Curses: 3ª cursa de Muntanya de la Ratafia.

Bon dia,

Amb el segon cap de setmana de novembre arriba la festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners, i per tercer any consecutiu el club Olímpic Farners organitza la cursa de Muntanya de la Ratafia, amb dos recorreguts un d’11 i un altre de 25km. Com els altres dos anys em vaig decidir per la volta llarga.

A les set del matí la Ivet ens indicava que el dia havia començat, com que ja ho tenia tot a punt, en menys d’una hora estàvem tots tres camí de Santa Coloma. A l’arribar ja hi començava a haver ambient, saludar organització i acabar de preparar-se per la sortida, amb temps per jugar amb les nenes de casa i oblidar-me d’esmorzar.

A les nou en punt un trabucaire ens indicava que era l’hora d’arrancar, com sempre al darrere de tot, que la cursa és molt llarga, molt de temps per avançar posicions i no cal fondre’s només de sortir, tot i això no em vaig escapar de fer un primer quilòmetre planer en menys de cinc minuts, què hi farem.

El que venia a continuació era interessant, unes primeres rampes per pista i un canvi en el recorregut que ens portava ràpidament a guanyar alçada per un corriolet on, el ritme continuava sent força elevat però suportable tenint en compte que la cosa tot just començava. Petit descans i a continuar enfilant-nos amb pendents molt pronunciades, en encara no tres quilòmetres de cursa ja havíem guanyat uns 250 metres de desnivell, amb un quilòmetre inicial eminentment pla, sort que tenia clar on m’havia posava.

Amb unes vistes magnífiques entràvem en un tram trencacames amb puja i baixa constants d’un parell de quilòmetres fins a plantar-nos al final de la trialera Bolet, i dic final perquè aquestes trialeres estan pensades per baixar-les i avui s’enfilen amunt amunt fins al Turó de Gatoses. Un cop a dalt primer avituallament, com no podia ser d’una altra manera hi faig el primer got de ratafia del dia, m’hi trobo l’Agus i la fem petar un moment, m’hi estic més del compte però com sempre el temps és el de menys, no aspiro a podi.

Baixem de Gatoses per el corriol de sempre, picat, tècnic, preciós, i encarem un petit tram de pista que dura ben poc, corriol a la dreta, saltar un tronc i oops sento un crit que ens hem despistat i ens toca fer mitja volta, el recorregut estava perfectament marcat i el tronc hi era per indicar alguna cosa, per sort només han estat cinquanta metres, li dono les gràcies a qui ens ha advertit i a continuar.

Aquí em trobo amb el segon canvi al recorregut, anem a buscar el Rocà, si erro amb el nom espero m’ho digueu, enfilant roques amunt, per sort la humitat no era present, o les patinades haurien pogut ser considerables. Un cop a la part superior del Rocà vaig patir un petit inconvenient, vaig fer un recolzament en una pedra amb poca tensió i em va provocar una fiblada al turmell, no va ser una regirada, però l’endemà al matí encara hi notava molèsties.

Després del periple pel Rocà baixada vertiginosa primer per corriols i un cop creuada la pista forestal que  porta a Farners per un tram més ample i menys picat, que ens porta a una zona humida preludi de la pujada a l’ermita. Com ja he dit zona força humida on agraeixo anar amb les Xodus 5.0, un grip important. En arribar a l’ermita ens hi trobem l’avituallament, me l’esperava al castell, però no ve d’un pam. Faig la segona ratafia del dia i veig un pack de cerveses que em tempten, però puc resistir i segueixo amunt cap al Castell.

Un cop creuat el castell un petit canvi les curses es separen només començar a baixar, canviant el corriol que ens portarà a la pista que baixa que baixaràs. Un cop a baix un corriol conegut, nou de l’any passat, molt picat i exigent, el ritme és baix però constant, no es pot avançar, és impossible apartar-se i això em permet descansar una mica, però segurament perdre algun minutet. Després d’un bon desnivell, 200 positius, arribem a la pista que porta a la tartera final de Roca Guillera.

