Bon dia,
Aquesta setmana
ha estat de sortides incrementals, en temps i en distància, uns dies corrent amb
la motxilla, plena, d’altres fent-ho lleugeret de càrrega, ara sempre amb una xafogor
molt alta amb la conseqüent suada.
Després de les
sortides de dimarts i dimecres, el dijous, després d’anar a Esports Nabes per comprar
el darrer que em faltava per estar totalment equipat per la CCC, una jaqueta
impermeable i transpirable amb caputxa, va caure la Hybrid Jacket de Salomon, vaig
anar a fer una volteta.
Pujada pel
corriol de la Decsa, petit desviament a l’esquerre en arribar al descanset, per
acabar trobant el camí que havia fet el divendres passat, encara més ple de
romagueres i bardisses, resultat quatre esgarrinxades a la cama esquerre de les
que deixen marca, i acabant uns 100 metres més amunt invertint-hi més estona del
compte, a vegades cal invertir el temps per saber el que no cal fer. Un cop al
final del camí cap a Torre Bonica, m’acosto fins a la variant i la ressegueixo
fins arribar al pont de pedra del començament del camí a Sant Miquel, tiro
avall cap al cementiri i un xic abans d’arribar-hi a la dreta per anar a buscar
l’antiga Terrera, pujo pel corriol de l’esquerre, el que porta sota les cases
de Montjuïc, i ja enfilo de nou cap a Torre Bonica per desfer camí, tot baixant
per la Decsa. Amb la bossa a coll ha costat un munt.
Per tancar la
setmana avui divendres una mica més de distància, això si, sense carregar res,
ni aigua que hauria estat d’agrair. Faig el mateix camí que el dijous, però
estalviant-me el desviament inicial, canviant el sentit de les pujades i
baixades i allargant cap al l’esglesia i el pla de Campdorà. Molt bones
sensacions, ara la calor apreta i portar ritmes alts mata.
Capítol 1 de la CCC: El perfil
Quan tant sols queden dues setmanes per començar el viatge a Chamonix,
on hi estarem una setmaneta amb la família, aprofito per començar a parlar-vos de la CCC, avui el perfil.
 |
| Perfil CCC 2014 Font: web UTMB |
La cosa comença
amb 10 quilòmetres cara amunt fins a la Tête de la tronche, punt més alt de la
cursa amb uns 2.600 metres, molt en l’estil de la pujada al niu de l’Àliga de la
Cavalls del Vent, tocarà agafar-s’ho amb calma. Segueix una baixada curta de 5
km i una zona d’uns 12 km de pla mentider, o sigui una mica de puja i baixa
fins Arnuva on ja es portaran uns 27 km. El següent un pepino, la pujada al
Grand col Ferret 5 km d’anar fent pensant en que només portarem una tercera
part de la ruta i que el següent que ens ve son 20 quilòmetres de baixada
eterna. Acabada la baixada petit repetjó per rebentar o descansar i arribada a
Champex, l’equador de la cursa. Aquí segurament tocarà el canvi de xip, del dia
a la nit. Per acabar quedaran 3 pujades amb les seves corresponents baixades,
primera La Glète, segona Catogne i tercera la Téte aux vents, on només restarà baixar
un quilòmetre vertical, amb un percentatge inferior al 10%, per arribar a
Chamonix. Dels temps de pas i les previsions ja en parlaré més endavant que no
cal atabalar-se tant aviat.
Apa doncs a
gaudir del cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada