Bon dia a totes i
tots,
Aquesta vegada no
em posaré a parlar d’entrenaments, ni de curses, simplement em ve de gust
escriure quatre ratlles el que em va passar pel cap ahir...tot va començar després
d’escriure un twit, en ell feia referència a les morts accidentals d’Stephane
Brosse i Toni Nadal...ànims tant a família com amics...
Tant bon punt el
tingué enviat em vaig dir...també hi hauries pogut posar en Bernat...ell també
va patir un accident a la muntanya, anava tot sol, va posar el peu en un forat
tapat per la neu, es precipità per un tobogan una bona quantitat de metres, no
ho va poder superar...se’n va anar com sempre ho feia, sense soroll...era un
bon amic, una gran persona, anònima per la majoria de la gent, però
importantíssima pels seus...
En aquells
moments vaig pensar com ara...
La muntanya ens
dona molt, ens omple moltíssim...ara, nosaltres som tant insignificants al seu
costat que estem sempre a la mercè dels seus capricis...però això no vol dir
que li haguem de tenir por, l’hem de respectar i sobretot ser molt prudents...
Ja veieu una
reflexió molt curta...bona setmana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada