Falsa alarma...

Bon dia a totes i tots,

Després d’una setmana aturat pendent de com evolucionava tot, al final ahir vaig anar al metge...bé, primer a fer les plaques, sembla que els meus pulmons son petitons, o això és el que em sembla a mi veient les imatges...

Uns pulmons petitets...

El principal problema ha estat l’espera...quan he arribat, deu minutets abans d’hora, ja hi havia gent esperant...he pensat total, fer unes plaques son cinc minuts...però de cop el responsable de fer les radiografies estava indignat, cridant per telèfon, parlant amb ves a saber qui, doncs resultava que l’auxiliar encara no havia aparegut...i que era una pràctica habitual fer tard a la feina...anaven passant els minuts i a l’home no li donaven cap solució, la seva indignació anava creixent, doncs la gent poc a poc s’anava acumulant a la sala d’espera i tard o d’hora escoltant el que anava cridant ell, algú s’hagués pogut aixecar i fer una mica de sarau...es pot demanar paciència quan els fets son d’urgència o raonables, però no quan son per desídia...al final cap a dos quarts de tres de la tarda, mitja hora després de l’inici del torn, la persona responsable de l’atenció a l’usuari, la del punt d’informació de radiologia, s’ha posat a fer d’auxiliar...en cinc minuts ja tenia les plaques fetes, esperar que les revisessin i cap a dinar...evidentment a tres quarts tocats de tres l’auxiliar no se l’havia vist encara...

Ja a la tarda, a veure el metge...aquesta vegada sense massa espera...l’home s’ha pres el seu temps...s’ho ha mirat, remirat, i tornat a mirar...ara aquesta, ara aquella, ara tornem a la primera ara tornem revisem la segona...

Després de tres o quatre minuts de mirar-s’ho sense badar boca, el resultat...noi no tens res d’estrany...li he preguntat que s’havia pensat que podia tenir i m’ha dit que tuberculosi o pneumònia...he pensat, molt millor...

Seguidament tocava l’interrogatori...explicant-li la meva activitat esportiva, l’home ha flipat...després de dir-me que no coneixia ningú que es plantegés de fer gaire més que passejar per la muntanya i que això només ho havia vist per la televisió, m’ha preguntat si era un professional...jajajaja...li he dit que res de res, que era una afició com una altre, n’hi ha que neden, altres van en bicicleta, alguns juguen a futbol, bàsquet o petanca, d’altres els agrada sortir a les nits, a mi també, balls de saló, pintura, i a alguns sortir a fer muntanya corrent...

Al final m’ha dit que no hi havia cap problema en que tornès a entrenar, una setmaneta de descans m’ha anat de cine, i menys encara que dissabte em presenti a Font romeu per córrer la Kilian’s Classik...així doncs una falsa alarma...

D’aquí uns dies seguiré informant...

Passeu-ho bé i a gaudir de la muntanya...