Bon dia a totes i tots,
Comencem per la decisió pel juny, us vaig demanar la vostra opinió al
darrer escrit, i d’entrada donar-vos les gràcies a aquells i aquelles que m’heu
donat algun opinió sobre la meva disjuntiva.
M’he decidit per l’U.T. Emmona, ja he fet la inscripció i tot.
Primer de tot ja tenia coll avall descartar la volta a la Cerdanya, quan la
faci, si mai la faig, serà per embrancar-me en el recorregut més extrem el de
200 i escaig quilòmetres.
Quedava doncs Andorra o Emmona, al final m’he decidit per la proximitat a
casa. Aquest any ja he anat a Font-Romeu, aniré a La Palma, si hi ha sort a
Zegama i espero pugui repetir Cavalls, aquesta vegada amb millor material. La
Sílvia m’acompanya a tot arreu i de tant en tant està bé fer una cosa prop de
casa i descobrir nous racons dels paisatges més propers.
Amb això ja tinc tancada la temporada de curses fins al juny. Els plats
forts, 24 hores del Cap de
Creus (87 km 3.500 D+), Transvulcania
(83 Km 4.200 D+) i Emmona (106 km 8.300 D+),
espero que les cames aguantin!!!! I definitivament faig el salt a la ultra distància,
cada vegada veig menys lluny reptes com l’UTMB o la Ronda dels Cims.
Dit això em posaré a comentar la setmana, marcada per les ganes d’arribar a
diumenge i poder estrenar les raquetes de neu. Entre això i un dissabte plujós
de feina, no he entrenat massa (una mica més de 6 hores).
Un parell de sortides a peu d’uns 14 quilòmetres cadascuna, amb 500 i 150
D+, voltant per les Gavarres una i anant a buscar el cotxe al taller l’altre,
s’aprofita qualsevol excusa per afinar la pota.
I una pedalada fins a Cassà pel carril bici, 27 km amb 180 D+, xino-xano.
I arribat el diumenge, a les cinc de la matinada la ventada a
Palau-saverdera era espectacular, el repicar de les persianes gràcies a la forta
tramuntanada va ser constant tota la nit, i si he de ser sincer, no em va
deixar dormir massa.
Les recomanacions a tot arreu eren de quedar-se a la plana i no acostar-se
a l’alta muntanya, el twitter ja anava ple de notícies sobre el vent i l’estació
de Vallter era tancada pel fort vent. Amb aquest panorama l’entrenament s’hagués
convertit en una passejada, així que en comptes de voltar-la pel Ripollès amb
les raquetes a donar voltes per l’Alt Empordà amb les vambes. El cap de setmana
vinent tindré una nova oportunitat, espero que aquesta vegada el temps hi
acompanyi una mica.
Va ser una sortida marcada pel fort vent, quan venia de cares em frenava tant
que a voltes, tot i l’esforç, no avançava més que pocs centímetres, els cops de
vent laterals em portaven de banda a banda del camí i a la carena de Coll de Mosquit
em va obligar a aturar-me i esperar que baixés la intensitat en els talls més
exposats.
 |
| Golf de Roses des de la Creu Blanca |
Tot i això les vistes de la mar totalment remoguda pel vent eren simplement
espectaculars. El resum de la ruta, vistes precioses, des de la Creu Blanca,
tant de la plana de l’Empordà, com del Canigó ben nevat, passant per coll de
mosquit del golf de Roses amb el Montgrí al fons i des del Castell tota la
banda de Port de la Selva i Llançà.
 |
| Sant Pere de Rodes i Port de la Selva des del Castell de Sant Salvador |
Els números, 21 km 900 D+. Les sensacions, molt bones, més tenint en compte
que vaig fer la ruta sense aigua ni menjar, només havia esmorzat una barreta de
xocolata i una beguda energètica.
Per ara això és tot, la setmana vinent una mica més.
Salut i pedres a les butxaques!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada