divendres, 14 de novembre del 2014

Cims de Girona 2014: Sant Miquel. Dies curts nits llargues.

Bon dia,

Aquesta setmana ha estat de sortides curtes de dia i una mica més llargues de nit, això si, el dilluns vaig començar amb descans, després de la ratafia del cap de setmana.

Dimarts al vespre havíem quedat amb els Intrèkkids, però una fina pluja i algun refredat em va fer sortir tot sol, com que hi estic acostumat no em va fer cap mandra, de fet m’encanta sortir a fer la volta sota la pluja, sigui sol o en companyia. Vaig sortir de Pont Major i Decsa amunt, aquesta vegada afegint-hi una mica més de pla per escalfar un cop a dalt a Campdorà, cap a Torre Bonica, d’aquí cap a la variant, però en comptes de creuar pel pont, cap a Sant Daniel per la pista que baixa, provant un caminet que vaig veure obert i que al final no va resultar massa transitable. Un cop a Sant Daniel, direcció Sant Pere de Galligants, però desviant-me en arribar a la font del Ferro, un tall de riera de l’Onofre, petita pujadeta i ja avall planejant de nou cap a casa. Tot plegat a un ritme molt ràpid.

Dimecres la pota estava una mica tocada dels ritmes de la nit, així que sortida curta. Primer cap al pla de Campdorà, un cop aquí amunt cap a l’església i avall per la Decsa, repetint la variant del dia anterior. Feia temps que no em costava tant la pujada del pla a l’església, això si al final va sortir un ritme força maco.

I arribem a dijous al vespre, primera cursa del tercer cims de Girona, Sant Miquel. A quarts de vuit arribava al Cul del Món, no hi havia massa gent, però mica en mica la cosa es va anar omplint, havent d’avisar que la sortida era més amunt, fins al darrer segon, just després de la plaça de les Sardanes. Quan quedaven un parell de minutets, esprint per arribar a la sortida, en teoria havia d’aguantar la cinta, però impossible arribar, així que pujat al turó a mirar com arrencava la cosa, avui 174 participants!!!!!
 
Primer turó superat, baixant cap a la font del Ferro.
Foto: Jordi Araus
Un cop varen sortir tots, va començar la meva feina, amb en Tapi varem anar xino-xano fent-la petar tot desmarcant el turó que porta a la font del Ferro. Quan varem arribar a l’aparcament de la font en Tapi va anar cap a casa i a mi em tocava apretar una mica les dents per no fer massa tard, teniu en compte que el primer ja estava a punt d’arribar a Sant Miquel. La pujada sense massa història, anar-me aturant a treure cintes fins a Can Lliure, destacar que el sistema que van enginyar en Carles i en Josep era fantàstic per desmarcar i poder reutilitzar les cintes reflectants. Al arribar a Can Lliure, em vaig trobar un grup de participants que feien la sortida caminant, així doncs vaig deixar de desmarcar, perquè no hi hagués la possibilitat de perdre’s i vaig seguir amunt fins arribar a lloc.

Una gentada dalt de Sant Miquel
Foto: Oriol Batista
A dalt una gentada de por, amb tothom arribat era l’hora de recollir i desmarcar de baixada el el tram que mancava. La cosa va ser ràpida i abans d’un quart de deu ja érem al Cul del Món a punt per anar cap a casa. El resultat en homes Coma, Cornellà i Rabionet, en dones Miró, Bes i Grosu. A tots enhorabona, ens veiem en 15 dies a la pujada als Àngels.

Per tancar la setmana el divendres una sortida curta fins al salt del Timbarro i tornar, provant una ruta nova entrant per la font del molí d'en Xucla i fent la pujada al Montserrat més suau, surten més quilòmetres però al mateix temps es pot anar més ràpid. No en va acabo el set quilòmetres a un ritme de 4:33. 

Això és tot i ja veuré si el cap de setmana fa bon dia i podem fer alguna excursioneta amb la Sílvia i el bitxo, les ganes hi son, però el temps dirà.

Salut i diversió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada