dijous, 28 de febrer del 2013

Transvulcania, Zegama i UT Emmona: Programa d’entrenament...



Bon dia a totes i tots,

Fa mig any, allà al mes d’agost del 2012, vaig decidir-me a planificar el meu primer “programa d’entrenament” per intentar preparar-me d’una manera òptima per a la Cavalls del Vent d’aquell any. Com que la cosa va anar prou bé, si no tenim en compte els problemes amb el material, he decidit de tornar-hi.

Evidentment l’he pres com a referència i he tingut en compte les modificacions que en el seu moment vaig fer, bàsicament les escaquejades i els excessos que vaig poder cometre, per tal d’aconseguir una millor preparació, sobretot tenint en compte que l’altre vegada em va permetre no patir cap lesió.

Aquesta vegada el programa és més ambiciós, es tracta de preparar tres curses alhora, dues ultres i una marató, que faré en 5 setmanes, Transvulcania (83 Km), Zegama (42 Km) i Emmona (106 Km). La programació omple una mica més d’un trimestre.

Com en l’anterior programa, he de recordar-vos que no he estudiat per això, no hi entenc un borrall en termes teòrics, però després de més de dos anys fotut de ple en el món de les curses per muntanya, de manera totalment amateur, començo a conèixer millor el meu cos i se què és el que necessita i que és el que li sobra.

Per exemple, se que, en el meu cas, aturar-me més de dos dies és contraproduent, el descans no se’m posa gens bé, el meu cos necessita canya, canya i més canya, per mantenir el to, també tinc clar que pels horaris laborals (començo a les 7 del matí i plego a les 7 del vespre, amb força estona de descans al migdia, tot i que tinc una mitja horeta de casa a la feina) he de centrar els entrenaments als migdies, i això fa que com a molt puc fer sortides d’horeta i mitja amb desnivells no massa grans, per la mateixa raó, la laboral, viatjo sovint i durant els viatges és més complicat de seguir l’entrenament, per una altra banda no tinc ganes d’hipotecar tots i cadascun dels caps de setmana amb tirades llargues per anar acostumant el cos, entrenar llargues estones de nit també es fa difícil. Però crec que he arribat a un equilibri entre tot plegat.

Així que, no us prengueu aquest post com a exemple de res, cadascú ha de saber que convé més i que menys al seu cos, i si no és capaç de traçar-se els seus propis entrenaments, hi ha molts professionals que gustosament us ajudaran.

Aquí el teniu:


No està tancat en la seva totalitat, he d'acabar de negociar amb la Sílvia les sortides del 13 i el 27 d'abril, però si em porto bé i faig les feines de casa, segur que m'autoritzarà.

Salut i gasss!!! ens veiem a les muntanyes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada