Hola amigues i
amics,
Primer de tot
donar-vos les gràcies per arribar a les 1000 visites al bloc, amb una mitjana
aproximada de 40 lectures per escrit...sou uns seguidors molt fidels, això em
dona coratge per continuar escrivint les meves aventures...
També, com haureu
vist he començat amb la valoració de material...com que de mica en mica el vaig
canviant, crec interessant de donar la meva opinió...espero que a algú li pugui
servir per alguna cosa...
Després de patir
el que no està escrit, decideixo agafar-me el dilluns de descans...sempre va bé
recuperar una mica...per compensar, el dimarts faig dues sessions, al matí de
muntanya, intentant fer força desnivells i a la tarda una sessió pel carrilet,
acompanyat per la Sílvia...la del matí es fa insofrible...la calor d’aquests
migdies és inaguantable...però cal entrenar una mica per mantenir la forma...a
la tarda, ja amb una temperatura més suau, una sessió de recuperació a un ritme
tranquil...en aquesta darrera sessió noto unes molèsties a la part superior de
la tíbia, això fa que decideixi un canvi en la planificació de la setmana, a
partir d’avui només bicicleta per evitar els impactes fins al dissabte...
Així doncs
dimecres al migdia faig una ruta combinant terra i asfalt...m’acosto fins a
l’Olivet d’en Salgueda per Galligants, i baixo per la carretera dels Àngels, no
tinc ganes de baixar per corriols...un cop a baix m’acosto al carrilet i pujo a
la Creu de Palau per darrere Montilivi...una bonica ruta, fot calor però es pot
suportar millor a sobre la bici que corrent...
La següent sortida dijous al vespre, després
de treballar...en aquesta ocasió toca reconeixement d’un tram del camí de Sant
Jaume...surto de Girona i m’acosto fins a Viladasens...a l’anada és difícil
seguir el camí, en molts trencants no hi ha indicat el sentit que cal
prendre...l’únic avantatge és que fa lleugera baixada...a la tornada puc
seguir-lo perfectament...decideixo que un dia d’aquests tocarà fer un Palau –
Girona en bici per fer el reconeixement total de la ruta, abans de fer-la a
l’inrevés corrent...
Aquest és un
repte que fa dies que em ronda pel cap, resseguir el camí de Sant Jaume des de
Girona fins a Palau...espero poder-lo fer un dia d’aquest mes d’agost, abans de
fer el Carros de Foc amb els Intrèkkids...son uns 80 km, que els faré en
autosuficiència...per sort hi ha força pobles pel camí on podré
avituallar-me...tan de líquids, fins i tot una cerveseta a mig camí podrà
caure, com de sòlids, no faré com en Super Paco que fa les ultres de bistec en
bistec, però alguna cosa per acompanyar no hi faltarà...
El cap de setmana
toca ruta pel Pirineu...amb en Josep anem a Vallter per fer una ruta de
preparació del Carros...sortim del refugi d’Ull de Ter, ens enfilem al Coll de
la Marrana, d’aquí tirem a munt cap a Bastiments...en una horeta ens plantem a
dalt de tot de Bastiments, i comencem a carenar, fem el Pic de Freser, després
el de l’Infern, seguim tot contemplant els estanys de Carançà cap al Coll de la
Vaca, passant pel Pic Inferior i Superior...passem pel coll de Carançà, Pic de
la Fossa del Gegant i finalment arribem al Coll de Noucreus, on després d’unes
dues hores i mitja, enganxem la baixada cap al Santuari de Nuria...hem estat
carenant una horeta i mitja en tot moment per sobre els 2700 metres per fer uns
cinc quilòmetres, amb unes vistes espectaculars...hem anat seguint el track del
GPS, però tot i això hem perdut el camí alguna vegada...què hi farem, no tenim
pressa...
 |
| Perfil de la sortida |
La baixada de més
de cinc quilòmetres s’agraeix, és de bon córrer, fins ara en prou feines ho hem
pogut fer, les cames no es carreguen i de tant ens aturem a fer-la petar amb
algun que altre caminaire, tothom pregunta si ens preparem per fer l’Olla...un
cop al Santuari toca menjar una mica, entre una cosa i l’altre ens hi estem una
mitja hora llarga...aprofitem per veure com ho estan preparant tot per l’Olla
de Núria, que es disputa el diumenge (destacar que l’ha acabat guanyant en Marc
Pinsach en 2 hores i 17 minuts, quin màquina)...la tornada cap a Vallter la fem
pel camí dels enginyers...una ruta molt bonica, amb algun tram força tècnic,
que havíem fet amb en Pere i en Peio un temps enrere, però la boira no ens
permet gaudir del paisatge...
Tot i que és
força corrible, el cansament acumulat i el fet de no veure més enllà de quatre
metres, ens fa anar molt xino-xano...d’aquesta manera evitem fer-nos mal...un
cop al refugi de Coma de Vaca, una petita aturada i a continuar...enfilem per la
vall per tornar a trobar el coll de la Marrana...el primer tram és força suau,
però al final ens trobem amb una rampa més d’un 25 per cent de desnivell mitjà, una absoluta bogeria...
Un cop al coll
només queda una baixadeta curta fins a l’aparcament, passant un moment pel
refugi, i cap a casa...bones sensacions, un matí ben aprofitat, llàstima que
ens hem perdut algunes vistes...
La propera
setmana una miqueta més...
Salut i a
córrer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada