dimecres, 3 de desembre del 2014

Viatjant amb les vambes a coll: Almeria i Granada.

Bon dia,

Després de la sortida de diumenge al Montigalà amb en Tapi, tocava viatge de feina, això vol dir carregar els trastos a la maleta i a veure si els horaris podien ser prou raonables per anar a fer alguna volta. Aquesta vegada cap a Almeria, havien de ser un parell de dies, sortint dilluns i tornant dimecres, però ja veureu que la cosa no va acabar d’anar com estava previst.

Un viatge sense problemes, com sempre, començant a pencar només d’arribar, mentre em buscaven un lloc on dormir, al final al centre de la ciutat. En plegant entre el registre a l’hotel i una mica de feina que tenia vaig arribar just per sopar, així que res de córrer.

Dimarts la cosa va anar més o menys igual, però aquesta vegada vaig decidir que encara que fos tard en plegant segur que trobaria algun lloc per fer una mossegada. Em vaig arreglar i una mica de ciutat, volia anar a fer un tomb pels voltants de l’Alcazaba, però no podia perdre temps buscant una ruta, així que cap a la platja, a fer el passeig marítim de punta a punta. Va sortir una bona ruta a bon ritme i arribant a temps per sopar alguna cosa i tot.

Dimecres tenia el vol de tornada al migdia, però com que la feina encara no estava acabada, vaig haver de canviar plans i quedar-me una altre nit a Almeria, la intenció era fer una sortideta més suau que dimarts, però en arribar a l’hotel em va ploure feina, així que res de córrer.

Dijous a mig matí la feina estava quasi enllestida i ja vaig poder mirar com tornar cap a casa, una odissea. Els vols des d’Almeria no sortien fins divendres a la nit, així que em tocaria desplaçar-me a Granada, aquesta vegada en autobus, on podia arribar per agafar el vol del divendres al matí, doncs el del vespre estava ple. Vaig contactar amb en Sergi i em vaig afegir a una sortida nocturna organitzada per la botiga de referència en muntanya de la ciutat, Bicha.

Això és un altre món, queden a la botiga a les nou menys deu per sortir a les nou, la gent va arribant i els participants acaben fent alguna compra que endarrereix la sortida, total que a dos quarts tocats de deu s’arranca. Acostumen a fer dos recorreguts, un d’iniciació més curtet i amb poc desnivell i un altre més complert, avui tocava una ruta per l’Alhambra i la Dehesa del Generalife.

Arranquem, una mica de city trail amb una pujadeta constant fins a l’aparcament de l’Alhambra, s’espera a tothom i ens dividim. Els de l’”advanced” comencem amb una baixada per un carrer empedrat amb cantos que patinen, cap contratemps, acabem la baixada i comencem la primera pujada, curteta però intensa a bon ritme fins a tocar d’una torre elèctrica, allà fem el segon reagrupament. Mentre esperem seguim trotant per no refredar-nos i en Sergi em va comentant el que es pot veure. Un cop junts de nou, una bona planejada per un corriolet molt estret totalment exposat a l’esquerre, cap perill de caure. En acabar el pla, a pujar, un tram llarg de pujada sostinguda que va serpentejant fins al capdamunt de la Dehesa del Generalife. En aquest punt darrer reagrupament i ja a baixar gas a fons cap a la botiga, una mica de pista, una mica de corriol i finalment  asfalt. Una bona sortida.

En acabar la ruta a canviar-se de roba i a practicar una mica les relacions socials a l’estil granadí, això vol dir acostar-se a un bar i a fer tapes i cervesetes, a l’estil del tercer temps del rugbi, altament exportable, l’únic problema és que amb la poca puntualitat d’aquesta gent acabem a quarts de quinze, però un dia és un dia, gràcies Sergi per l’experiència.

D’aquí en endavant descans, després de tants dies lluny de casa, a un el que li ve de gust és fer coses amb família i deixar de banda això d’anar a córrer. Comentar l’èxit de la cursa de Muntanya de les Pedreres, llàstima que no hi vaig poder participar.

La setmana vinent a veure si soc capaç de no passar-me i arribo en les millors condicions a la marató de l’Ardenya on hi haurà una forta presència d’Intrèkkids, l’Oriol i en Pere a la mitja i en Peio, en Tapi i jo a la marató, en Josep s’ho està pensant i la resta, Cesc, Miquel i Txema ho tenen difícil.


Salut i coneixement!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada