dilluns, 6 d’agost del 2012

Corrent de nou...


Bon dia a totes i tots,

Aquesta setmana cal destacar que ja he pogut tornar a córrer. El dimecres complien els 15 dies que el metge m’havia recomanat que descansés i, tot i que no m’ha visitat, he decidit provar-ho. Tot i això el dimarts vaig aprofitar per apretar una mica amb la bicicleta, després de descansar el dilluns, uns 90 km en dues sortides, per no adormir les cames.

El dimecres al migdia vaig fer una sortida curta per les Pedreres, amb molt bones sensacions, sense cap molèstia. Al vespre una ruta més llarga fins a Sant Miquel, acompanyat per en Peio, molt bones sensacions a les pujades, però amb petites punxades a la tíbia baixant. Encara no està del tot arreglat, així que decideixo no córrer fins dissabte.

Només faig una sortida més en bicicleta el dijous, per no perdre el costum però tampoc apretar massa, doncs el divendres la pluja no m’aconsella jugar-me-la amb una possible caiguda.

El dissabte sortida pel Pirineu amb els Intrèkkids Peio i Pere. 40 km per fer Vallter - Núria - Vallter.

Quedem a les 6 del matí a Girona per poder començar ben d’hora, la que esperem que sigui una ruta llarga. Tenim pensat caminar molt, a tall de prova de cares a la Carros de Foc.

Aparquem al peu del camí del refugi d’Ull de Ter, anem fins al refugi i d’aquí directes al Coll de la Marrana, no ens aturem en cap moment, encara estem frescos.

Un cop a la Marrana enfilem el GR-11 cap al Coll de Tirapits, el camí clàssics i directe cap a Núria, aquí teniu un vídeo força desafortunat de la baixada.


Pic de Freser des del Coll de tirapits
A dalt del Coll

Després de Tirapits, ens trobem el Coll de Carançà, el dia és ben clar, no hi ha núvols i el sol apreta que dona gust, però la vista dels llacs de Carançà és espectacular, com sempre.

Estanys de Carançà
Abans de començar l’Olla de Núria només ens queda deixar a l’esquerre el Pic de la Fossa del Gegant, per arriba al Coll de Noucreus.

Al pas pel Coll de Noucreus
Tot fent l’Olla passem pel Pic de Noucreus, el Coll de Noufonts, d’aquí al seu Pic, anem fins a Coll d’Eina, decidim no pujar al Pic, doncs sabem que farem un bon desnivell al acabar la ruta i no cal passar-se de rosca.

La Vall de Núria des de Noufonts
Després coronem el Puig de Núria, enfilem el Pic de Finestrelles i al arribar al seu Coll ens aturem a fer el primer mos, ja portem unes quatre hores i toca menjar com cal, fins ara hem anat tirant amb gels, però un entrepà no fa gens de mal.

Després d’uns 10 minuts mal comptats per menjar alguna cosa, seguim fins al Puigmal de Segre, després el Puigmal Petit de Segre, la Collada d’Er i finalment arribem al Puigmal.

Dalt del Puigmal
Al capdamunt hi ha força gent, és un cim molt concorregut val a dir que la pujada des de Fontalba és assequible per a tothom, fins hi tot hi veiem uns ciclistes que en pocs moments enfilaran la baixada cap a Fontalba, quins cracks.

A nosaltres tres ens toca baixar directament a Núria, les cames comencen a estar una mica carregades i costa anar ràpid a la baixada, tot i això tampoc som tant lents, aquí us deixem un vídeo, una mica millor que l’anterior.


Un cop a Núria, ens aturem una bona estona per recuperar forces i carregar aigua, en tot moment ens vam veure acompanyats pel sol i la ingesta de líquids va ser important.

D’aquí anem fins al refugi de Coma de Vaca pel camí dels Enginyers, les vistes per aquesta aquest camí son espectaculars. A l’alçada del Coll dels Homes, poc abans d’arribar al refugi, fem una petita aturada, la darrera pujada ens ha deixat força justos, toca menjar i beure una mica per poder arribar al refugi.

Vista espectacular pel Camí dels Enginyers
A Coma de Vaca carreguem d’aigua, tornem a anar al límit, i a seguir, ens queda tornar a pujar fins al Coll de la Marrana, el primer tall és força suau, però no ens encigalem que la cosa va pujant per les fonts del Freser, finalment arribem de nou al GR-11.

Ramat a les fonts del Freser
Ens toca agafar-lo en sentit contrari cap al Coll de la Marrana, és la darrera pujada que ens queda. Un cop al Coll de dret cap al cotxe.

Quasi 11 hores i mitja, més caminant que corrent, preparats pel Carros de Foc, queden 3 setmanes.
El dia era magnífic, paisatges preciosos, bona companyia, una gran jornada.

Això és tot, la setmana vinent més canya!!!!

Salut i endavant!!!!

2 comentaris:

  1. Carles!
    Espero que ja estiguis totalment recuperat. No sabia que tenies un blog, molt interessant.
    Una abraçada desde Hong Kong.
    raül

    ResponElimina
  2. Ei!!!!

    Encara no estic al 100% aquestes coses costen de recuperar totalment, però com diria aquell progresso adequadament.
    Espero que et vaig molt bé per l'altre punta del món, i a veure si hi ha sort ni ens veiem el dia que corris per aquí...
    Cuida't molt!!!!

    Salut!!!!

    ResponElimina