Triatlètic...

Bon dia a totes i tots,

Una setmana molt complerta, una mica d’aigua, una mica de ferro, una mica de goma i molta pols.

Dos quilòmetres i mig nedant repartits en un parell de dies, el dilluns i el dimecres. Tot i que l’aigua sempre m’ha agradat, mai m’havia pres la natació molt seriosament, però poc a poc vaig agafant-li més estima. A veure si un dia d’aquests m’endinso a les triatlons.

Uns quaranta cinc quilòmetres en bicicleta. El dissabte em tocava treballar i vaig agafar el ferro per anar-hi, i evidentment per tornar. Una passejada gens exigent, però tenint en compte el meu idil·li amb aquest aparell no és massa reeixit, vaig patir una miqueta. Poc a poc ens acabarem entenent.

Per acabar poc més de setanta quilòmetres amb les vambes. El dimarts una mica més de deu quilòmetres per Sant Daniel i les Pedreres, amb un bon desnivell, el dimecres la nocturna amb els Intrèkkids, un recorregut apedaçant rutes diverses de la mateixa zona per acabar fent prop de quinze quilòmetres amb bones pujades i baixades, el divendres al matí uns quinze llargs per estirar les cames fent alguna pujada amb desnivell, però combinant-ho amb d’altres fetes a ritme i a la tarda una volta curta de set quilòmetres pel carrilet amb la Sílvia. Els que falten, una mica més de vint-i-quatre, en la cursa de la setmana, la III Cursa de Muntanya de les Gavarres.

La cursa tenia sortida i arribada a Sant Martí vell, i en aquesta ocasió i varem anar en Josep i jo. La sortida a dos quarts de nou del matí, per intentar que la calor no ens perjudiqués tant i tant. Així doncs a dos de vuit quedàvem al quiosc d’Eiximenis per arribar amb temps de sobres de recollir el dorsal.

La participació va ser bona, uns cent trenta corredors, que varem compartir part de la cursa amb els que caminaven, més de quatre-centes persones, un circuit d’uns deu quilòmetres. La sortida, amb uns minuts de retard, estava farcida de cares conegudes, la gent aprofita les curses vora casa. Els primer quilòmetre i mig ens va servir per escalfar una mica, i en general per estirar el grup, força planer, sense massa patiment, més endavant ja arribarien les pujades.

El primer tram de pujada, d’uns quatre quilòmetres es feien per una pista amb la pendent molt suau, es podia córrer a bon ritme. Al capdamunt de la darrera pujada el primer avituallament, ja portàvem una quarta part de la prova, el dia era asoleiat, però la lleugera brisa que bufava, permetia mantenir una temperatura agradable per a córrer.

Després de picar i beure una mica, un parell de quilòmetres de baixada per pista, al trobar-nos a cara nord, algun tall estava un xic tou, encara que no massa enfangat, la meva elecció de calçat, les goretex, no va ser del tot encertada, m’esperava molt més fang i unes quantes basses. Després de la vertiginosa baixada una mica de pla abans d’enfilar la segona pujada de la jornada. Amb un desnivell semblant a la primera, però molt més curta un quilòmetre mal comptat. Després de fer cim, altre cop a baixar, un parell de quilòmetres en fals pla fins encarar la tercera pujadeta, però just abans seguint dos nois del davant, acabo equivocant-me de camí, tot perdent més d’un minut, què hi farem la propera fixar-s’hi una mica més.

La pujada de poc més d’un quilòmetre es fa a bon ritme caminant, en arribar a dalt segon punt de control, ja portem dotze quilòmetres, estem just a la meitat del recorregut. Una mica de líquid, un gel cortesia dels organitzadors, una mica de fruita i a encarar la baixada, un parell de quilòmetres amb un petit turó a mig camí. En aquests moments em començo a trobar bé i decideixo apretar una mica més, les cames encara responen, tot i els quilòmetres d’ahir amb la bicicleta.

La següent pujada és de les veritablement fortes, un vint per cent de desnivell, tot i això encara queda la més dura de totes. No queda més remei que caminar tant ràpid com es pot i prémer fort les dents. Un pla per estirar una mica les cames, de poc més d’un quilòmetre i de cop i volta s’aprecia una corda. Cal pujar un marge per enfilar un tram de desbrossat de línia elèctrica, el tall més dur de la cursa, val a dir que son només uns tres cents metres de pujada, que em permeten avançar quatre o cinc corredors, ja és costum que a les segones parts de les curses em trobi més bé que al començament. En arribar a dalt de tot tercer avituallament, aprofitar per hidratar-se al màxim que és el darrer.

Queda només una pujada, que apareix just després de baixar ràpidament, a sis quilòmetres i mig de l’arribada. Començo a fer-la trotant, però me n’adono que el millor és caminar i guardar energies per baixar. Encerto, doncs un cop a dalt queden quasi cinc quilòmetres de baixada, ple de caminaires que amablement deixen el pas lliure, i uns darrers set cents metres en fals pla que es fan eterns.

El resultat, completo els 24 quilòmetres en la posició 48 amb un temps de 2:30:52.

Bona preparació per la setmana vinent, la Trail Marathon Roses Cap de Creus espera, és una nova oportunitat de gaudir d’uns paisatges d’incomparable vellesa, en companyia d’en Peio i en Josep.

Felicitar a tots els participants en especial en Jordi i en Josep. A les que ens esperaven a l’arribada també felicitar-les, Maria, Berta i Sílvia, cal tenir molta moral per llevar-se d’hora, ben d'hora, i veure com arriba gent suada de dalt a baix.

Felicitar a la gent del Portal de Les Gavarres per una organització fantàstica, no calen grans bosses del corredor, ni un màrqueting de l’hòstia, per acabar, o no, una cursa amb un gran record. Només cal un bon recorregut i les ganes de donar tot el possible, i a vegades l’impossible, als que realment fan que les curses tinguin sentit, els participants. Una cursa propera i popular. Seguiu així per molts anys i continuarem veient-nos a Sant Martí Vell.

Les fotos demà o dimecres, que ara no les tinc a mà.

Salut i cames...