Bon dia,
Tal i com us vaig comentar divendres, avui arriba la crònica de la Maratrail de Bonmatí.
Després d'un dissabte amb una passejada fins a Pont Major amb les nenes, al vespre vaig decidir no fer la sortida nocturna, diguem que el sopar va anar una mica tard i m'hagués vist obligat a sortir a les onze del vespre, tenint en compte l'hora de llevar-me, no hagués dormit res de res.
Així que amb el despertador posat a dos quarts de sis per tenir temps d'esmorzar i vestir-me, vaig posar-me a dormir. Em vaig despertar per mirar l'hora, sol ser habitual que els dies de cursa et despertis durant la nit, i sorpresa, eren dos quarts de set. Vaig intuir ràpidament el que havia passat, l'alarma del telèfon estava en mode setmana, així que el diumenge no li tocava molestar.
Em vaig aixecar ràpid, per sort ja tenia tota la roba a punt, vaig fer-me un cafè i em vaig menjar un bon tall de brownie de xocolata blanca que havia fet la Sílvia a la tarda de dissabte, per cert estava boníssim. Ràpid a buscar el cotxe, el tenia més lluny que de costum i cap a Bonmatí. Resultat arribava a l'aparcament del costat de l'embalat just quan sonava el coet que indicava la sortida, així que a buscar el dorsal i a començar la cursa amb 5 minuts de retard, no passava res, al ser una cursa no competitiva, no es prenien els temps dels corredors, es permetia prendre la sortida igualment.
El recorregut consistia en un seguit constants de puja i baixa, com podeu veure al gràfic d'aquí baix.
Vaig començar a bon ritme, per tal de contrarestar el retard a la sortida, però als 400 metres se'm va descordar una de les vambes, l'esquerre. Vaig decidir que no me la cordaria en una bona estona. No em molestava per córrer, més tenint en compte que el terreny era una pista forestal en pendent ascendent. Vaig seguir així uns 6 quilòmetres més fins arribar al primer avituallament on me la vaig cordar. Una mica de menjar una mica de beure i a continuar.
Ara tocaven tres o quatre quilòmetres cap avall, només de sortir se'm va descordar l'altre vamba, nota mental, no es pot anar amb presses. Al final de la baixada un petit puja i baixa, que ens porta a un tall d'asfalt per la zona de Constantins on hi trobem un altre avituallament. Tornem a pujar, seguint aquest trencacames, ara una miqueta més de desnivell i altre vegada avall per arribar al voltant del quilòmetre 17 al tercer punt d'aigua.
Sobre els avituallaments, en haver-hi cinc recorreguts encavallats, 10,15,22,32 i 50, entre la Marxa de Bonmatí i la Maratrail, hi havia avituallaments a dojo per tal de donar cobertura cada 6 o 7 km a cadascun dels recorreguts, això feia que no passessis ni set ni gana. Però millor segueixo.
I segueixo amunt cap a Sant Grau, pel camí la mala llet puja en arribar al voltant del quilòmetre 18 i veure una torre d'alta tensió de la MAT a dos metres escassos del camí, a un li passen pel cap unes quantes coses a fer. Però bé, seguim amunt apreciant el que encara queda de paisatge per la pista i finalment després d'un curt corriol ens plantem amb uns 20 km a les cames a dalt del cim. A continuació una bona baixada, uns 6 quilòmetres fins a plantar-nos als peus de Sant Roc on ens espera el següent avituallament. Aquí toca menjar bé, una mica de pa amb embotit.
La pujada més exigent, la faig amb molta calma, porto quasi tres hores i encara m'en queden un parell llargues. En arribar a dalt el terreny es torna prou corrible, però em trobo obstruït per un parell de corredors que ocupen tot el camí mentre la vant fent petar, aprofito un forat per avançar com puc amb tal mala pata que se m'enganxa la vamba al sortint d'una pedra i estic a punt de fotrem de lloros. El resultat el podeu veure a la següent foto, un bon tunning i un cert dolor per hiperextensió del peu que m'acompanyarà fins al final del recorregut.
Anem tirant amb tendència eminentment descendent, passem per Santa Lena, Santa Brígida, on trobem una pedrera espectacular, i ja enfilem amunt cap a Tres Rocs. Un cop a dalt de tot ens queden uns 10 quilòmetres amb un repetjó final a Sant Julià.
Al final han estat 49,5km amb 2056D+, cinc hores trenta minuts i dinou segons.
Me n'oblidava, felicitar a la gent de l'ae anar-hi anant per la bona organització, érem més de 2.000 persones passejant pels voltants de Bonmatí i les rialles als punts de control no varen faltar en cap moment.
La setmana vinent més, amb un test per Xerta al cap de setmana.
Salut i quilòmetres.
Tal i com us vaig comentar divendres, avui arriba la crònica de la Maratrail de Bonmatí.
Després d'un dissabte amb una passejada fins a Pont Major amb les nenes, al vespre vaig decidir no fer la sortida nocturna, diguem que el sopar va anar una mica tard i m'hagués vist obligat a sortir a les onze del vespre, tenint en compte l'hora de llevar-me, no hagués dormit res de res.
Així que amb el despertador posat a dos quarts de sis per tenir temps d'esmorzar i vestir-me, vaig posar-me a dormir. Em vaig despertar per mirar l'hora, sol ser habitual que els dies de cursa et despertis durant la nit, i sorpresa, eren dos quarts de set. Vaig intuir ràpidament el que havia passat, l'alarma del telèfon estava en mode setmana, així que el diumenge no li tocava molestar.
Em vaig aixecar ràpid, per sort ja tenia tota la roba a punt, vaig fer-me un cafè i em vaig menjar un bon tall de brownie de xocolata blanca que havia fet la Sílvia a la tarda de dissabte, per cert estava boníssim. Ràpid a buscar el cotxe, el tenia més lluny que de costum i cap a Bonmatí. Resultat arribava a l'aparcament del costat de l'embalat just quan sonava el coet que indicava la sortida, així que a buscar el dorsal i a començar la cursa amb 5 minuts de retard, no passava res, al ser una cursa no competitiva, no es prenien els temps dels corredors, es permetia prendre la sortida igualment.
El recorregut consistia en un seguit constants de puja i baixa, com podeu veure al gràfic d'aquí baix.
Vaig començar a bon ritme, per tal de contrarestar el retard a la sortida, però als 400 metres se'm va descordar una de les vambes, l'esquerre. Vaig decidir que no me la cordaria en una bona estona. No em molestava per córrer, més tenint en compte que el terreny era una pista forestal en pendent ascendent. Vaig seguir així uns 6 quilòmetres més fins arribar al primer avituallament on me la vaig cordar. Una mica de menjar una mica de beure i a continuar.
Ara tocaven tres o quatre quilòmetres cap avall, només de sortir se'm va descordar l'altre vamba, nota mental, no es pot anar amb presses. Al final de la baixada un petit puja i baixa, que ens porta a un tall d'asfalt per la zona de Constantins on hi trobem un altre avituallament. Tornem a pujar, seguint aquest trencacames, ara una miqueta més de desnivell i altre vegada avall per arribar al voltant del quilòmetre 17 al tercer punt d'aigua.
Sobre els avituallaments, en haver-hi cinc recorreguts encavallats, 10,15,22,32 i 50, entre la Marxa de Bonmatí i la Maratrail, hi havia avituallaments a dojo per tal de donar cobertura cada 6 o 7 km a cadascun dels recorreguts, això feia que no passessis ni set ni gana. Però millor segueixo.
I segueixo amunt cap a Sant Grau, pel camí la mala llet puja en arribar al voltant del quilòmetre 18 i veure una torre d'alta tensió de la MAT a dos metres escassos del camí, a un li passen pel cap unes quantes coses a fer. Però bé, seguim amunt apreciant el que encara queda de paisatge per la pista i finalment després d'un curt corriol ens plantem amb uns 20 km a les cames a dalt del cim. A continuació una bona baixada, uns 6 quilòmetres fins a plantar-nos als peus de Sant Roc on ens espera el següent avituallament. Aquí toca menjar bé, una mica de pa amb embotit.
La pujada més exigent, la faig amb molta calma, porto quasi tres hores i encara m'en queden un parell llargues. En arribar a dalt el terreny es torna prou corrible, però em trobo obstruït per un parell de corredors que ocupen tot el camí mentre la vant fent petar, aprofito un forat per avançar com puc amb tal mala pata que se m'enganxa la vamba al sortint d'una pedra i estic a punt de fotrem de lloros. El resultat el podeu veure a la següent foto, un bon tunning i un cert dolor per hiperextensió del peu que m'acompanyarà fins al final del recorregut.
Anem tirant amb tendència eminentment descendent, passem per Santa Lena, Santa Brígida, on trobem una pedrera espectacular, i ja enfilem amunt cap a Tres Rocs. Un cop a dalt de tot ens queden uns 10 quilòmetres amb un repetjó final a Sant Julià.
Al final han estat 49,5km amb 2056D+, cinc hores trenta minuts i dinou segons.
Me n'oblidava, felicitar a la gent de l'ae anar-hi anant per la bona organització, érem més de 2.000 persones passejant pels voltants de Bonmatí i les rialles als punts de control no varen faltar en cap moment.
La setmana vinent més, amb un test per Xerta al cap de setmana.
Salut i quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada