Una Cursa de Muntanya de Girona diferent...

Bon dia,

Amb el segon cap de setmana de les Fires de Girona, arriba, de la mà de Klassmark, una cita marcada amb vermell al calendari, la Cursa de Muntanya de Girona. Tres recorreguts, l'Express de 18 km, el Trail de 26 i la TransGavarres amb 60, totes resseguint camins i corriols del pati de jocs del costat de casa, les Gavarres.

Després de participar a les tres primeres edicions, aquest any havia decidit passar-me a l'altre banda i oferir-me per col·laborar amb la organització, per allò de viure la cursa des de dins i entendre algunes coses que quan estàs corrent no t'expliques, però al final no va poder ser, així que vaig decidir fer el seguiment parcial dels companys Intrèkkids que hi participaven, en Josep, l'Oriol, en Peio i en Tapi.

Això volia dir matinar un diumenge que en teoria no calia, però el despertador biològic del bitxo no sona més tard de les set, i poca estona després ja estàvem darrera seu. Allà un quart de nou sortia de casa amb l'imprescindible, un bidó i el telèfon per fer quatre fotos.

Per començar una mica d'escalfament fins a la plaça Sant Domènec, a dos quarts tocats arribava per veure quin ambient s'hi respirava i saludar als coneguts, i sobretot donar ànims als companys. A les nou en punt un coet indicava que la cosa es posava en marxa i uns quatre cents corredors i corredores enfilaven plaça avall per enfrontar-se a un recorregut molt exigent.

Un cop varen passar tots pel meu davant vaig retallar per anar-los a trobar de nou als peus de la Torre Gironella, amb la gent no tant compactada, vaig poder veure passar tranquil·lament els companys Intrèkkids pel meu davant i unir-me al grup per acompanyar-los durant un parell de quilòmetres tot fent petar la xerrada, fins a desviar-me just passat un dels ponts de l'N-II per enganxar-los a la baixada de les escales de l'Onofre.

Un cop va passar el darrer dels Intrèkkids, vaig desviar-me del recorregut per anar-los a trobar de nou a Can Lliure, així doncs, vaig desfer camí per la riera de l'Onofre fins a la Font del Ferro i amunt pel camí de Sant Miquel, a temps de veure-hi passar en David Coma, que va acabar sisè. Vaig estar uns instants esperant el pas dels companys, saludant a algun que altre conegut d'altres saraus.

Arribats tots a Can Lliure, vaig fer un xic d'acompanyament amunt cap a Sant Miquel, entre apretades, esprints i retallada per poder-los fotografiar en diferents punts del tram.

Un cop a Sant Miquel, em vaig acomiadar, amb ànims i un ens veiem a l'arribada. Vaig acabar de pujar fins al Castell per baixar cap a la pista de Celrà, anant a buscar la font Martina, per veure amb llum de dia com està quedant amb les millores, seguint pel corriol de la línia, creuant la variant i avall per la Decsa fins a casa.

En arribar a casa el bitxo estava fent un bon son, així que a la dutxa sense fer massa soroll, una cervesa per hidratar-me una mica, carregar tots els trastos al cotxe i cap a l'arribada, després de passar-nos una bona estona per trobar aparcament.

Varem arribar a temps de veure tots els Intrèkkids arribant a la plaça Sant Domènec. Felicitatts a tots per haver-ho aconseguit!

Pel que fa als primers llocs masculins, domini gironí a les tres curses, com havia pronosticat en Tapi, Rabionet a l'Express, Pinsach a la Trail i Bes a la Trans, en fèmines Andrews va dominar a la curta, Castelló a la mitja i Prat a la llarga.

Felicitar a tots els i les participants.

Aquí us deixo l'enllaç amb totes les fotos que vaig fer, en varen sortir més de 500!! No son massa bones, amb el telèfon es fa el que es pot, però segur que algú en podrà aprofitar alguna.

https://plus.google.com/photos/114043811714063798739/albums/6077363321422494529

Pel que fa a la organització, com que no hi vaig participar no puc parlar-ne ni bé ni malament en l'aspecte de cursa, ara coneixent la gent que estava al darrera sempre acostumen a tenir cura de tots els detalls i treballen per fer content a tothom, encara que ja sabem que això mai és possible, tot i això vaig poder veure algunes coses.

Els moments previs a la sortida hi va haver el clàssic col·lapse per recollir dorsal i guardar la roba, és complicat dimensionar aquestes coses, però quan hi ha força gent de poblacions llunyanes acostuma a passar. Part de responsabilitat recau en els corredors, però és important tenir-ho en compte.

Sobre la sortida, uns canvis molt encertats, vaig poder fer els 3 o 4 quilòmetres i a l'Onofre em va semblar que els col·lapses devien ser menys considerables que en d'altres ocasions.

Destacar com a encert el canvi en l'arribada de cares a la vistositat de la cursa, però devia ser una bona putada fer la pujadeta final, ara de cares al 2015 apretar el consistori per evitar el pas de vehicles, una simple tanca no fa massa feina.

Una altre cosa a millorar és l'aparcament/mobilitat. Es mou molta gent, entre corredors, organització i acompanyants, més de 2.000 persones i si a aquest volum de gent hi sumem la que de per si va a Fires i busca aparcament, la cosa és pràcticament impossible. Podria plantejar-se un sistema d'autobusos llançadora que de ben segur l'ajuntament veuria amb bons ulls, i hi podria destinar recursos.

La setmana vinent arriba la Ratafia, serà la meva tercera participació de tres possibles, o això espero que la setmana és molt llarga i pot passar de tot.

Uns apunts curts d'aquest mes de novembre:

En menys de 15 dies arriben els cims de Girona, http://www.esportsnabes.com/ca/agenda/cims-de-girona/, si us interessa participar-hi no us adormiu, les inscripcions estan obertes i si tot va com fins ara aviat es tancaran.

A final de mes torna la cursa de Muntanya del Barri de les Pedreres de Girona, això serà el dissabte 29 aviat en tindreu més noticies.

I també el 29 hi haurà la MPM, enguany més pirata que mai i en autosuficiència absoluta.

Salut i per molts anys de CMG!!!!