Un xic més de mig trèvol de Núria + aprenentatge per la CCC

Bon dia,

Com podeu veure pel títol la cosa no va acabar d'anar com m'esperava, tot i quedar molt i molt content amb la ruta, però poc a poc que hi ha molt per explicar, encara que intentaré no allargar-me.

El divendres sortia de casa al matí amb tot carregat al cotxe, el migdia el passaria a la feina doncs a les cinc de la tarda havia d'anar a buscar el bitxo al cole i portar-lo fins a Palau on passaríem el cap de setmana, bé jo la resta del cap de setmana. A quarts de vuit arribava a destinació, després de passar a veure la vieja una estoneta. Dormir el bitxo, sopar amb la Sílvia i a dos de deu carretera i manta cap a Queralbs, hi arribava a quarts de dotze i em posava a dormir al seient del darrere del cotxe vora les dotze.

La intenció de començar la ruta cap a les dues de la matinada va canviar, hi havia son i cansament acumulat de tot el dia i vaig posar el despertador a dos quarts de cinc de la matinada. Vaig dormir prou bé, tot i despertar unes quantes vegades, però em vaig llevar amb la pota una mica encarcarada, no és d'estranyar. Tocava despertar-se una mica, vestir-se, menjar alguna cosa, moure el cotxe, per dormir millor vaig col·locar el cotxe en un lloc on no em molestessin massa els focus de l'aparcament, i a tres quarts de sis, si una mica lent, començava la marxa.

El primer anar a buscar el camí de Queralbs a Núria, una mica d'asfalt pel mig de la població i anar fent. Com era d'esperar a aquesta hora no hi havia ni una ànima, així que intentant ser més silenciós que mai per no molestar massa. A la que es varen acabar les cases, i regnava la terra a començar amb els pals, ja veureu que va ser un greu error. El recorregut anava seguint el camí clàssic fins a l'alçada de la tartera del Corbell on es desviava agafant el camí del Roc del Dui, cinc cents metres per passar per una font amb una aigua fresquíssima i a agafar el desviament que ens tronava a portar al camí vell baixant per unes escales. D'aquí en endavant anar seguint el camí vell, passant pel pont del Cremal, just on vaig poder apagar el frontal, Salt del Sastre, agraint la salutació d'uns cabirols, Cua de Cavall, etc. Fins arribar al turó just on hi ha la creu a l'entrada de la Vall.

Primeres vistes de Núria.

M'aturo un moment per gaudir de les vistes, comunico la meva evolució i cap a Fontalba. El camí no té pèrdua, ja l'he fet unes quantes vegades, vaig a bon ritme però sense passar-me, el sol comença a picar una mica i ja em trec la jaqueta. Una marmota s'amaga en sentir les meves passes, comencen a aparèixer les vaques i els cavalls, m'aturo en un rierol a beure i canviar l'aigua dels bidons, ja s'ha escalfat. I arribo a Fontalba on ja es comença a veure gent que puja cap amunt, i ocells de grans ales ens saluden des de l'aire. Després de pocs metres de pujada comença a entrar l'aire, toca posar-se de nou la jaqueta, el vent és fred i sense temps per posar-me els guants m'han glaçat les mans, no tinc nassos de descordar la motxilla, ja em va passar a Cavalls 2012 i no n'aprendré, cal posar-se els guants a les primeres de canvi. A mitja pujada aprofito un espai a recer per aturar-me i amb l'ajuda d'un caminaire descordar-me la bossa i posar-me els guants. Li ho agraeixo, la fem petar una mica, ell espera la dona que està una mica enrere i segueixo cap amunt. Cap a dos quarts de deu arribo al cim del Puigmal, no m'aturo, vull anar avall per recuperar ràpid temperatura a les mans, els guants han anat bé, però encara falta una mica.

No em cal baixar massa per recuperar sensacions, així que m'aturo en una pedra, fora pals, fora guants, fora jaqueta, plàtan al ventre, beure una mica i a continuar baixant. Aquí ja comença a haver-hi força gent, fins i tot una colla castellera que farà uns castells al capdamunt del cim. A un quart d'onze ja soc de nou a Núria.

El sol imposant, temporalment, la seva llei.

M'aturo de nou, menjo una mica, passo el segon comunicat, en realitat és el tercer, però aquí hi torna a haver cobertura, i treure els pals per activar el mode pujada, toca enfilar amunt cap a coll de Finestrelles, és una ruta que no he fet mai, és tranquil·la i poc concorreguda. Segueix amunt per un torrent i en creuar-lo comença un no parar de ziga-zagues fins arribar a dalt de tot del coll. Pel camí comencen els problemes amb al colze esquerre, m'acostuma a passar quan estic moltes hores fent anar els pals, al Catllaràs hi vaig pensar i no els vaig treure fins a la pujada a Sobrepuny, però avui ja m'ha passat factura, son unes punxades molt molestes i una sensació de manca de força, ho hauré de mirar, suposo que em caldrà enfortir la musculatura.

Núria des del Coll de Finestrelles.

A dalt el coll torna a bufar el vent, jaqueta, guants i a continuar amunt, però primer faig una foto a una parella que corre per aquí. Toca fer una mica de carenada, pujar al pic de Finestrelles i baixar fins al coll d'Eina, lloc on enfilo de nou avall cap a Núria. El primer és treure's jaqueta, guants i endreçar pals. És un altre tram que no he fet mai, molt corrible i amb una pendent raonablament sostinguda que porta de nou a Núria.

El hàmster torna a Núria baixant de Coll d'Eina.

A Núria faig aturada llarga, vaig a la cafeteria i compro un entrepà i una cola, comunico de nou la posició i xerro amb un que m'he trobat quan baixava del Puigmal i la parella als que els he fet la foto al Coll de Finestrelles, amb aquests darrers comentem que venen núvols lletjos de Fontalba, cap on van ells i em desitgen que aguanti cap a Noucreus, on hauria de resseguir la tercera fulla del trèvol.

Després d'uns vint minuts d'aturada costa arrancar el motor, però de mica en mica vaig guanyant metres, m'aturo a carregar aigua al torrent que baixa i a mitja pujada agafo el desviament que porta cap a Noufonts. Els núvols comencen a arribar cap a aquesta zona i no fan bona pinta, xerro amb uns que baixen i comenten que la previsió és que plogui a partir de les dues, veient el cel no m'estranya i decideixo fer mitja volta.

Baixo relaxadament fins a Núria, truco a casa per comunicar la decisió i avall cap a Queralbs. Aquesta vegada tot pel camí clàssic, sense agafar el desviament del Coll de Dui. Avui no tocava arriscar a una possible caiguda baixant en mullat.

Ha estat una bona sortida, la ruta és espectacular i tornaré per fer-la sencera. Aquí podeu veure el recorregut de divendres.

Capítol 3 de la CCC: Aprenentatge.

Aquesta sortida m'ha permès treure unes quantes conclusions per a la CCC.

Primer de tot, portar uns guants per posar-me en cas de vent, no cal anar amb els impermeables, amb uns de més fins per aguantar les puntes de vent faig, els altres per si a la nit apreta més el fred, que ho farà segur.

Esperar-me a usar els pals com a mínim després de Champex, tot i que les primeres rampes son les més dures, les forces estaran intactes i després agrairé tenir els braços descansats.

No cal anar amb aigua fins al capdamunt, si als Pirineus abunden els torrents i rierols, als Alps ens fartarem d'aigua fresca i en moviment.

No obsessionar-se pel menjar, si vaig fer els 46 km amb 4.100 D+ passant amb un plàtan, 6 power shots i un entrepà de formatge, és que a ritme d'Ultra no gasto en excés.

No fer aturades llargues. Costa molt arrancar quan t'atures més de cinc minuts, després de la segona fulla ho vaig tenir clar.

Això és tot per ara. Aquesta setmana a mantenir el motor calent i la següent cap a Chamonix.

Salut i alegria!!!!!!!