Fent balanç de l’any…

Bon dia a totes i tots,

Ja hem arribat a Sant Silvestre, això indica que l’any s’acaba, és doncs el moment de fer balanç.

No us vull marejar massa amb els números, aquí va el resum:

         A peu:

                     * 190 sortides.

                     * uns 3.000 quilòmetres

                     * més de 100.000 metres de desnivell positiu.

                     * unes 370 hores.

         En bicicleta:

                     * 54 sortides.

                     * uns 1.500 quilòmetres

                     * més de 20.000 metres de desnivell positiu.

                     * unes 80 hores.

També hi ha una mica de piscina, menys de 20.000 metres, una sortida d’iniciació amb raquetes de neu i una ruta per l’Ebre en caiac.

La quantitat de suc d’ordi ingerit ha estat incomptable, és el millor reconstituent després de l’esforç. Si us plau no deixeu mai de fabricar-lo!!!!

A nivell de sensacions, destacar tres moments esportius de l’any:

per un costat l’alegria d’acabar la meva primera ultra marató, al mes d’abril, les 24 hores del Cap de Creus, després de patir molts problemes físics.

el segon va ser a l’agost, en arribar al refugi d’Ernest Mallafré, després de completar la ruta Carros de Foc al costat d’en Peio i en Pere, una alegria indescriptible.

el tercer a la Ultra Cavalls del Vent, assaborint el gust amarg de la derrota, no oblidem la Teresa.

En general molt content per l’any, amb més curses de les que m’havia plantejat, tot i que al final se m’ha fet llarg. Aquest any m’ha servit per adonar-me que el que realment m’agrada és començar a córrer i devorar quilòmetres, ara al meu ritme, amant de la ultra distància. També m’ha servit per conèixer una bestia de la natura i corroborar que és el paio més normal del món, bé tant normal com tu o com jo. També ha servit perquè la muntanya tornés a ensenyar la seva cara més fosc. He conegut a molta gent, més que conèixer, he coincidit amb molta gent molt ben parida que m’ha acompanyat en els bons i mals moments en cursa, i fora d'ella, encara que no em coneguessin de res, s’agraeix sobretot en els mals moments.

De cares al vinent nous reptes, noves curses, noves il·lusions. Recórrer vells camins amb una mirada nova i descobrir nous senders amb la joia del primer dia.

Donar les gràcies als companys Intrèkkids per les hores compartides, Francesc, Josep, Peio, Pere i Txema, sou molt grans!!!!!!

I per últim que no el menys important, per finalitzar el darrer escrit de l’any agrair-li a la Sílvia la paciència per aguantar aquesta afició obsessiva que tinc. Al gener s’ha animat a acompanyar-me a Font-Romeu per segona vegada, la primera es va torrar al sol, aquesta segona espero que no es glaci.

Salut i Amunt!!!!!!!!!!!!!!!!!!