dilluns, 25 de febrer del 2013

Núria: fred, fred, fred...però no tant...


Bon dia amigues i amics,

Sant tornem-hi, una setmana tranquil·la amb moltes coses al cap, però aquí toca parlar de gambades, braçades i pedalades, per mirar de deixar les cabòries arraconades durant una bona estona. He de reconèixer que és una gran teràpia, això de fer esport i et permet donar mil i una voltes a les coses, tot observant el paisatge, encara que a vegades només siguin les pedres que vaig deixant enrere al camí.

Després del rotllo introductori, una recomanació http://www.jotdown.es/2013/02/kilian-jornet-la-muntanya-es-la-crua-realitat-tobliga-a-ser-qui-ets/ una molt bona entrevista de @hooligags a Kilian Jornet via Jot Down Spain.

I sense més dilació, la setmana comença amb dos dies d’entrenament doble, migdia de pedalades i vespre de running, dilluns va tocar acostar-se fins a Juià al migdia (25,1km 151D+) i voltar-la per Sant Daniel al vespre (6km 113D+), al vespre amb petits problemes d’il·luminació, el frontal no estava fi; el dimarts cap a Llorà amb la bicicleta (27,6km 173D+) i pel carrilet al vespre (5,1km 57D+). Com heu pogut comprovar han estat dos dies de rodatge tranquil amb poc desnivell, seguits d’un dia de descans.

El dijous al migdia decideixo pujar a Els Àngels amb la bicicleta (28km 634D+), la pujada se’m fa força dura, el fre davanter rasca a cada pedalada i frena de meravella sense necessitat de fer-ho, hauré de buscar com nassos el puc adreçar, no m’ha interessat mai això de la mecànica, però a aquestes alçades fora bo aprendre’n una mica.

Al vespre toca futbol sala, tot i no forçar en excés petita lesió. Bé de manera involuntària un company va confondre el meu peu amb la pilota. Em pensava que l’endemà ni me’n sentiria, però la fava que em va fotre va ser tant forta que he passat per urgències no fos cas que hi hagués alguna cosa trencada. Resultat forta contusió, antiinflamatoris, un dia de descans, que es converteixen en dos gràcies al bon temps que impera, i a córrer, les raquetes no corren perill.

El dissabte cap a Ribes, com que teníem un Smatbox pendent de fer servir, ens n’anem a l’Hotel Prats, on passarem la nit i gaudirem d’un bon sopar. Aquesta vegada som colla, a part de la Sílvia m’acompanya mitja família.

El diumenge a les set amunt, esmorzar contundent i cap a Queralbs, a 2/4 de 9 havia de sortir el Cremallera cap a Núria, però al final han estat quasi les 9, mitja horeta esperant a l’intempèrie amb una temperatura al voltant del 3 sota zero. Vint minutets de cremallera amb unes imatges precioses i a abrigar-se per la sortida.
Preparat per la batalla
Foto: Sílvia
Vista des del cremallera
Foto: Sílvia
Vista des del cremallera
Foto: Sílvia
Les previsions de temperatura s’han complert a mitges, per sort el sol ha començat a sortir, però el vent ho refredava tot. És per això la organització s’ha vist vist obligada a modificar el recorregut originalment traçat i retallar la segona proposta.

La cursa ha consistit en un puja i baixa per la Vall de Noucreus, des del darrere del Santuari en direcció a la coma de les Molleres, 6,5Km 538D+, he penjat el recorregut a wikiloc, no ha tingut massa història, els bons han sortit gas a fons i la resta hem anat fent com hem pogut, jo m’he posat al darrera de tot i no n’he sortit.
La sortida
Foto: Sílvia
Sortida
Foto: Quim
En resum puja, puja i puja durant 47 minuts i baixa, baixa, baixa uns 20 minuts. Tot i el cansament m’ho he passat d’allò més bé. El peu ha respost molt bé, tot i que encara no està totalment recuperat de la patacada de dijous, la setmana vinent tocarà fer una mica de bondat.

En arribar, una mica de teca per picar, unes Moritz per recuperar-se i sorteig de regals, m’ha tocat una bossa perfecte per posar-hi de tot.

Felicitar a tots els corredors i caminadors, en especial a Just Sociats i Laia Andreu per les victòries, felicitar a la organització, Club Excursionista Ripoll, i els seus voluntaris que tot i les complicades condicions meteorològiques, ha fet una feina fantàstica. Donar les gràcies als acompanyants que tot i el fred han pujat a donar-me suport.

Una bona experiència que de ben segur que repetiré.

La setmana vinent una mica més...

Salut i neu!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada