dilluns, 3 de desembre del 2012

Apunt per tancar la temporada...


Hola a totes i tots,

Aquesta setmana hem entrat al mes de desembre, i cada dia s’acosta més el final de la temporada...les meves cames ja comencen a demanar una setmaneta de descans, però abans cal preparar-se a consciència per l’Ardenya.

D’entrada volia fer una segona setmana de bicicleta, però els frens ho han impedit...així que per no patir massa m’he acostat al taller perquè em posessin a punt l’eina...tot i això han caigut 45 quilòmetres entres sortides curtes...

Pel que fa a córrer, he tingut la segona cursa de la lliga cronoescalada nocturna cims de Girona, aquest cop tocava pujar a Els Àngels, m’ha anat prou bé, tenint en compte que això de les curses curtes a l’esprint no és el meu fort. Posició 40 de 76 amb un temps de gairebé 54 minuts, un minut més que la clàssica pujada del GEiEG, al mes de març, amb la diferència que una és nocturna i l’altre diürna

El cap de setmana he fet rodatge i sobretot desnivells per la serra de Verdera.

El dissabte cap al tard, pujada a Sant Onofre des de Palau en menys de 20 minuts, estic més bé del que em pensava, tot i això he patit una mica, després fins al Castell pel Coll de Mosquit i tornada entre vaques fins arribar a Mas Ventós, baixada per la Creu Blanca fins a Pau i arribada a Palau al límit de posar-me el frontal. Tot a un ritme baix sobretot els de Pau a Palau per no voler fer servir el llum.

El diumenge relativament d’hora sortida una mica més llarga. Aquesta vegada vaig fins a Pau per enfilar el camí de la Creu Blanca i arribar a Mas Ventós. D’aquí a Santa Elena i Sant Pere de Rodes, baixada per la Vall de la Santa Creu, primer cop que agafo el camí de baixada i val a dir que m’ha agradat més que el de La Selva de Mar. Un cop a baix, enfilo de nou la pujada, aquest cop pel GR11, llàstima del mig quilòmetre d’asfalt a mitja pujada, però val molt la pena i puja dret com una mala cosa. De Sant Pere al Castell i tornada per coll de Mosquit i el camí de Mas Ventós, hi ha caçadors al camí de Sant Onofre i no és qüestió de temptar la sort.

Us deixo una foto del Canigó des de la Creu Blanca.
Aquesta vista bé es mereix 2 minuts de descans...
La setmana vinent us explico com ha anat a l’Ardenya. Properament descans, resum de l’any i calendari 2013.

Apa doncs,

Salut i muntanya!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada