MiM #Ardenya @matxacuca

Bon dia a tothom,

Una setmana ràpida de resumir, però llarga d’explicar. Centrada en la meva participació a la marató i mitja dins la Marató de l’Ardenya organitzada per A.E.Matxacuca.

La setmana va començar amb descans, dilluns i dimarts era a Oviedo per feina i, després de llevar-me a les tres de la matinada per poder agafar el vol a Barcelona, la única cosa que vaig poder fer va ser una passejada nocturna per la ciutat tot buscant un lloc on sopar. Arribar a les onze del vespre a Barcelona de tornada no em permet cap “alegria”. El dimecres tocava revisió mèdica a la feina, així que després que em traguessin una mica de sang, vaig pensar que no passava res per quedar-me a casa al migdia i descansar una mica més.

El dijous vaig aprofitar que era dia no laborable per anar a fer una tirada de mitja distància pels voltants de Palau-saverdera. Vaig agafar el camí de Mas fumats, i seguidament vaig pujar al pic de l’Àliga per tornar a baixar passant per l’Olivera Mil·lenària de Roses d’aquí altre cop cap a Palau, aquest cop per carretera, per no repetir circuit. 21 km amb uns 600 D+.

Divendres de nou descans, i a dormir d’hora després d’una injecció de proteïna amb un bon entrecot volta i volta.

I el dissabte la cirereta de la temporada, cap a Santa Cristina d’Aro amb els Matxacuca. A les cinc de la matinada sonava el despertador, em vaig vestir ràpidament, i cap a buscar el dorsal, un trajecte de mitja horeta en cotxe.

A les set i pocs minuts els més de cent participants, frontal al cap, començàvem l’aventura, la sortida era a la plaça de l’ajuntament, això permetia evitar de tallar el trànsit en quatre ocasions, doncs les diferents curses feien una sortida esglaonada (7, 9 , 10 i 11 del matí).

Primers quilòmetres per escalfar les cames i al voltant del cinc comencem a pujar, uns 250 metres de desnivell. Aquí ens anem posant cadascú al seu lloc. Baixada ràpida cap al segon control.

El sol ja ha aparegut i decideixo treure’m tota la roba d’abric, adéu gorro, guants, buf i escalfadors de braços. A i aprofito per desabrigar-me les cames, fora malles i em quedo amb només els pantalons curts. Per mantenir la temperatura aprofito per fer un got de moscatell, gentilesa de la gent del control.

El següent tram no té massa història, un fals pla de 10 km, 5 de pujada i 5 de baixada, tot per pista. El més destacat és el porró de vi que tenen a l’avituallament, que bé que entra!!!

Ara toca un puja, baixa i torna a pujar i baixa una mica fins a l’avituallament que marca el desviament cap al mar. En 8 quilòmetres fem 600 metres de desnivell acumulat, els quilòmetres i els metres es van sumant i el cos poc a poc ho va pagant.

D’aquí cap a la platja, una baixada continuada d’uns cinc quilòmetres fins a la sorra, s’acaba fent llarga i tot, passejada per la platja, com emprenya la sorra que va entrant a les vambes, petita pujada pel camí de ronda i descens amb corda d’uns 6 o 7 metres fins a la següent cala, que ens porta a l’avituallament.

D’aquí en endavant no hi ha massa història que explicar, puja i baixa, puja i baixa, puja i baixa i ves acumulant desnivell i quilòmetres a les cames. Incloent entre d’altres una zona mal marcada on segurament el 100% dels corredors hem invertit un temps valuós buscant les marques, no ha estat l’únic punt on jo o algú que anava amb mi ha estat a punt de perdre’s, un tallafocs de línia d’alta tensió, creuar el riu, passar per una selva d’eucaliptus i entrebancar-me amb un roc que m’ha fet patir una rampa al bessó esquerra i quasi una a l’isquiotibil, el que m’ha obligat a abaixar una mica el ritme.

Foto de l'arribada (Per Sílvia)

Al final arribada al pavelló d’esports de Santa Cristina després de quasi 65 quilòmetres uns 2800 D+ en 7 hores i 57 minuts, en 32ena posició. Tercera ultra al sac i amb ganes de millorar.

Felicitar a tots els participants de totes les disciplines.

En especial a l’Intrèkkid Pere després d’acabar la seva primera marató de muntanya, ànims i a assolir nous reptes!!!

En Pere completant la seva primera Marató (Per Sílvia)

També felicitar a en Jordi Folguera, amb un temps estratosfèric de 5 hores i 48 minuts,  i la Berta Moreno, 7 h 22m, guanyadors de la MiM, quines màquines.

Jaume Folguera arribant destacadíssim (Per Sílvia)

Felicitar a tots els voluntaris i a l’organització, només dir que el marcatge hagués pogut millorar, però a la zona més complicada, semblava com si haguessin tret part del marcatge. Encoratjar-vos per continuar amb la marató de l’Ardenya i ampliar l’oferta el 2013.

La temporada s’acaba, només queda una cursa, la darrera de la Lliga dels cims de Girona, després descans, però això ja us ho explicaré un altre dia.

Salut i més desnivell més diversió!!!!! Gas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!