Benvingut desnivell...

Bon dia a totes i tots,

Després d’una setmana de recuperació i amb tot a lloc, aquesta setmana toca tornar als desnivells, a les arbredes, als matolls, a la baixa muntanya de la Vall de Sant Daniel i les Gavarres.

El dilluns repeteixo part del recorregut que vaig fer diumenge amb bicicleta, per tal de revisar la cursa de les Pedreres, només faig els primers vuit quilòmetres, val a dir que son els que compten amb el major desnivell. Un bon recorregut, amb alguns trams per on no havia passat mai, molt recomanable. Bones sensacions.

El dimarts nocturna, fem una tirada una mica més llarga, volem arribar als Àngels, passem per la pujada que va a parar al dipòsit de la carretera dels Àngels i d’aquí a l’Olivet, per enfilar el camí dels Àngels, fent un petit desviament que resulta molt recomanable. Al final a punt d’arribar al km vuit de la carretera dels Àngels, quan en portem uns set, ens hem d’aturar i fer mitja volta i caminar de tornada, un dels companys es torça el turmell. Esperem que no sigui res, en principi amb una setmaneta de descans n’hauria de tenir prou.

El dimecres fa mal temps al migdia, així que decideixo de descansar. Tenia ganes de fer la segona part de la cursa, però encara em queda el dijous, a veure si demà el temps es comporta una mica més.

Efectivament el dijous al migdia el temps acompanya, em calço les bambes i a córrer s’ha dit. Aquesta vegada m’acosto amb cotxe fins al Cul del Món i enfilo pels primers quilòmetres de la cursa de muntanya de Girona, així guanyo uns vint minuts al rellotge. Segueixo resseguint la segona part de la cursa, saltant-me la pujada al pirulí i a la torre Alfons XII, no tinc temps material per a fer-ho tot. Al final entre els dos dies he fet el 80 per cent del recorregut, descobrint alguns corriols i pujades noves per fer desnivells, previsió d’unes dues hores i quart. Al vespre a jugar una estoneta a futbito i a fer el clàssic Kebab amb en Peio.

Divendres descans total, encara que si no arribo a tenir dinar, segur que surto a córrer.

El dissabte ens llevem d’hora amb la Sílvia i fem la pujada als Àngels caminant, a la baixada aprofitem de tant en tant per trotar una mica, sobretot els corriols. És un bon ritme, però no forço massa, que demà tinc cursa i no cal arribar-hi amb les cames carregades.

Per variar una mica avui vespre de futbol, el Girona guanya el seu primer partit fora de casa, evidentment amb grans dificultats, la salvació és difícil, però mentre hi ha vida, hi ha esperança. En canvi el Barça perd amb l’etern rival al camp nou i la lliga es complica moltíssim, no sempre es pot guanyar.

Cartell de la cursa...

Acaba la setmana de la millor manera possible, amb una volta corrents. Aquest cop un entrenament competitiu, la segona cursa del parc de les Pedreres de Girona. La cursa comença a les nou, em llevo a les vuit per canviar-me i anar xino-xano cap als jardins fora muralles. Allà recullo el dorsal i em trobo en Pere, continua amb molèsties al genoll, així que decideix de no participar-hi. També em trobo en Francesc, el veig al començament i al final, és un màquina. La cursa comença amb una pujadeta ràpida, la faig a bon ritme, tinc clar els llocs on puc recuperar i on tocarà caminar, en aquest cas podré recuperar a la baixada.

Entrem a Sant Daniel i cap a la font dels Lleons, d’aquí a buscar les vies verdes, una altre pujada que intento fer tant fort com puc, s’acosta la baixada i la primera caminada, en arribar al mirador del Galligants trobem el primer punt de control, crec que estic dins les previsions de temps.

El tall més dur de pujada ja l’hem fet, però després d’un petit descens, continuem pujant, les rampes no son tant fortes, però s’agraeixen les petites baixades i els plans. Arribo al segon avituallament, queda just la meitat de la cursa, una mica de raïm, xocolata, isotònic i a tornar-hi.

El següent tram te molt poca pujada, fem una volta amb pujades i baixades suaus fins a veure l’Olivet d’en Salgueda, sense acabar-hi de passar, d’aquí baixem fins quasi a la font dels Lleons per darrere, passant pel dipòsit d’aigua que hi ha al costat de la carretera dels Àngels. Un cop a baix de tot la segona gran pujada, un desnivell mitjà del quinze per cent fins al tercer avituallament, queda poc i sembla que vaig prou bé de temps.

Comencem a baixar fins a trobar la variant, aquesta vegada la creuem per un pont elevat, ja es veu perfectament el polvorí, hi passem just per sota, després de fer un puja i baixa per unes trialeres, voregem el pirulí per pujar-hi des de la banda del cementiri, un ascens curtet però molt empinat. Des de dalt del pirulí tornem a baixar fins al calvari i el camí de les creus. D’aquí altre vegada un xic de pujada per arribar a caputxins. Baixadeta fins a torre gironella i enfilem per trobar el camí de pujada a la torre Alfons XII.

Un cop a dalt ja tot es baixada, aquest any amb un recorregut un xic diferent, baixem per les escales que donen als jardins fora muralles, on m’espera la Sílvia a temps per fer una foto, problemes amb la bateria.

Arribada als jardins fora muralla...

Finalment 20 quilòmetres acabo 47é en 1 hora 52 minuts i 50 minuts, tot i arribar a quasi mitja hora del primer, quedo molt i molt content per les sensacions de la cursa.

La setmana vinent una miqueta més.

Salut i cames...