Bon dia,
L’altre dia a la UTAM
vaig portar una motxilla d’hidratació nova, la vella era massa petita i a la
que hi posava un parell de coses ja semblava un botifarró més que una
bossa...eren 60 quilòmetres en autosuficiència, tocava anar carregat, i volia
veure si em podia servir per fer el Carros a l’agost i sobretot la Cavalls del
Vent del setembre...
Els primers
quilòmetres cap problema, no notava cap molèstia, però cap al km 30 vaig
començar a notar que hi havia massa fricció a l’espatlla dreta...uns quants
quilòmetres després unes punxades a l’esquena...se m’estava clavant alguna
cosa, però no era així, la rigidesa de la bossa m’estava torturant passa rere
passa...
Resultat tocava buscar
un producte millor i finalment m’he decidit per la XT Advanced Skin S-lab 12,
en endavant XTAS12, de Salomon, a qui sigui el o la responsable dels noms de
l’empresa francesa si llueix, o el preu dels seus productes van en funció de la
longitud del mateix...jejeje...
Salomon XT Advanced Skin S-lab 12 |
A primer cop d’ull fa
molt bona pinta...la secció principal és molt espaiosa i pot redissenyar-se al
gust gràcies a una cremallera en forma d’U, en funció de l’us que en farem,
permeten disposar de dos compartiments mitjans o un de sol més gran...ara, no
us penseu que és el barret d’en Doraemon, no hi cap tot, però deu ni do...pots
carregar un parell de bidons a la part frontal...un colló i mig d’espai en
butxaques laterals i frontals per a guardar-hi gels i drogues varies
imprescindibles en curses de llarga distància...la bossa d’hidratació d’1,5
litres de capacitat, força fàcil de reomplir en cursa i sobretot molt senzilla
de rentar, incorpora una funda aïllant i protectora, es pot separar el tub, és
totalment estanca...incorpora xiulet i manta d'emergència... sistema per
guardar els bastons, que no provaré fins a finals d’agost...en resum una bona
joguina...
Butxaques i més butxaques... |
La primera prova la
vaig fer en una ruta curta de 10 quilòmetres...no hi portava gran cosa, però
normalment surto amb un bidonet i no se on posar les claus, la cartera, els
telèfons, etc...així que normalment bidó, claus i a córrer...aquesta vegada cap
problema tot a la bossa...no vaig notar cap fricció ni moviment aparent...tampoc
vaig suar més del compte durant l’entrenament per culpa de la bossa...vaig fer
servir un bidó en comptes de la bossa d’hidratació, així que no puc opinar
sobre la capacitat de mantenir la temperatura del líquid...un bon
començament...
La segona prova ja amb
una mica més de distància...uns vint quilòmetres, aquesta vegada sense bidó,
fent servir la bossa que incorporava...amb una mica més de pes que el dia
anterior...el sistema per mantenir la temperatura de l’aigua no és la panacea,
però manté la temperatura força més estona que les bosses que he provat fins al
moment...l’augment de pes no han provocat cap fricció ni punxades...continuo
content, però falta la darrera prova...
La prova
definitiva...el dissabte vaig participar a la Kilian’s Classik, 46 quilòmetres
amb quasi 2500 metres de desnivell positiu...vaig estar-hi unes 7 hores i 40 minuts...en
resum que la XTAS12 patiria una bona prova de foc...la bossa anava força plena,
com que la cursa es disputava a 2000 metres d’alçada mitjana, al bell mig dels Pirineus,
portava roba d’abric per possibles canvis de temps...la bossa d’hidratació
plena fins dalt...gels, llaminadures, barretes, etc...dos telèfons i
documentació...en total un pes aproximat de 4 quilos extres, una mica més que a
la UTAM...el resultat, vaig trobar a faltar un protector pel clatell, me’l vaig
ben cremar...fora conyes, en prou feines notava el pes, la bossa s’adapta tant
bé que quasi ni es mou...quan tocava reomplir el sistema és molt millor que el
de tap de rosca...l’accés a les mil i una butxaques va ser senzill...vaig
quedar molt i molt content...
A l'arribada de la Kilian's Classik |
Un producte altament
recomanable, tot i l’elevat preu...en el meu cas, els objectius cada cop son de
curses més llargues, crec que ràpidament amortitzaré la inversió...la següent
cosa a tenir en compte serà la seva durabilitat, però compto que serà molt
llarga...
Això és tot, per
ara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada