Viatges i repte Montigalà...@esportsnabes @wikiloc

Bon dia,

Setmana amb viatge de feina, un parell de nits a Toledo i una a Tres Cantos, per rematar-ho matinal al Montigalà.

El dilluns ho tenia tot a punt per fer una sortideta nocturna després de passar-me mig dia de tren en trem, però un malestar d'aquells que et fan quedar al llit m'ho va impedir, així que a recuperar-se una mica i pensar en si l'endemà podria.

Dimarts encara no estava del tot recuperat, però després d'un dia intens de treball necessitava estirar una mica les cames, així que vaig fer una sortida curta pels carrers de Toledo, sortint de l'hotel vaig voltar lluny del casc antic per evitar els puja i baixes, però en aquesta ciutat és impossible, així que una mica de puja i baixa i cap a descansar després d'una bona suada.

Dimecres al migdia trasllat de Toledo a Tres Cantos, com que tot va anar rodat vaig arribar a temps per fer una sortida pels turons que hi ha prop de la ciutat camí del Manzanares. És una zona de pistes forestals, una ruta que passa per una via pecuària, altres vegades m'hi havia trobat vaques, vaig fer una baixada, després de creuar la carretera, fins arribar a un rierol i amunt fins al capdamunt d'un turó, on va tocar fer mitja volta i desfer el camí. Al vespre encara tenia corda per passejar una mica pel carril bici camí de Colmenar Viejo, la intenció era anar a un ritme suau, però al final vaig apretar més del comte per fer gana.

I ja a descansar fins diumenge, m'havia compromès a acompanyar en Tapi al Montigalà per revisar el recorregut del repte d'Esports Nabes.

El despertador estava posat a les set i la idea era no despertar a ningú, però el bitxo de casa escapa a tot control i ja estava a punt per oferir el millor dels seus somriures, varem fer un cafè amb la Sílvia i cap al Cul del Món, on havíem quedat.

Vam arribar quasi al mateix temps, però varem haver d'esperar cinc minutets que el rellotge d'en Tapi arreplegues satèl·lits, varem sortir cap a Can Sirvent, passant per la font d'en Fita, i poc després a la dreta per anar a buscar el pont de la variant al costat de la Margarida. Varem seguir amunt en direcció a la carretera dels Àngels, el recorregut no té pèrdua, tot i que hi ha un tram de corriol que no està gens net. Un cop creuada la carretera, toca baixar pel dret per anar retallant la pista, el camí no és gens net i de tant en tant toca recular per trobar per on baixar. Finalment arribem a baix de tot a la font de les Núvies, on aprofito per beure una mica d'aigua. Una mica de pista, el just i necessari i corriol amunt, aquí torno a perdre el camí, han netejat bé una mica a la dreta i a la que et despistes un moment ja estàs llest. Finalment varem anar a parar on tocava i amunt cap a la pista que comunica els Àngels amb Sant Mateu de Montnegre. I a partir d'aquí el desconegut.

Aprofitant la Font de les Núvies
Foto: Tapi Carreras

Comencem una baixada que ràpidament reconec de quan vaig fer el recorregut, La Perla Negra, això si aquell dia de pujada, avui de baixada. En arribar al quilòmetre 11 el track ens indica que passem per una zona totalment emboscada, després d'una estona d'intentar seguir el track, decidim que seguim pel corriolet i fora. En pocs moment veiem que era el que havíem de fer. Seguim amunt i altre vegada el rellotge indica que ens hem despistat, tot i anar per la pista que aparentment toca, així que mitja volta i a buscar un corriol impossible. Després de tornar a perdre una estoneta, decidim seguir amunt i fora. Tornem a encertar, queda poc més d'un quilòmetre de pujada, i finalment arribem al cim de Montigalà.

Els núvols no ens deixen veure gaire, bona excusa per tornar. Fotos de rigor i a tornar. Aconsegueixo convèncer en Tapi per acostar-nos al Balcó de les Bruixes, m'ho agraeix i coincideix que les vistes son millors que les de Montigalà. Per tornar decidim buscar una ruta menys escarpada, el que implica fer una mica més de distància, anem cap a Quart per la carretera que comunica amb Monells, de tant en tant hi ha algun tram on es retalla, però essencialment anem per carretera. Trobem algun tram tallat per fils elèctrics, fins que a dos quilòmetres enganxem un corriol que ens portarà al Celrè i d'aquí al centre de Quart. Per tancar la ruta, carril bici fins a Girona. Deixo en Tapi a la porta de casa i només em queda creuar la ciutat de punta  apunta fins a Pont Major.

La setmana vinent a veure si puc voltar-la una mica per Almeria i dijous arribar a temps per la segona ronda de Cims de Girona, la pujada als Àngels.

Salut i enrampades!