Material: Salomon Soft Flask

Bon dia,

Avui miraré de fer-vos cint cèntims sobre les Soft Flask de Salomon, concretament del model de 500ml.

Els darrers anys, l’evolució en els sistemes d’hidratació, ja siguin per portar a l’esquena, a la cintura o a les mans, ha estat molt gran. Un dels punts més importants és intentar reduir el pes, una veritable obsessió, és per això que les ampolles toves han esdevingut un element altament utilitzat.

Hi ha dos grans fabricants que s’hi dediquen, Platypus i Hidrapack, i una diferencia bàsica, un realitza el segellat amb bores dures i l’altre totalment toves. Al meu entendre per als que voltem per la muntanya és més adient el segon sistema, i és l’escollit per a la fabricació de les Soft Flask de Salomon.

Mostres d'Hydrapack i Platypus.

L’he estat provant de les tres maneres possibles, per un costat a la ma, en sortides curtes on només duc les claus i l’aigua, també en d’altres d’una mica més de distància on ja carrego alguna cosa de menjar i el telèfon, aquí usant la ronyonera, i per acabar a la motxilla, durant la Trepitja Garrotxa.

El sistema manual és força còmode, al tractar-se d’un material totalment deformable, en tancar la mà, automàticament s’adapta i no ens hem de preocupar massa, això si, el bidó mai pot estar del tot omplert. Hi ha dos inconvenients, un és que el líquid que es porta tendeix a escalfar-se molt ràpidament i l’altre que la tetina per on beurem no para de donar cops. Existeixen ginys per portar-lo a la ma sense haver-lo d’aguantar, una mena de guant on hi col·loquem el SoftFlask, tot i que no els he provat em fa l’efecte que han de minimitzar aquests dos problemes, sobretot el segon.

Les SoftFlask de Salomon

Les proves amb ronyonera, les he fet amb la S-LAB ADVANCED SKIN 3 BELT SET de Salomon, un model que ve de fàbrica amb un bidó petit d’uns 250ml que no tinc, així doncs ja està pensat per anar amb ells. Algunes vegades amb un únic bidó en distàncies curtes i d’altres amb els dos en més llarga distància. La comoditat de l’Skin 3 Belt, ens permet dur un bidó, més claus, barreta, telèfon, etc..., sense problemes, però a la que n’hi posem dos, un al davant i un altre al darrere, l’excés de pes fa ballar tot el conjunt, tot i això és més còmode que els clàssics bidons durs. El nou disseny de les tetines fa que no vessin, en models inicials era un veritable problema. Pel que fa a l’escalfament de líquids, continua però en minimitzar el contacte és menys ràpid. Una bona alternativa a un únic bidó a la mà.

Per acabar a la motxilla, en aquest cas la XT Advanced Skin 5 Slab Set de Salomon, concretament del 2012. Incorpora un parell de butxaques davanteres pensades per dur-hi els bidons, però no d’aquest tipus, és per això que si duem els bidons fins dalt les tetines no paren de moure’s d'un costat a l’altre i molesten, així que s’ha de portar amb 350 o 400ml com a màxim. Un cop així la comoditat és total, i l’estalvi de pes considerable. Pel que fa a l’escalfament un xic menys que anant amb la ronyonera.

Com a inconvenient general hi posaré omplir-los en cursa. Per una banda costa una mica desenroscar la tetina, està molt bé perquè no s’afluixin i perdin aigua però quan vas fos i fas l’acció, tens la sensació d’arrancar-lo, per una altre que l’obertura és minúscula i a l’hora d’omplir-los es pot perdre una gran quantitat de líquid, i si l’aigua va amb garrafes ni t’explico.

Pel que fa a la durabilitat, porto dos mesos fent-los servir i no tinc cap queixa, han resistit perfectament en una trentena de sortides.

Finalment dir que la meva opció predilecta és dur-ne un de sol la ronyonera, encara que sigui en distàncies curtes o cursa, la comoditat és absoluta.

Apa doncs, us els recomano.

Salut i hidratació!!!!!!!!