Bon dia amics i
amigues,
Aquesta setmana
constava de dues parts ben diferenciades, durant els dies laborables sortides
per les Gavarres i el cap de setmana la travessa Carros de Foc.
Començaré
parlant-vos ràpidament de la primera part de la setmana, han estat quatre
sortides en progressió descendent, de distància i desnivell, per tal d’arribar
no massa carregat al cap de setmana.
Totes les
sortides han estat a partir de les set de la tarda, no calia forçar les coses
durant els dies de màxima calor, està bé entrenar un dia a 38 graus, però
quatre seguit passa a ser massoquisme, tot i això començar les sortides a 30-31
graus amb molta humitat tampoc està gens malament.
El resultat han
estat un total de 68 quilòmetres amb un desnivell positiu acumulat de 2199
metres.
La segona part de
la setmana seran uns quants capítols a part en aquest bloc, es tracta de la
travessa Carros de Foc, que comunica els 9 refugis guardats inclosos al Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que vam realitzar conjuntament amb en
Peio i en Pere.
El que si que us
puc avançar son aquestes quatre coses:
La bellesa de la ruta és incomptable, indescriptible, inexplicable...heu de
veure-ho amb els vostres ulls per fer-vos-en a la idea.
La distància aproximada és de 66 quilòmetres i el desnivell positiu
acumulat de més de 4600 metres.
El temps que varem invertir des de la sortida del primer refugi, Ernest
Malafré, fins al retorn al mateix va ser de 35 hores i 34 minuts. El temps en
ruta, incloent les parades a menjar, va ser inferior a les 24 hores, però hem
d’acabar de confirmar el temps exacte.
Valorar molt positivament el tracte rebut al refugi d’Estany Llong,
agrair-los que ens tractessin tant i tant bé, tenint en compte que varem anar
una mica fora d’hores. Vaig tenir la sensació d’estar com a casa.
En uns dies aniré penjant diferents posts explicant la travessa etapa per
etapa, entenent una etapa, com el pas d’un refugi a un altre, indicant tota
mena de detalls per tal que sigui d’utilitat per aquells i aquelles que us pugui
interessar fer la ruta.
Unes fotos per anar fent boca...
Una petita
reflexió per acabar, els somnis es fan realitat amb esforç. Aquest cap de
setmana amb en Peio i en Pere amb molt d’esforç per part nostre i comprensió
dels que ens envolten hem fet realitat un petit somni.
“...ningú ens va dir que hi anéssim...
...ningú ens va dir que ho intentéssim...
...ningú ens va dir que seria fàcil...
...algú va dir que som els nostres somnis...
...que si no somniem, estem mort...”
Extret del trailer de Summits of My Life
Bé doncs, per ara
això és tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada