Actualitzat a dilluns 15 d'abril de 2013
Dos mesos després d'escriure aquest post, les Trabuco han arribat als 1.000 quilòmetres, ha estat amb la sortida d'avui 13 quilòmetres per les Gavarres.
Evidentment els queda molt poc per a la jubilació total i absoluta, però a hores d'ara encara em serveixen per fer sortides amb no massa exigència en l'adherència i de poc quilometratge.
Fins als 15 quilòmetres, els vaig fer amb ella el dissabte, no tinc cap mena de problema, però, amb la poca capacitat d'esmorteiment que els deu quedar, prefereixo no fer bestieses amb llarga i ultra distància.
Publicació original del dijous 14 de febrer de 2013
Bon dia a totes i tots,
Avui us vull parlar
d’una vamba clàssica de les curses a la muntanya, les Gel Trabuco de la casa
Asics.
El que vaig
pensar en veure-les per la web, a principis de març de 2012, és que unes vambes
de 60 euros comprades per internet algun problema havien de tenir, quan a la
botiga no les trobes per menys de 120. Tot i això vaig tirar-me a la piscina i
les vaig comprar, no m’arribarien fins a finals de mes, val a dir que sentir
infinitat de comentaris bons al voltant d’elles ajudava.
El primer que em va
agradar va ser les seves dimensions, una vamba ampla, tinc un problema crònic per
fregament a la zona tarso-metatarsiana exterior i les Trabuco m’han permès
córrer sense cap mena de fricció i així poder entrenar tot i que altres models,
com ara les S-lab, em destrossen els peus i em fan veure les estrelles.
El seu taquejat s’ha
adaptat perfectament a les Gavarres i la serra de Verdera, els meus patis
d’esbarjo predilectes, la placa que protegeix dels impactes de les pedres
funciona fantàsticament bé. Tot i el desgast continuo molt content amb les
sensacions amb elles.
Pel que fa a la part
superior, la seva resistència és espartana, aigua, fang, sorra de platja,
pedres, branques, arrels, el seu pas per la rentadora en més de 15 ocasions, és
un tema que algun dia hauré d’investigar a fons si fotre les vambes a la
rentadora és la millor manera de netejar-les, etc, no han estat capaços de
malmetre-la.
La única pega son els
cordons que venien de sèrie, més llargs que un dia sense pa, però per mandra
continuen com el primer dia, això si la bosseta de la llengua és fantàstica per
guardar-los.
He de reconèixer que
mai li he fet una prova d’esforç extrem, però s’han comportat a les mil
meravelles en maratons de muntanya.
En resum una vamba tot
terreny amb una vida útil impressionant, porto quasi 1000 quilòmetres amb elles
i continuen sent les que em donen millors sensacions.
El que em fot és que
el seu pas a la “plataforma” Fuji les ha canviat de dalt a baix.
Si algú sap d’algun
lloc on tinguin un 42 a bon preu, m’ho digui!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada