Bon dia,
Hi ha moments a
la vida en les que al cap li toca estar centrar en altres coses, son aquells
moments en els que surts a córrer per pensar. Fa anys que corro amb certa
continuïtat, més de vuit crec, i el cos s’acaba acostumant a això de fer una
passa llarga darrera una altre sense haver de pensar en l’execució del
moviment. Sembla una contradicció, quan correm la major part de l’oxigen l’emprem
per permetre al cos generar energia per moure els músculs acompassadament, això
implica que el cervell acostuma a anar més mancat d’ell. Així que el dia que
necessito fer quatre números per tirar endavant un projecte o buscar una
solució a aquell inconvenient o simplement necessito desconnectar, em calço les
vambes i a pujar amunt.
Em deixaré d’històries
i us explicaré la meva setmana, una setmana amb viatge de feina implica
entrenaments lluny de casa amb l’ajuda de wikiloc per trobar bones rutes,
aquesta vegada ho he intentat, però no ho he aconseguit del tot. He estat a
Toledo i he buscat alguna ruta interessant, i no n’he trobat cap, així que al
final he sucumbit a l’asfalt cosa que m’ha permès gaudir de magnífiques vistes
nocturnes de la ciutat. Però comencem pel començament.
Dilluns
necessitava pensar després d’un dia intens a la feina i amb decisions
importants a prendre, però no volia gastar massa temps, un te ganes d’arribar a
casa per poder gaudir del somriure de la patufa quan la seva mare li passa els
cabells per sota el nas. Així que directa de la feina vaig aparcar a l’entrada
del carril bici, al final d’Emili Grahit. Vaig sortir molt xino-xano durant 20
minuts i després 4 series de 1.000 metres, la més ràpida a 3:32 en lleugera baixada
i la més lenta a 4:05 just al contrari, amb dos minuts de recuperació entre
cadascuna, un cop acabades de tornada al punt d’origen a un ritme més ràpid del
previst. En total 11km amb 110 metres de desnivell i les coses força clares.
Dimarts dia de
nocturna, aquesta vegada ningú podia, així que hi he anat tot sol. Ha estat un
altre dia per pensar, el recorregut era el de menys, així que he anat a salt de
mata, ara pujo a torre Bonica, ara baixo fins a la font del Ferro, enfilo per
la riera de l’Onofre, però pujo per les escales fins al camí dels Àngels, baixo
cap al passeig de la Sardana, però en comptes d’anar cap al cotxe trenco a l’esquerra
i acabo a la font del Lleons i ara si cap al Cul del Món passant per Can
Sirvent i la font d’en Fita, 10km 280D+ i tot, tot, tot aclarit.
Dimecres era el
moment de viatjar, aquesta vegada TGV a Madrid, seguit d’un AVANT fins a
Toledo, un trajecte perfecte per llegir “La frontera invisible”, el segon
llibre d’en Kilian Jornet. La meva opinió: Interessant, personal, a voltes
repetitiu tot i el seu dinamisme, carregat de reflexions, amb respostes que
deixen noves preguntes obertes...”. Llegiu-lo és prou interessant. En arribar a
destinació temps just per sopar i a dormir que de viatge es matina.
Dijous després d’una
jornada a tot drap tenia la necessitat de sortir, una ruta semi urbana, una
volta perimetral a Toledo resseguint el Tajo, del Pont d’Alcantara fins al de Sant
Martin. Unes vistes de la ciutat que us recomano si mai hi aneu, ara no us hi
estigueu més d’un dia, no dona per tant, a i tingueu ben preparada la pota que Toledo
és una ciutat en un turó i l’interessant està amunt, sempre amunt.
El cap de setmana
marxa no competitiva, la maratrail de Bonmati, organitzada per l’AE anar-hi
anant, 50 km amb un parell de pujades boniques, a Sant Grau i a Sant Roc, però
això us ho explico dilluns, no?
Salut i cames.
