Bastiments sobre neu...

Bon dia a totes i tots,

Setmana a mig gas. Per una cosa o una altre els migdies els he tingut ben empantanegats, menys el de dijous, això m’ha fet reduir el ritme, ja m’ha anat bé per recuperar una mica, que el començament de 2013 ha estat intens.

Dilluns sortida sprint nocturna, volia pujar a Sant Miquel, però al final m’he decidit per explorar una ruta fins a Montjuïc, 10km 249D+, la pujada pràcticament tota per terra, la baixada asfalt i escales.

Dimarts, una altre sortida sprint, aquesta vegada cap al Carrilet, pujada per darrere fins al GEiEG, d’aquí a la Creu de Palau i baixada fins a Mas Gri, 12km 156D+. 

Dimecres decideixo descansar, tant d’asfalt no em va bé, l’endemà al migdia una sortida molt interessant amb en Tapi. Fem una ruta d’exploració, anada pel camí de les Dones, tornada pel Polvorí, 13km 389D+, una sortida amb molt bona companyia i ruta força interessant.

El divendres toca sortida nocturna amb la Sílvia pel Carrilet, després d’uns mesos d’aturada per exàmens, reprenem aquest tipus de sortida, això si, suaument, 4,3Km 61D+.

Dissabte em llevo ben d’hora per intentar arribar a Vallter sense trobar-me massa gent. Així que a les 7 del matí ja estic en dansa cap a Setcases. 

A mesura que m’acosto a lloc, veig que la quantitat de neu no te res a veure amb la de la setmana anterior. El bon temps de la setmana ha anat esborrant el rastre a cotes baixes, no així en alçada, on sembla que estarà prou arreglat.

Aparco a les corbes on s’agafa el camí del refugi, i a quarts de nou ja començo a enfilar. Només d’agafar el camí ja em puc calçar les raquetes, fins arribar al refugi d’Ull de Ter la neu és abundant.

Arribada al refugi

Sense ni aturar-me segueixo cap al Coll de la Marrana, hi ha força gent, esquiadors de muntanya, raquetaires i caminadors, aquests darrers majoritàriament amb grampons. 

Camí del Coll, Bastiments al fons

Al peu del Coll de la Marrana em trobo amb aquesta sorpresa, si tinc algun problema i he de fer nit per aquí, ja se on la puc passar...jejejeje...

Iglú mig derruït, mai se sap si pot ser d'utilitat

La pujada és força més dura que a l’estiu, d’una banda tiro pel dret, sense fer ziga-zagues, el que incrementa el percentatge de desnivell, i al final de tot la neu és molt tova i em fa patinar més de dues vegades, tot i això arribo a dalt del Coll de la Marrana, on el vent ha fet de les seves amb la neu, toca treure raquetes.

Coll de la Marrana ben pelat

Veient el panorama de neu, tinc dues opcions, enfilar el camí cap a Núria i arribar fins a la zona dels llacs o pujar a Bastiments. Em decanto per Bastiments, i penso que un cop a dalt tornar a valorar per on tirar.

Per fer la pujada hi ha dues vies, seguir les traces dels esquiadors o la dels caminaires, la primera és més llarga però amb desnivell més raonable, la segona tira recte amunt amb percentatges molt alts, senglar de mena, escullo el major percentatge de desnivell. La dificultat augmenta a mesura que vaig prenent alçada i el desnivell és més pronunciat, així que em veig obligat a posar-me fins i tot de quatre grapes i anar clavant les mans a la neu a mode de piolet, una eina que no estaria malament de tenir per més endavant. Al final assoleixo l’objectiu i arribo a la creu de Bastiments.

Arribant a la Creu de Bastiments

Continuo fins al pic, apreciant unes vistes espectaculars.

En vistes que seria inevitable prescindir de les raquetes tan si tirava cap al Pic de la Dona, com cap al Freser, decideixo desfer camí i baixar més o menys per on he pujat. La baixada és molt més ràpida. Fins al Coll no tinc massa problemes, tot i el desnivell, soc capaç de posar el cul a terra quan vaig més ràpid del compte i corro perill d’acabar rodolant.

Per baixar del Coll agafo una via diferent que la que he fet servir per pujar, amb molt més desnivell, això fa que no sigui capaç de controlar la frenada a la baixada i acabo rodolant avall uns 150 o 200 metres. En començar el descens ja hi comptava, així que havia revisat el terreny que no hi hagués pedres on colpejar-me, no vaig córrer cap perill.

Després de poc menys de dues hores i mitja tornava a ser al cotxe a punt per baixar a Girona, m’ho he passat de conya, segur que repeteixo amb això de les raquetes.

El diumenge sessió doble, primer una pujadeta a la Torre Alfons XII amb la Sílvia, xino-xano i de postres una sortida en bicicleta pel carrilet fins a Cassà.

Això és tot per ara, la setmana vinent ja sabré si m’ha tocat el sorteig de Zegama, el fan divendres 22 a les 7 del vespre i espero haver-me pogut estrenar amb les raquetes a Núria sense patir en excés.

Salut i neu!!!