalment m’agradaria introduir-me al món de les curses de muntanya per etapes. Per aquí en tenim algunes, entre elles la UT Les Fonts de Xerta, Costa Brava Extrem Running, TransCat. Si algú en coneix alguna altre ja ho sap, sóc tot orelles. Això si, encara hi hauré de donar unes quantes voltes, queden molts dies per endavant i pot passar de tot.

Passem a les birres, el dimarts tocava remuntada del Barça de futbol i m’havia dit a mi mateix que baixaria una Voll-Damm per cada gol que fotessin, el resultat Barça 4 – Milan 0, al posar-me al llit quasi no sentia el bessó, no se si estava recuperat o ja no sentia les cames. Al llevar-me encara me’n sento, ooops, però això no hauria de ser un impediment per sortir a estirar la pota.

En arribat el migdia sortida suau pel carrilet, tot i que a mig camí m’he trobat en Toti i m’ha temptat de fer sèries, 10,1km 130D+ a 5 el km. He començat amb dubtes, però he acabat sense cap molèstia, esperem que continuï així. Al vespre decideixo descansar, no cal passar-se, i aprofito per quedar amb l’Edgar i parlar de Transvulcania.

Dijous tercera sortida de la setmana, aquesta vegada tornant a les Gavarres per fer el camí de les Dones, 11km 320D+, avui ha tocat provar material nou.

Per una banda uns compressius pels bessons, any i mig enrere en vaig provar uns de la casa CompresSport i he de reconèixer que no en vaig quedar gens content, eren excessivament compressius, crec però que el problema va ser en l’elecció de la talla, aquesta vegada la marca escollida Lurbel, el model Ultra en una talla L+.
Lurbel Ultra
Foto: Lurbel
Per l’altre una Nike Pro Combat Hyperwarm Comp Shield, uns altres que es llueixen amb els nom, es tracta d’una samarreta màniga llarga primera capa, la vaig trobar per 12 euros on line, estreta de mena i de coll alt.
Nike Pro Combat Hyperwarm Comp Shield
Foto: Nike
He quedat molt content de les dues peces, però falten unes quantes sortides i proves més dures per esbrinar si el seu rendiment és el que m’interessa, ja us ho explicaré.

El divendres al migdia decideixo descansar, diumenge m’espera força tralla, el partit de futbito d’ahir em va deixar una mica tocat i aprofitaré per fer córrer l’amic drap de la pols, i les amigues escombra i fregona, com que demà treballo toca fer dissabte el divendres al migdia.

Escombra i fregona, dos grans companys d'entrenament.
Imatge: google
Com que el post se m’ha allargat aquesta setmana el dividiré. Dilluns o dimarts tindreu la segona part.

Salut i gass!!!

dimarts, 12 de març del 2013

Material: Salomon SpeedCross 3


Bon dia de nou,

Després dels primers 200 quilòmetres i abans del seu veritable test a la Zegama-Aizkorri Mendi Maratoia, us vull parlar de la Salomon SpeedCross 3.

Dia de l'estrena, al Passeig Canalejas de Girona, camí de les Gavarres
Presa de contacte
Com el 99% del material Salomon, la única cosa que no em posaria son les malles blanques EXO S-lab allà es veu com es mou absolutament tot, entra directament pels ulls, en això dels colors la gent de Salomon son uns mestres.
S’adapten molt bé, tenen una forma molt ample, com amb les Salomon S-lab 4 he tingut molts problemes des del primer dia, aquestes no m’han empitjorat les ferides de l’avantpeu a l’alçada del dit gros. El teixit és molt adaptable, deformant-se molt bé.
Incorpora l’habitual sistema QuickLace de cordat, amb bosseta a la llengua de la sabatilla per guardar els cordons per tal que no s’enganxin a arrels o branques, que facilita l’ajustament, com que a mi m’agrada anar amb el peu força lliure se’m fa molt fàcil de no estrènyer massa la vamba.
La lleugeresa és impressionant, no pesen res.

Segons el terreny
Les sortides han estat per tot tipus de terreny, neu, fang, rierols, etc...
A la neu m’han anat de cine, hi he fet un parell de sortides, però cal anar amb compte si hi ha plaques de gel, això passa amb quasi totes, potser les SpikeCross son una excepció al poder incorporar tacos metàl·lics.
Quan les he enfrontat al fang s’han comportat de meravella, ho vaig poder corroborar tant al País Basc, com aquests darrers dies que ha plogut força per Girona i ho ha deixat tot fet un nyap, en pujada tens la seguretat que no faràs dues passes endavant i una enrere, baixant s’agafen perfectament i pots donar molt de gas.
En mullat he tingut la sensació que desaigüen molt bé, quedant el peu força sec amb rapidesa, cosa que evita butllofes.
En asfalt, inevitable no passar-hi en la majoria de sortides, és on he tingut les pitjors sensacions, com si flotés amb una total inestabilitat, la única manera que he tingut per evitar-ho és anar a mig gas.
Si cal grimpar, el parell de tacos que incorpora a la zona de la puntera són fantàstics per trobar aquell foradet impossible, però saltant quan toca saltar de roc a roc, l’aterratge es torna molt inestable, la sensació de flotació es fa present.
En corriols tous, però sense pedres, i de poc desnivell, tinc una sensació de lleugeresa a les cames que em permet anar molt ràpid, encara que un és lent de mena.
En canvi en pista forestal compacte es pateix dels mateixos defectes que a l’asfalt, no son gens estables.

Segons la distància
No hi ha diferències en les sensacions que he tingut, ho resumiria en que no he tingut cap mena de problema. Des de les sortides curtes del dia a dia, solen ser de 10-12 quilòmetres,  a la sortida més llarga, els quasi 40 quilòmetres de la Romeufontaine, els meus peus han acabat en perfecte estat.
Test amb neu i gel: GR11-Vallter
Durabilitat
Pel que fa a l’exterior, estan quasi com el primer dia, hi he fet 10 o 12 sortides en uns tres mesos, han resistit molt i molt bé, això no m’ha sorprès gens doncs totes les Salomon que he gastat hi coincideixen.
Però el que m’ha sobtat més, és que la sola tampoc ha patit massa, en prou feines han perdut alçada els tacos i no se n’ha després cap, he de reconèixer que he evitat l’asfalt i terrenys molt abrasius, però no terrenys amb molta pedra. Un punt a favor.

Resum
Tenint en compte el tipus de cursa per al que me les vaig comprar, Romeufontaine o Zegama, n’he quedat molt content.
No és una vamba pel dia a dia, molt millor reservar-les per sortides amb pendents exigents en terreny no massa compacte o en competició.

Per ara això és tot, quan hagin passat per Zegama potser em tocarà rectificar el que he dit aquí.

Salut i gasss.

Salomon Field Tester

Bon dia,

avui us faig arribar l'anunci de la gent de Salomon, el Salomon Field Tester.

Imatge: Salomon
estan buscant gent que tingui un bloc actiu on es parli de curses per muntanya i les sensacions amb el material que fa servir l'administrador del mateix, per tal que provin els seus productes, bé i pel que es veu a la foto de la promoció, el d'altres marques perquè els gels semblen els d'Overstim's i el frontal de Pezl, i donin una opinió imparcial, no sempre acaben d'anar a l'hora els productes que es compren.

una bona estratègia de màrqueting que si coneixeu algú, o vosaltres mateixos, podeu aprofitar.

per la meva banda ja he omplert el formulari, a veure si hi ha sort i puc esprémer al màxim material deixat, ara, si s'ha de tornar pot estar en molt mal estat.

Apa doncs, gas!!!!

dilluns, 11 de març del 2013

Countdown 14: córrer SI, festa TAMBÉ...


Bon dia amigues i amics,

Aquesta setmana toquen sortides d’uns 15km dia si, dia també, si les faig per les Gavarres impliquen una hora i mitja llarga i això al migdia vol dir anar de cul, així que per anar més relaxat he decidit anar-me’n algun dia al carrilet, encara que això no vol dir fotre-li menys estella.

Ara, l’estrella de la setmana és la sortida Intrèkkida del divendres, en aquest cas la cursa és nocturna i en comptes d’anar a la muntanya ens n’anem de bars, correbars Intrèkkid, cal carregar la pota d’Ordi i destil·lats per funcionar millor.

Començo el dilluns, encara amb la pota no del tot recuperada de dissabte, fent-ne 15 amb 150D+, a 4:40 més ràpid del que m’havia proposat, no n’aprenc. Jo volia anar a pasturar pel pla, el ben anomenat “trotar de garrí”, error, he aguantat encara no dos quilòmetres d’escalfament a un ritme suau, d’aquí en endavant he forçat una mica més.

A part, no em puc conformar en fer la ruta clàssica del carrilet, no, busco variants per matxacar-me amb una mica més de desnivell, arrels, pedres, fang i tot tipus d’entrebancs, les pobretes Mizuno d’asfalt no queden del tot contentes amb el meu mal cap, em falta una mica de seny. Algú sap on el puc trobar???

Vista l’experiència de dilluns, el dimarts me’n vaig directament a les Gavarres, dos dies seguits al carrilet és de febles, com que ha plogut em calço les SpeedCross i a buscar pujades enfangades, més que fang trobo uns quants rierols, havent de fer salts d’un parell de metres per no fotre els peus en remull fins més amunt del turmell. Els números: 17km 565D+, m’ho he passat tant bé entre aigua i fang, que quasi arribo tard a la feina i tot.

Dimecres tinc planificada una sessió doble, una estoneta al migdia pel carrilet, aquesta vegada intentant fer bondat, i nocturna amb els Intrèkkids si el temps acompanya, aquesta segona ja toca fa molts dies que no coincidíem.

Al migdia amb tanta pluja com hi ha hagut al matí em ve de gust anar-me’n a fer una volta per Galligants, així que pujo pel camí de les dones amb una petita variant, trobo una ruta alternativa amb un corriol de pujada molt ben parit, baixo pel polvorí fent el circuit de “cros” que està en prou bon estat, si normalment hi ha aigua avui sembla una riera però s’hi pot córrer, i tornada per la muralla, el 60% de la sortida trepitjant basses, he ben netejat les Sensor.

Al vespre ja no plou i en Josep s’anima a fer un tomb. Per evitar problemes agafem la pista cap a Sant Miquel, al pla la fem petar, però a la que comença a pujar boca tancada i prémer les dents, es noten els quilòmetres acumulats a les cames. En comptes d’acabar de pujar ens desviem cap a Puig Estela, l’Olivet i tornada pel Camí de les Dones. Una bona sortida, tot i que no plou, tant el Camí de les Dones com el riu Galligants encara van plens d’aigua, la seva remor ens fa l’efecte que estiguem al mig dels Pirineus quan quasi estem a tocar de Girona.

Com que el dijous tinc patxanga de futbol sala, me l’agafo de descans, ja sortiré a voltar-la divendres.

Ara toca un petit incís, per explicar la següent sortida, la de divendres, ja m’he decidit per les noves bambes, per Transvulcania les Sensor arribaran just, compto que arribin amb 6 o 700 quilòmetres i no li’n quedaran massa per començar a fer mal, per Zegama tinc clar que les SpeedCross son la millor elecció sempre hi ha humitat per allà dalt i els disseny dels tocs és l’ideal, així que havia de buscar-ne unes per l’UT Emmona.

He anat descartant models, per començar la nova línia d’Asics, la Fuji, molt més estrata de forma, me les ha fet descartar  totalment.

Pel que fa a Salomon cap de les Sense m’han fet peça per això i les S-lab menys, la forma de la planta m’ha anat sempre malament, la seria XA és massa rígida per córrer, ideal per caminat.

La següent opció La Sportiva Raptor, molt bones crítiques, però a l’estiu se’t pot coure el peu, molt poc transpirables, a part tenen un problema a la punta del peu, s’obren amb una facilitat brutal.

Les següents en caure les Brooks Cascadia, tot i tenir molts números i molt bones crítiques, la paraula Vibram les ha fet enrere.

Al final dues opcions New Balance Leadville 1210 i Saucony Xodus.

Després de donar-li força voltes, i deixar-me aconsellar per en Toti Bes, d’Esports Nabes, moltíssimes gràcies, les escollides son les Saucony Xodus 3.

Saucony Xodus 3.0
Foto: irunfar.com
Les New Balence fan molt bona pinta, però són tant i tant noves que no hi ha ningú que les hagi provat i això fa tirar enrere, a part el dibuix de la sola de la Xodus em fa pensar que té millor adherència.

Tot això ha estat mastegat durant unes tres o quatre setmanes i just el dijous al vespre vaig decidir-me, és per això que el divendres tinc clar què em posaré als peus per anar-la a voltar, cal provar el material!!!!

Bones sensacions en aquesta primera sortida, 12km 308D+ fent la pujada al Calvari, la pujada d’abans de la Font dels Lleons i tornant per la font del Ferro, la petjada és una mica dura, em recorda a la XA-Pro de Salomon, tot i això es nota el perfil del terrenys, val a dir que no he fet cap tram excessivament pedregós, on m’he sentit pijor és en pla, però he de tenir en compte que estic mal acostumat a les Asics, tant les Trabuco com les Sensor. En baixada el poc “drop” que té i estar acostumat a aterrar amb l’avantpeu em dona una seguretat molt alta, cap problema a les puntes dels dits, la única pega és que m’ha agreujat la llaga que em vaig fer ahir al taló dret.

Al vespre sopar Intrèkkids, amb en Josep, en Peio, en Pere i en Txema, hem anat al Celler de l’Adroher a Caner d’Adri, un bon tiberi i baixada a Girona per fer una copeta.

Hem aprofitat per posar data a la sortida senderista de l’estiu, aquest any toca la travessa Cavalls del Vent, que protenem fer en dues etapes el darrer cap de setmana d’Agost.

Per tancar la setmana, diumenge caminada per Palau, pujant a Sant Onofre i baixant pel camí del Mas Ventós, acompanyat de l’Ia, la Xènia i la Sílvia.

La setmana vinent sortides curtes entre setmana, pas per FMG i darrera tirada llarga, intentaré fer la segona part de les 24 hores el diumenge al matí, seran uns 50 kms amb 2000D+, ja us explicaré.

Salut i muntanya!!!

dilluns, 4 de març del 2013

Countdown 15: lluny queda la llum...


Bon dia amigues i amics,

El títol d’avui obre una nova sèrie d’escrits, es tracta de seguir un compte enrere de setmanes per completar la preparació de les següents curses, digueu-li reptes, que tinc al calendari i la llunyania que estan les “vacances”, que en el meu cas vol dir no cenyir-me a un programa a l’hora de sortir a la muntanya.

Tinc molt clar que un cop exhaurit el comptador n’iniciaré un altre i un altre i un altre, sempre trobaré nous reptes, o això espero, però quan arribin els hauré de valorar i programar, o no.

El subtítol, pot semblar una mica desesperançat, no és la meva intenció, simplement indico que queda molt camí per recórrer, de fet aquesta és la primera setmana, i en el meu cas crec que el camí és el més important per poder assaborir la consecució dels reptes.

Apa doncs, gas i a explicar la setmana.

Dilluns i dimarts decideixo descansar una mica, el peu encara no està recuperat i amb el que em queda per davant, decideixo no forçar, així que fins dimecres no faig una sortida. En aquest cas 13,5km amb 450D+, una ruta ràpida pujant a l’Olivet pel camí dels Àngels, però fent una petita variant al començament, i baixant xino-xano pel Camí de les Dones, bones sensacions, tot i que el peu es queixa.

Dijous vaig al fisio, és la meva primera vegada i decideixo acostar-me a FMG. Em diagnostiquen un espasme muscular al bessó esquerre, me’l vaig fer a la caiguda baixant de Bastiments. Això és el que em provoca que em recuperi més lentament del cop al peu. Veig les estrelles mentre em fot el massatge al bassó, però resisteixo com puc, sóc un Intrèkkid i això s’ha de notar, fins i tot quan se m’enrampa la cama. A part també tinc el quàdriceps tocat, suposo que una cosa va amb l’altre, però no és res de l’altre dijous, encara passo curt, això si, em recomana tornar en 15 dies, li faré cas.

Al vespre, en arribar a casa les vambes em criden que volen guerra, sóc fàcil de convèncer així que Sensor als peus i a córrer. Surto amb el Camí de les Dones al cap , però en veure un altre corredor pel camí em venen temptacions de seguir-lo i canviar la ruta, al final vaig a la meva, pujo fins a l’Olivet, m’acosto a Puig Estela, passo per sota Sant Miquel i cap a casa, 16,5Km 510D+. El massatge m’ha anat bé, noto les cames més lleugeres. O potser és l’efecte placebo.

Arribem a divendres amb un temps de pena, tot i això el programa m’empeny a fer una sortida curta al migdia, arribo a casa de la feina em disposo a sortir i me n’adono que m’he deixat el rellotge a la feina, em conec i sortir sense rellotge és molt perillós, els minuts passen molt ràpidament quan t’ho passes bé i a la tarda s’ha de tornar a treballar, ja faré una bona sortida demà.

El dissabte comença amb un escalfament a 5 el km, de Palau-saverdera fins a Vilajuïga, uns 6km quasi sense desnivell, on agafaré el tren cap a Llançà, avui vull fer els primers quilòmetres de les 24 hores del Cap de Creus i la millor manera és aquesta. A ¼ de 10 del matí arribo a l’estació i a córrer.

Primer de tot vaig a buscar el punt de sortida de la cursa, a la platja de Llançà, un cop aquí gas cap a Garbet, típic camí de ronda amb una mica de puja i baixa. A mig camí em despisto i faig una volta més llarga del compte, perdo uns cinc minuts amb la tonteria.

Un cop a Garbet, amunt cap a Sant Miquel de Colera, son 6 o 7 quilòmetres de puja que pujaràs, menys el primer quilòmetre tot per pista. Anar fent. Un cop a Sant Miquel, un corriol porta als peus de Puig d’Esquer, no està en massa bones condicions. Un cop a dalt, baixada vertiginosa, petita pujadeta i a baixar altre vegada fins a Coll de Portes, aquí cal esquivar un parell de “pastors elèctrics” que no estan indicats i si et despistes te’ls pots endur per endavant, sort que vaig xino-xano.

D’aquí cap a la Valleta, passant per Sant Silvestre. En aquest tall tinc força problemes per creuar el rierol que hi ha, s’ha de creuar en 4 o 5 punts, doncs porta força aigua. Al primer punt puc fer una marrada de 200 metres i esquivar l’aigua, els següents no tinc tanta sort i en el darrer creuament em toca posar els peus directament a l’aigua, sort que les Trail Sensor desaigüen de meravella, perdo més temps del compte en aquest tros.

Amb els peus xops cap a Coll de Madres, una pujada molt malparida, que he recordat només de veure-la, un cop a Sant Genís, avall cap a Llançà, aquest és el pitjor tall, doncs toca passar-se un parell o tres de quilòmetres trotant pel portland i fa molta mandra.

Queda el darrer tall, pujar de Llançà a Mas Ventós per Roca Miralles, el sol ja comença a picar fort, la calor és poc suportable i estic quasi sense aigua. Aquesta pujada comença força suau, però a mig camí apareix una rampa de les maques, aquí em trobo un altre persona que està fent el recorregut, xerrem una mica, quedem que ens veiem en un mes i seguim cadascú al seu ritme.

Un cop acabada la rampa només queden quatre o cinc quilòmetres fins a Mas Ventós, que he de fer sense aigua, per sort ja no hi ha cap gran pujada. Arribo a Mas Ventós i el rellotge assenyala 4 hores i mitja, he anat a una mica més lent que fa un any, però tenint en compte que he sortit de l’estació, m’he perdut al tall del camí de ronda i que a la Valleta he perdut molt de temps per creuar el riu, em quedo més o menys com l’any passat, però amb pitjor hidratació i alimentació, els avituallaments es noten.

Ara només queda baixar a Palau-saverdera, pel camí del Mas Ventós, se’m fa molt dur doncs tinc els quàdriceps molt carregats. Però en menys de cinc hores em cruspeixo 38 quilòmetres amb 1.760D+.

El diumenge matinal caminaire, amb la Sílvia ens enfilem a Sant Onofre, d’aquí a Mas Ventós i baixar pel camí de Mas Ventós, un clàssic. Em noto molt bé de cames, m’he recuperat de la canya del dissabte.

De moment això és tot la vinent CD14.

Salut i muntanya!!!