Però aquest any han canviat aquest tram, en comptes d’anar a buscar la tartera de dret, agafem una pista mal parida que ens despenja més de 100 metres, fent que la darrera pujada passi a ser d’uns 350 positius en cara no 2km, primer un tram molt picat, un avituallament a mitja pujada que s’agraeix, encara que no hi ha ratafia. Després un tram força corrible per acabar enganxant el tram de cada any. Per començar terra poc compacta i humida amb molta arrel, per continuar la tartera. Finalment i una planejada mal parida i bruta i després pista fins a Sauleda. Tercer avituallament aquesta vegada m’hi trobo en Carles i a part del got de ratafia m’espera una bona cervesa, avui acabaré rodolant. M’hi estic una estona comentant temes de dijous, recordeu primera prova del Cims de Girona, cinc minutets temps just per acabar d’assaborir l’Estrella i gas.

Ara només queda baixar, baixar i baixar, a i un petit repetjó de no res. Arranco a tot drap amb un tall de donut a la boca, segurament vaig més ràpid del compte, però pel que queda. Vaig atrapant gent amb el meu ritme de sonat fins arribar al repetjó. Només d’aturar-me punxadeta a la cuixa, què vols hidratar-se a base de ratafia i ordi te les seves conseqüències, però ignoro les punxades, que això és molt curt i continuo atrapant gent. S’acaba el repetjó i continuo anant a cremar-ho tot. No tinc la més remota idea de quanta estona porto, avui només se el ritme i la distància, m’està anant prou bé, o això em sembla. Després d’una estona de pla mentider, ara puja, ara baixa, però mai acaba de ser planer, arribem al darrer avituallament, on com l’any passat em trobo amb en Manel. L’aturada és més curta, got de ratafia, aquesta vegada quasi ple i a continuar amb un petit repetjó que acaba entravessant-se una mica.

Per acabar el Dragon Khan gas a fons darrera d’un corredor local que em va fent de llebre, com que ja hi som miro el temps que porto en cursa, poc menys de tres horetes. Trobem la pista, la creuem i tornem a entrar al darrer corriol que ens porta a baix a la riera. Queden uns 500 metres, arribo a la font i ja soc al passeig. Baixo una mica el ritme, em trec l’estelada de la ronyonera, per la única cosa que m’ha servit avui, i busco a la Sílvia, avui entrarem caminant amb la Ivet, o això em pensava, doncs al final acabem entrant cinc a l’hora. A l’esquerra en David i el seu nen, no els conec, però és el que m’ha guiat fins aquí baix, a la dreta la Ivet i la Sílvia. Aturem el cronòmetre en 3:02:55.

Molt content per acabar amb un temps que considero prou correcte, got de ratafia, cerveseta i entrepà de botifarra. Saludant aquest i l’altre i corrent a la dutxa que pugem a Palau perquè la Sílvia pugui participar al 9N.

Agraïments i felicitacions:

Com sempre començaré felicitant a tots els i les que han participat a la cursa.

Al guanyador i guanyadora de la llarga, l’Albert Sarsanedas i la sílvia Puigarnau.

Seguiré amb tota la gent del club Olímpic Farners, us heu superat, els canvis al recorregut fantàstics, l’any vinent espero aconseguir la quarta petaca, després de la Rosset, la dels Raiers i la Bosch enguany.

Agrair com sempre la presencia a l'arribada dels pares, la Sílvia i el bitxo!

Fotos:

Turó de Gatoses
Foto: Isabel Bagudanch

Arribant amb la Sílvia i el bitxo.
Foto: Quim Moreta

Arribant a Sauleda.
Foto: Isabel Bagudanch

Demanant un trago a  Sauleda, gràcies Carles.
Foto: Isabel Bagudanch

Pujant per la zona del Rocà.
Foto: Manel Barroso

El nou tram al Rocà. Espaterrant!!!!
Foto: Manel Barroso

Arribant al darrer avituallament, una ratafia, si us plau?
Foto: Manel Barroso

Recta d'arribada
Foto: Miquel Àngel Artús

La setmana vinent intentar descansar una mica i veure com evoluciona el turmell esquerre, però ja us anuncio que al final no tanco encara temporada, el 6 de desembre ens enfrontarem amb en Peio a la marató de l’Ardenya, i potser algun intrèkkid més, mentre en Pere i l’Oriol faran, molt probablement, la mitja.

Salut aiguardent, nous i llimona per a donar gust a la vida, posa-hi herbes i canyella

i remena amb alegria!!